Un jove de vint-i-vuit anys és la cara de l’extrema dreta francesa: qui és Jordan Bardella?

  • Bardella es va unir a Rassemblement National a setze anys i en va ser elegit president el 2022 · Podria arribar a ser primer ministre francès si el seu partit guanya les eleccions diumenge

VilaWeb
The Washington Post
01.07.2024 - 21:40
Actualització: 02.07.2024 - 08:34

The Washington Post · Niha Masihi Annabelle Timsit

El partit d’extrema dreta francès Rassemblement National s’ha situat al capdavant en la primera volta de les eleccions legislatives de diumenge, amb el 33% dels vots, fet que consolida la prominència del president del partit, Jordan Bardella, de vint-i-vuit anys.

Es preveu que Bardella esdevingui primer ministre si el partit pot ampliar el seu avantatge en la segona volta de votacions i és capaç de formar govern. Aquest seria el segon triomf del partit d’ençà que el comanda Bardella, que ja va ser àmpliament aclamat pel triomf de Rassemblement National a les eleccions europees del juny, en què va obtenir el 31,4% dels vots, més del doble del percentatge de vots obtinguts per la coalició del partit centrista Renaixement, del president francès, Emmanuel Macron.

Els resultats de les eleccions europees van empènyer Macron a prendre una opció arriscada: dissoldre el parlament i convocar eleccions avançades, una maniobra que sembla que li ha sortit malament.

La segona volta de les eleccions serà aquest diumenge, 7 de juliol.

Qui és Jordan Bardella?

Nascut el 1995 en una família amb arrels italianes, Bardella va créixer als suburbis desfavorits del nord de París. Es va unir a Rassemblement National (aleshores anomenat Front National) a setze anys, quan Marine Le Pen, degana de la política nacionalista francesa i euroescèptica, assumia la direcció del partit del seu pare, Jean-Marie Le Pen.

Bardella va treballar en la campanya presidencial de Marine Le Pen el 2017. Cinc anys més tard, va ser la primera persona fora de la família Le Pen de ser elegida per encapçalar el partit.

Bardella ha construït una base de votants i seguidors joves, incloent-hi 1,7 milions a TikTok. Si els crítics veuen Bardella un titella de Le Pen, els seguidors consideren el seu ascens des dels orígens de classe treballadora fins als nivells més alts de la política francesa una font d’inspiració.

Pierre-Stéphane Fort, periodista d’investigació i autor d’un nou llibre sobre Bardella, va dir fa un temps a The Washington Post que Le Pen, una hereva de mitjana edat, havia vist un valor en la història d’origen de Bardella i el va modelar en un substitut comercialitzable i coneixedor de les xarxes socials que podia arribar a nous votants.

Què és Rassemblement National i la seva plataforma?

El partit d’extrema dreta antiimmigració i nacionalista va ser fundat el 1972 i va ser encapçalat per Jean-Marie Le Pen fins el 2011. Le Pen és un negacionista de l’Holocaust, condemnat, i ha estat multat amb milers d’euros pels tribunals per les repetides declaracions en què trivialitzava l’extermini sistemàtic dels jueus durant la Segona Guerra Mundial.

Durant la dècada següent, el partit va ser encapçalat per la seva filla Marine Le Pen, que va provar d’allunyar el partit de la seva imatge antisemita. El 2015, el partit va fer fora Jean-Marie Le Pen arran d’una entrevista en què havia descrit les cambres de gas nazis com un “detall de la història”.

Marine Le Pen va rebatejar el Front National com a Rassemblement National el 2018. Els crítics van assenyalar ràpidament que el nom era similar al del Rassemblement National Populaire, un grup polític que va col·laborar amb el govern pro-nazi de França durant la Segona Guerra Mundial.

Sota la seva direcció, el partit es va acostar més a la presidència quan es va enfrontar a Macron el 2017 i el 2022. Va perdre totes dues vegades.

Què ha passat la primera volta de les eleccions?

Mentre que Rassemblement National ha encapçalat els resultats amb el 33% dels vots, l’aliança dels partits d’esquerra Nou Front Popular ha quedat en segon lloc, amb un 28%. L’aliança Junts de Macron ha rebut un cop dur, amb un 21% dels vots. En una declaració de diumenge, Bardella va prometre que promouria la “unitat” si es convertia en primer ministre, però va continuar atacant el seu principal adversari, l’aliança d’esquerres, dient que la seva victòria “portaria el país al desordre, la insurrecció i la ruïna de l’economia”.

Sense admetre la derrota, Macron va lloar l’alta participació i va fer una crida a “un reagrupament ampli, clarament democràtic i republicà per a la segona volta”. Si a la segona volta no hi ha una majoria clara per a un partit o coalició, la política francesa podria quedar paralitzada, diuen els experts. “La crisi francesa tot just ha començat”, diu Gérard Araud, ex-ambaixador francès als Estats Units, a The Washington Post, i compara la jugada electoral de Macron amb la campanya fallida de l’emperador Napoleó Bonaparte per a envair Rússia el 1812.

Què significaria una victòria de Rassemblement National?

Si Rassemblement National pot ampliar el seu avantatge en la segona volta, podria formar el primer govern d’extrema dreta a França d’ençà de la Segona Guerra Mundial, fet que forçaria a fer un “govern de cohabitació”, amb Macron com a president la resta del seu mandat, fins el 2027, i Bardella com a primer ministre.

Si la majoria de seients a l’Assemblea francesa fossin per a Rassemblement National i Bardella es convertís en primer ministre, això els donaria més poder per a impulsar les seves idees populistes, euroescèptiques i anti-immigració en el corrent polític principal i per a impedir que Macron implementés la seva agenda pro-europea i pro-negocis.

Això també podria ocasionar problemes a la Unió Europea, tenint en compte que Rassemblement National va fer campanya una vegada per sortir-ne. Tot i que ha suavitzat la seva posició i ja no advoca perquè França surti de la UE, moltes de les seves polítiques continuen en desacord amb el bloc. També hi ha interrogants sobre què podria significar un govern de Rassemblement National per a la guerra d’Ucraïna. Bardella s’ha oposat a enviar-hi míssils de llarg abast que podrien apuntar al territori rus, segons Le Monde, i també està en contra d’enviar soldats francesos a lluitar a Ucraïna, cosa que Macron no ha descartat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor