12.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.03.2024 - 22:10
El sistema polític es troba en plena transformació arreu d’Europa, en un moment d’incertesa màxima, que no permet d’aventurar com serà el futur, enmig de crisis que s’encadenen, com ara la de la covid, la derivada de la guerra d’Ucraïna, la inflació o la sequera i el canvi climàtic, que semblen fer viure la població en una situació d’excepcionalitat contínua. Les eleccions al Parlament Europeu del juny també es preveuen excepcionals, un abans i un després. El consens entre socialdemòcrates i demòcrata-cristians trontolla. I la ultradreta, històricament arraconada del poder, pot esdevenir fonamental. Però ara impulsada per un votant jove.
Dins de cada estat, els èxits han estat rotunds aquests darrers mesos. Diumenge mateix, el partit d’ultradreta Chega (Prou, en català) va ser la tercera força a Portugal, i és imprescindible per a formar qualsevol majoria que no sigui la gran coalició. L’auge del partit ha estat meteòric: va començar amb un 1,3% dels vots l’any 2019; un 7,2% ara fa dos anys i un 18,1% enguany. El suport encara és més alt entre els joves: un 22,5% dels vots. En aquesta franja d’edat és el partit més votat i ha triplicat el suport en solament dos anys.
Rita Matias, la influenciadora d’extrema dreta que entusiasma els joves portuguesos
Pocs mesos abans, al novembre, el Partit per la Llibertat va guanyar les eleccions als Països Baixos. I al juny tot fa pensar que la ultradreta serà la primera força en estats com ara Àustria, França, Bèlgica, Hongria i Itàlia. Fa temps, doncs, que ha deixat de ser una cosa anecdòtica. Un per un, estats que eren considerats casos singulars per l’absència de partits d’ultradreta, com ara Portugal, han vist com hi emergien aquests nous partits. Alternativa per a Alemanya, una organització amb unes joventuts classificades de “extremistes” pels serveis d’intel·ligència, va guanyar els primers escons ara fa set anys i es preveu que ja serà segona força a les europees, davant de socialistes i verds. A l’estat espanyol, Vox forma part del mapa polític, marca de ple els debats de les campanyes i governa amb el PP allà on tenen majoria.
Els Fratelli d’Italia encapçalen el govern italià i la primera ministra Giorgia Meloni, també presidenta dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), és una dirigent totalment normalitzada en l’àmbit europeu. De fet, el Partit Popular Europeu cada vegada la veu més com una sòcia per a la legislatura vinent. Els sondatges pronostiquen que el nou Parlament Europeu pot tenir una majoria de la dreta i la ultradreta. Dirigents com Manfred Weber, cap visible del partit a escala europea, són partidaris d’aquesta col·laboració. I com més va més s’allunyen de socialistes i l’esquerra.
Bona part dels joves abracen el discurs ultradretà
El discurs d’aquesta nova ultradreta, molt més majoritari, ja no posa l’accent en la nostàlgia de temps passats ni en el racisme. En canvi, considera que ara mateix s’impulsen polítiques que van massa lluny –i es discrimina la “gent corrent”– en polítiques de gènere, en les accions contra el canvi climàtic o en immigració. I funciona. A l’estat francès, Rassemblement National i Marine Le Pen, han deixat enrere el discurs racista, antisemita o susceptible de ser vinculat a una dreta nostàlgica, representada pel seu pare, Jean-Marie Le Pen. De fet, van votar majoritàriament a favor d’incloure l’avortament en la constitució francesa, no són bel·ligerants amb l’homosexualitat i han provat d’atreure moviments com les Armilles Grogues o les protestes dels pagesos, tot denunciant la burocràcia europea, les poques restriccions dels productes de fora d’Europa i, en definitiva, l’existència d’una elit allunyada dels problemes de la gent.
Enguany es preveu que Rassemblement National guanyi les eleccions europees a l’estat francès de manera còmoda i els sondatges estimen que Le Pen pot guanyar la segona ronda de les presidencials franceses del 2027. En relació amb això, els sondatges del 2022 van detectar que la dirigent ja havia guanyat entre els més joves.
A Polònia, vora una cinquena part dels votants menors de trenta anys van votar el dirigent ultra Janusz Korwin-Mikke, en contrast amb l’1% dels més grans de seixanta anys. Els Fratelli d’Italia és el partit més votat entre els joves de 18 anys a 34 i, als Països Baixos, el Partit per la Llibertat va atreure un 17% dels joves, que contrasta amb el 7% del 2021. En una legislatura tot ha canviat. Alhora a Amèrica hi ha una revifada de Donald Trump, que s’afegeix a la victòria de Javier Milei a l’Argentina.
El missatge més recurrent dels partits barreja delinqüència, immigració i corrupció amb dades moltes vegades esbiaixades que recorren les xarxes socials com la pólvora. Per exemple, el cap de llista a les europees d’Alternativa per Alemanya, Maximilian Krah, es presenta com un expert en consells amorosos als joves, amb vídeos que tenen milions de visualitzacions. “Els homes reals són de dretes, els homes reals tenen ideals, els homes reals són patriotes.” I si ets així, aleshores “tindràs una xicota”. En uns altres vídeos afirma: “La teva mare serà pobra quan sigui gran”; o “el govern t’odia”. Els vídeos de TikTok d’Alternativa per Alemanya tenen deu vegades més visualitzacions que no els de la resta.
