No poder tenir un advocat d’ofici, l’enèsim atzucac per als joves ex-tutelats

Entre el 2017 i el 2020, més de vuit mil menors emigrants que havien arribat tots sols van estar sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, després d’haver-se jugat la vida per arribar al Principat. Actualment, més de la meitat d’aquests joves ja són majors d’edat i se les han d’enginyar sense la salvaguarda de l’administració. Quan fan divuit anys, surten dels centres d’acolliment amb un permís de residència que dura un any. Aquest document no els permet de treballar, només acredita que poden residir legalment a l’estat espanyol.

Fins abans de la pandèmia de la covid-19, el tràmit de renovació era fàcil: n’hi havia prou amb un informe d’integració social favorable. Però ara, arran d’una sentència del Tribunal Suprem espanyol, per a allargar l’estada a l’estat espanyol els imposen d’acreditar uns ingressos de 537 euros mensuals. A més, no s’hi poden comptar les prestacions: els ingressos han de ser propis. Són, doncs, requisits paradoxals: com és possible de tenir un sou mensual de més de mig miler d’euros sense estar autoritzat a treballar?

Aquest canvi de parer ha empès un gran gruix de joves ex-tutelats a una situació administrativa irregular. A conseqüència d’això, es troben exclosos de drets, com ara poder treballar, accedir a un curs acadèmic o demanar ajuts socials. Fins i tot els podrien arribar a recloure en un centre d’internament d’estrangers (CIE) i després deportar-los, tal com preveu la llei d’estrangeria espanyola.

Tanmateix, hom pot recórrer contra la denegació, però per fer-ho cal un advocat. La llei d’assistència jurídica gratuïta preveu d’oferir un advocat d’ofici a tothom qui no pugui pagar-lo, independentment del seu origen, però els joves ex-tutelats en queden exclosos en aquest cas. L’entitat Noves Vies, que dóna suport jurídic a emigrants de manera altruista, assegura que han presentat quatre recursos per denegacions i n’han guanyats dos. És per això que exigeixen al Departament de Justícia de facilitar un advocat d’ofici als afectats perquè puguin recórrer-hi en contra. “La Generalitat hauria de donar l’assistència jurídica gratuïta. Són joves sense papers, que no poden treballar. Els nois haurien de tenir automàticament el dret d’un advocat d’ofici. Això tan sols impedeix la possibilitat de presentar el recurs contra la denegació”, argumenta Albert Parés, advocat social i president de l’entitat.

Al seu torn, fonts del Departament de Justícia expliquen a VilaWeb que són conscients del problema, però que no han ofert mai assistència en un procés administratiu com la renovació de residència. Afirmen que limiten el servei als processos jurídics. Així i tot, reconeixen que es fan excepcions en els procediments de denegació d’entrada, devolució o expulsió del territori.

La Generalitat ha instat l’executiu espanyol a modificar el reglament d’estrangeria unes quantes vegades. L’última, el novembre proppassat, quan el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van adreçar una carta al ministre d’Inclusió espanyol per demanar una autorització automàtica perquè els joves ex-tutelats poguessin treballar quan fessin divuit anys. En l’escrit, lamentaven la urgència de la situació actual i afegien: “Hi ha un risc elevadíssim que milers de joves quedin en la irregularitat administrativa, en la impossibilitat de treballar, condemnats a la dependència econòmica de les ajudes socials o de l’economia submergida.”