17.05.2022 - 21:40
A hores d’ara, la majoria de vosaltres ja deveu estar al corrent que l’ex-rei i cap de la família i l’empresa regnant a Espanya, els Borbons, aquest cap de setmana anirà a Galícia. És el primer pas de l’intent de rehabilitar-lo davant l’opinió pública, dos anys després de la seua espectacular fugida a Abu Dhabi.
Veurem coses molt gruixudes en tot això, ja en podeu estar segurs. La barra del personatge, del seu fill i de la cort madrilenya sencera és proverbial i ells maldaran per fer veure que ací no ha passat res. Ara com ara, ja s’han engegat unes campanyes publicitàries demencials, amb tanques al carrer i tot. I els mitjans més proclius fa dies que no paren de publicar tot d’articles elogiant-lo. No descarteu alguna manifestació “espontània” de suport i aclamació els dies que passe al país atlàntic.
I si la maniobra reïx, que tot és possible, ja veureu com, de pressa de pressa, tot aquell teatret de l’allunyament pretesament dolgut del seu fill i totes aquelles històries lacrimògenes s’aniran esvaint i oblidant. El PSOE, evidentment, no farà res que puga alterar la sagrada pau monàrquica. Que ells, en definitiva, són el centre i els grans gestors de l’invent. I Podem protestarà, però continuarà enganxat a la butaca i, per tant, farà un lament cosmètic i prou. Una nota bucòlicament tricolor en el decorat.
Perquè la república espanyola no és en l’horitzó visible ni en l’imaginable tampoc. La catalana sí, però l’espanyola no. I al final, com que al cor del sistema hi ha el hòlding familiar Borbons SA, els excessos del pare no són sinó un tros del relat, matisable si convé. Que, al cap i a la fi, la caixa és comuna i el CIF de tota la família, el mateix. Els Borbons fa segles que amb una mà governen cerimonialment i amb l’altra negocien i fan doblers bruts. O hi ha ningú que puga pensar encara que els rius de diners els arriben pel que saben fer i no per qui són?
Entenguem-nos: ja s’ho faran. Vull dir ells, és clar. A mi me la bufa molt –si em permeteu el col·loquialisme jocós– la monarquia, el monarca, el pare del monarca i la família sencera. Perquè me la bufa Espanya, bàsicament. Espere, això sí, que la justícia britànica faça la feina que Espanya no farà mai. I espere, en tot cas, que Juan Carlos visca encara prou per a veure’s condemnat per un tribunal.
Ara, dit tot això i des de la nostra perspectiva, tampoc no voldria passar per alt, perquè és molt indicatiu del nivell de decrepitud de la cosa, l’episodi més grotesc d’aquesta comèdia. Que és això de veure JC parapetant-se com un conillet tremolós rere un títol més fals que un duro de plom. Rere un títol digne de l’èpica Freedònia que els germans Marx van popularitzar fa anys. Això que diuen que és “emèrit”. Perquè Juan Carlos no és cap emèrit de res, simplement és un ex-rei, però el fet que ell faça servir un títol fals i inexistent, que pretenga argumentar-lo oficialment davant els tribunals i que tanta gent li seguesca el joc acríticament, al final posa en relleu fins a quin punt s’ha enfonsat ja la seua Espanya.
I ara, parlant de coses importants: salut, Valtònyc! Molts d’anys i gràcies eternes. Tens pagat el sopar, i tot allò que tu vulgues, quan vingues per Bétera.
PS. L’editorial d’ahir (“Per què VilaWeb ha decidit de renunciar a la subvenció per projectes de la Generalitat?”) ha tingut un enorme ressò. He rebut molts correus, tants que no puc respondre’ls tan de pressa com voldria. Ho faré, però demane una mica de paciència. Gràcies als qui s’han fet subscriptors i anime els qui encara no ho sou a fer-vos-en en aquesta pàgina.
