Només 2 de cada 10 joves poden emancipar-se, i els costa el 60% del sou

L’accés a un habitatge, malgrat l’alentiment en els preus del lloguer i els baixos tipus d’interès, continua sent inassolible per a la majoria dels joves menors de 34 anys: només dos de cada deu s’han emancipat i els costa el 60% dels seus ingressos. Segons l’últim informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut, organisme adscrit al ministeri de Sanitat espanyol, els joves espanyols haurien de cobrar el doble del que perceben actualment per a poder comprar una casa: haurien de tenir un salari mensual de gairebé 2.000 euros perquè el cost hipotecari no arribi a superar el 30% dels seus ingressos.

A finals de 2019, només el 18,7% del jovent -entre 16 i 29 anys- residia fora del domicili familiar, la pitjor dada d’emancipació juvenil a l’estat espanyol des de 2002. S’ha de tenir en compte que aquest és un estudi previ a la crisi de la covid-19.

Llogar o comprar un domicili suposaria, per a una persona jove assalariada, destinar el 90,7% i el 60,4% del seu sou net, respectivament. Les opcions de compra també vénen llastrades pels requisits previs de solvència i estalvi que poques persones joves poden arribar a satisfer, descriu.

Fins i tot abans del cop que ha suposat la pandèmia les dades d’ocupació i habitatge en relació amb les persones joves ja eren descoratjadores: una de cada cinc persones joves que treballen es trobava en risc de pobresa i exclusió social segons la taxa europea AROPE, convertint-los en el col·lectiu de treballadors per al qual, amb diferència, l’ocupació no suposa una font d’estabilitat econòmica i benestar.

De les persones joves que van tancar el 2019 amb una ocupació, un 55,4% ho va fer en llocs temporals, modalitat que ha acumulat uns importants nivells de destrucció d’ocupació en els últims mesos, destaca l’estudi. A més, les xifres indiquen que, en gran part del territori, qualsevol modalitat d’emancipació per a una persona jove suposa sobreendeutar-se, és a dir, dedicar més d’un 30% dels seus ingressos a l’habitatge.

‘Aquestes característiques descriuen una joventut precària que, segons indiquen les últimes tendències, és el col·lectiu de major vulnerabilitat socioeconòmica de cara a aquesta nova crisi, vaticina el Consell de la Joventut en la seva investigació.