[VÍDEO] Zoido es desentén de la violència policíaca de l’1-O

L’ex-ministre d’Interior espanyol Juan Ignacio Zoido s’ha desvinculat en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem espanyol del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l’1-O. ‘Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat’, ha assegurat i ha remès la responsabilitat a Diego Pérez de los Cobos, com a director de l’operatiu que va ser nomenat ‘coordinador’ dels cossos de seguretat primer per la fiscalia i després pel TSJC. ‘No vaig donar l’odre del que havien de fer’, ha dit. Les decisions de si havien d’intervenir o si s’havien de retirar les prenien ‘els operatius’. Zoido ha declarat després d’Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach i Ada Colau. Vegeu ací el vídeo de la declaració de Juan Ignacio Zoido:

Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia ‘no es van veure unitats d’intervenció’, ha lamentat que haurien d’haver posat més efectius i que abans del dia del referèndum ja havien ‘sorgit problemes’ amb la policia catalana. Zoido ha rebutjat parlar ‘d’excessos policials’ i ha qualificat de ‘proporcionada’ l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ‘donades les circumstàncies d’aquell dia’.

Zoido ha declarat com a testimoni a petició de la defensa de Joaquim Forn i ha seguit la línia que ja van mantenir l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també es van desvincular del disseny de l’operatiu policíac. ‘He tingut per costum no entrar ni a dissenyar ni a valorar els dispositius de seguretat, no conec que hi hagi hagut molts ministres que ho fessin si no tenien un coneixement específic’. ‘Ni el vaig dissenyar ni res’, ha assegurat.

Segons que ha dit, el total d’efectius enviats a Catalunya uns dies abans de l’1-O van ser uns 6.000 en el seu punt màxim. Davant d’això, Melero ha recordat que hi havia més de 2.000 punts de votació i ha preguntat a Zoido si el que va fer va ser enviar aquests agents ‘als escorxadors’. ‘Jo no vaig donar l’ordre de què havien de fer’, ha assegurat. El ministre s’ha remès als ‘operatius’ com els qui van donar les ordres d’intervenir o retirar-se en cada moment, referint-se Pérez de los Cobos i als altres caps dels cossos policials, inclosos els dels Mossos. Zoido ha afegit que, els mateixos que van decidir intervenir, van decidir deixar d’actuar en un moment determinat del dia i ‘ells sabran perquè ho van fer’.

L’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, li ha recordat l”A por ellos’ que cridaven els agents de la policia espanyola en sortir cap a Catalunya i Zoido ha dit que no estava d’acord amb aquelles actuacions. Després, li ha demanat si es va expedientar els agents que feien aquells càntics i ho ha negat, perquè segons ell qui ho va cridar són ciutadans.

Calendari del judici contra el procés

Aquest dijous 28 de febrer estan cridats a declarar: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella. Si no hi ha temps que declarin tots avui ho hauran de fer demà divendres en una sessió extraordinària en horari de matí.

Fins ara les sessions ordinàries del judici contra el procés anaven de dimarts a dijous, però a causa de la duració de les declaracions dels acusats Marchena va anunciar que també hi haurà sessió els dilluns 4, 11 i 25 de març. Entre dilluns i dijous de la setmana vinent, fins a un total de trenta-quatre testimonis passaran per davant del tribunal. Entre ells destaquen l’ex-membre de la mesa del parlament per Ciutadans, Jose María Espejo Saavedra; l’ex-secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros; Juan Antonio Puigserver, que va assumir la direcció política dels Mossos durant el 155; o els comissaris dels Mossos d’Esquadra Manuel Castellví i Emilio Quevedo.

També declarara els propietaris dels hotels de Figueres i Reus on es van allotjar policies espanyols durant els dies previs i posteriors al referèndum; Núria Llorach, presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i Xavier Xirgo, director del diari El Punt Avui.