¿Pagar las pensiones?
Más de 2,2 millones de inmigrantes viven en España sin trabajar.
El Sindicato @Solidaridad_esp denuncia que esta cifra se oculta y que no ha dejado de subir: 500.000 más desde que Pedro Sánchez alcanzó La Moncloa. https://t.co/C4o10TOPjn
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) March 12, 2024
Un missatge central és la idea de “nosaltres i ells”, en qüestions com la immigració. Combinen la reivindicació de la identitat nacional amb un discurs contra l’elit política i la gestió de l’economia. Tot això, explotant una situació que és realment dramàtica per als joves. Perquè molts se senten arraconats, alhora que es consideren assenyalats com uns privilegiats pels polítics i bona part de la societat més progressista.
TikTok, una eina de radicalització dels joves cap a la dreta?
En relació amb això, trobem que en nou estats de la Unió Europea, entre els quals hi ha l’estat espanyol, Portugal i Itàlia, la mitjana d’edat en què els joves se’n van de casa dels pares ja supera els trenta anys. I aquests joves tenen un percentatge de la riquesa o dels habitatges molt més baixa que la que tenien les generacions precedents a la mateixa edat. Això porta a una precarització de persones que fa temps que formen part del món laboral, alhora que a les xarxes s’afirma insistentment que tenir èxit depèn d’un mateix. Tot plegat pot causar frustració, sobretot entre els homes. És un cultiu perfecte per a partits que en donen la culpa a la gestió de l’economia, les barreres que els interposen en benefici de grups subvencionats i l’augment de la immigració, que vinculen a la delinqüència i a l’amenaça dels seus valors.
Una cosa d’homes
Ara més del 41% dels europeus entre 18 anys i 35 es defineix de dreta o ultradreta i tan sols un 26% d’esquerra. Hi ha una frase que falsament s’ha atribuït a Winston Churchill que diu: “Si no ets liberal quan tens 25 anys, no tens cor. Si no ets conservador quan en tens 35, no tens cervell.” Doncs, la suposició que els adults joves s’inclinen més pel progressisme ara mateix és falsa: ara són un puntal de la ultradreta. I això passa principalment entre els homes.
NEW: an ideological divide is emerging between young men and women in many countries around the world.
I think this one of the most important social trends unfolding today, and provides the answer to several puzzles. pic.twitter.com/kG4qQReqfT
— John Burn-Murdoch (@jburnmurdoch) January 26, 2024
La diferència ideològica entre homes i dones és com més va més amplia: les dones són més d’esquerres i els homes més de dretes a bona part del món. D’Europa a Corea del Sud, passant pels EUA. I a Catalunya també. El CEO indica que la majoria de dones se situen a l’esquerra i la majoria d’homes joves afirmen ser de centre, amb un percentatge més important d’ultradreta. Alhora, ells tenen un concepte més negatiu de la immigració que no pas generacions més grans, es preocupen menys pel canvi climàtic i són menys partidaris de l’avortament i l’acceptació dels transsexuals.
Un sondatge d’enguany del CEO assenyala que la majoria d’homes de menys de vint-i-cinc anys considera que el moviment feminista ja ha anat massa lluny. Això és més del doble que no pas les dones de la mateixa edat i, de fet, un percentatge molt superior al dels homes de més de seixanta-cinc anys (29%), que hom podria pensar que són els més refractaris al feminisme.
En la mateixa línia, gairebé la meitat dels homes més joves troba que “la crítica als acudits masclistes és exagerada”, molt per sobre de les dones, però també per sobre de qualsevol altre grup d’edat. I això mateix passa respecte de la frase “parlar tant d’assetjament sexual pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones”: ho pensa un 36% dels homes, però s’enfila fins al 45% entre els més joves. En canvi, les dones mostren la tendència contrària: solament ho pensa un 26% –i un 16% de les joves.
A l’estat espanyol passa un fet similar, i hi ha més homes entre 18 anys i 26 que creuen que als homes la vida els és més difícil que no pas a les dones. Un fet que no s’observa en cap més grup d’edat ni tampoc entre les dones. A més, tot i que un 15% dels homes joves creuen que estan discriminats, la gran majoria mai no ho ha estat personalment. Per tant, aquesta visió no es basa en l’experiència personal, sinó en els missatges que els arriben. Això porta a una diferència evident en el vot. Un 58% dels votants de Vox i Chega són homes. També Rassemblement National té un votant majoritàriament masculí. Un 12% dels nois joves voten Vox, més del doble que no pas les dones i un percentatge força més alt que la mitjana, que és del 7,5%. Tot i associar la ultradreta a un votant envellit, les dades revelen que el partit de Santiago Abascal és el que té un votant més jove. Un 16,2% dels votants de Vox té seixanta-cinc anys o més, un percentatge que és del 27% en els socialistes, un 26% a Sumar i un 34% al PP. Tot fa preveure, doncs, que si no canvia res, la ultradreta encara no ha tocat sostre, ni de bon tros.
Uno de cada cuatro hombres jóvenes (18-26 años) creen que la vida es más fácil para las mujeres en nuestro país. Entre las mujeres de la misma generación solo lo creen el 8,5%
*La última encuesta de 40dB sobre el gap generacional y de género. pic.twitter.com/6YaLKj4BlP
— Daniel V. Guisado (@danielvguisado) March 11, 2024
