26.01.2024 - 13:13
|
Actualització: 26.01.2024 - 17:41
Els joves són el grup de població de les Illes i el País Valencià que més veuen la utilitat que té el català per a assegurar un futur professional d’èxit. Ho creuen el 58,9% dels joves illencs entre 18 anys i 34 i el 61,05% dels joves valencians de la mateixa franja d’edat. En el cas de Catalunya, el percentatge entre els joves encara és superior (65,1%), però aquest col·lectiu és, en canvi, el segment de població que a Catalunya veu menys que parlar català sigui útil per a una carrera professional reeixida.
Les dades són el resultat de tres enquestes que ha encarregat la Plataforma per la Llengua a l’Institut Opinòmetre i a l’empresa ODEC, i s’han fet públiques ara després d’haver-les comunicat al 7è Fòrum de Regions Minoritàries Europees que va organitzar a Polònia la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN). El fòrum, que es va fer entre el 30 de novembre i el 3 de desembre a Opole i Katowice (al sud de Polònia, a la regió històrica de Silèsia), va abordar el paper que tenen les llengües minoritzades en el mercat laboral i quins desafiaments i oportunitats afronten.
🟢 Al País Valencià i a les Illes Balears, els joves són els que més veuen que el català és útil per a l'èxit professional.
📊 Ho diu una enquesta de Plataforma per la Llengua que també constata que a Catalunya els joves són els que menys en perceben la utilitat en l'àmbit… pic.twitter.com/AxZ95HCymU
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) January 26, 2024
Maria de Lluc Muñoz, tècnica d’internacional de l’entitat, va ser una de les ponents de la taula dedicada als avantatges de parlar la llengua minoritzada en el sector privat, i va exposar els resultats de l’enquesta, que constata, tal com ja s’havia fet públic a l’InformeCat 2023, que la majoria dels residents a Catalunya (70,3%), les Illes (57,1%) i el País Valencià (56,2%) pensen que el català és útil per a la carrera professional.
Tot i que segons aquesta enquesta, la percepció que el català és útil professionalment és majoritària en totes les posicions i territoris, es veu que el percentatge de gent que ho pensa és superior entre els desocupats i entre la gent sense estudis o amb estudis de primària. Es conclou que la gent que veu més útil aprendre la llengua són els qui volen ascendir socialment i no tenen recursos materials o simbòlics alternatius.
