Amenaça de presó en el judici contra sis joves de Madrid per haver-se solidaritzat amb Catalunya l’1-O

Primer d’octubre del 2017. Al vespre, la Puerta del Sol de Madrid s’omplia de ciutadans solidaris amb Catalunya per denunciar la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els votants del referèndum d’autodeterminació. Les imatges dels policies agredint els votants i obrint caps a cops de porra havien corregut com la pólvora arreu del món, i les organitzacions madrilenyes solidàries amb Catalunya van convocar aquella mobilització. Com comença a ser habitual a la capital espanyola, cada convocatòria de les organitzacions antifeixistes i d’esquerres va seguida d’una mobilització d’ultres i nazis per rebentar-la.

Va haver-hi moments de tensió, i la policia espanyola va intervenir contra els antifeixistes. Acabada la mobilització, els agents van dedicar-se a fer identificar alguns manifestants, la majoria gent jove, en compte de protegir la mobilització autoritzada i aïllar els grups d’extrema dreta. A quatre dels manifestants antifeixistes, avui processats, van fer-los identificar al carrer mentre caminaven i en un bar a la Gran Via de Madrid, a prop de la Puerta del Sol. Poques setmanes després, van ser detinguts a casa per agents de paisà. Era el 2 de novembre, el mateix dia que la magistrada Carmen Lamela enviava a la presó els consellers del govern que s’havien presentat a declarar a l’Audiència espanyola. Dos dels sis detinguts, a més, asseguren que ni tan sols van anar a la manifestació. Els altres quatre sí que hi eren i se n’anaren una volta acabada. Estan sorpresos que els dos ultres que van denunciar-los i exerceixen l’acusació particular els acusin de lesions perquè, asseguren, en cap moment no van participar en cap aldarull ni van agredir ningú.

Tres anys i mig després dels fets, els joves antifeixistes, coneguts com els Sis de Madrid, s’enfronten a un judici al jutjat penal 30 de la ciutat que els pot dur a la presó. El judici havia de començar el 8 d’abril, però va ajornar-se perquè no va comparèixer el fiscal. Declararan com a testimonis els agents que van escriure l’atestat policíac, l’única “prova” contra ells, i els companys i amics dels encausats. La fiscalia els demana dos anys i l’acusació particular, exercida pels dos ultres i un dels advocats dels feixistes de l’assalt a Blanquerna, tres anys i mig. Els acusen de desordres públics i lesions, amb els agreujants d’odi ideològic, intimidació i traïdoria. A més, els volen fer pagar una fiança solidària de 13.000 euros i una multa de 4.500 euros per cap.

Els acusats neguen cap vincle amb els fets que els imputen i creuen que els volen fer pagar el fet de solidaritzar-se amb Catalunya l’1-O per escampar la por. Sergio R explicava en una entrevista a VilaWeb fa uns mesos que les acusacions són inventades i que no hi ha cap prova contra ells que els incrimini. Esperen una absolució, però no les tenen totes respecte del judici.

L’advocat dels sis processats, Erlantz Ibarrondo, explicava a VilaWeb que l’única “prova” contra els joves és un atestat policíac “capciós”. “Els policies diuen que van ser testimonis de la suposada agressió, que van seguir-los i van fer-los identificar. El que és estrany i no expliquen és per què no van detenir-los fins un mes després”, diu. “Si jo sóc policia i veig gent cometent un delicte, els detinc. És paradoxal la manera com van actuar”, afegeix. Aquest serà un dels arguments que la defensa farà servir en el judici per a furgar en la contradicció del relat de la policia espanyola i aconseguir l’absolució dels joves. “Estan orgullosos d’haver anat a la manifestació, d’haver exercit els seus drets i de solidaritzar-se amb el poble català, i no ho negaran”, afirma. “Els meus clients només van anar a una manifestació. Si ens han de condemnar per això, que ho facin. Però seria per un motiu aliè a la qüestió jurídica”, adverteix.

Els precedents de Dani Gallardo i Elsa Vilki

Dani Gallardo van condemnar-lo a quatre anys i mig de presó per haver protestat contra la sentència del procés a Madrid, el 16 d’octubre del 2019. L’Audiència de Madrid va avalar la versió de la policia espanyola i va sentenciar-lo per lesions lleus, desordres públics i atemptat contra l’autoritat i li atribueix una agressió a un policia amb un bastó amb claus. La seva companya Elsa Vilki van condemnar-la a un any de presó per desordres públics.

Gallardo sempre ha defensat la seva innocència i va sostenir durant el judici que només va interposar-se entre la policia i Vilki quan l’agent la detenia. Fou detingut i va passar més d’un any en presó preventiva mentre no es feia el judici. Ara resta pendent la resolució del recurs d’apel·lació contra la sentència. Si el tomben, Gallardo haurà de tornar a ingressar a la presó per complir la resta de la condemna.

Si l’acusació contra Gallardo i Vilki ja era dèbil, sustentada només sobre l’atestat de la policia espanyola, encara són més febles els arguments contra els Sis de Madrid, precisament perquè no va haver-hi una detenció el dia dels fets. No obstant això, caldrà veure si el jutge té voluntat d’escarment o bé si se cenyeix a la poca base probatòria per a condemnar i resol el cas amb una absolució.