Les manifestacions de l’Onze de Setembre tenen un factor diferencial que les fa úniques: són un moviment transversal. Aglutinen gent de totes les edats i de totes les ideologies, i això no sempre es troba en uns altres esdeveniments. Grups d’amics, famílies, colles de veïns i del poble… De joves, n’hi ha hagut sempre, però enguany, els grups de nois i noies molt joves sembla que han guanyat molt de protagonisme.

En les cinc manifestacions descentralitzades, sobretot en les de Barcelona i Girona, n’hi havia sobretot entre catorze anys i vint. No es va veure tant, en canvi, la generació que va participar en les manifestacions post-sentència, l’any 2019, i els que ronden els trenta anys. No obstant això, en la Diada d’enguany s’ha fet palès que hi ha una nova generació que surt al carrer a manifestar-se en favor de la independència.

Hi ha qui surt per tradició familiar, però també hi ha casos de convicció personal. La redacció de VilaWeb ha parlat amb més d’una desena de joves, durant la Diada i després, per saber què els motivava a sortir al carrer i quines inquietuds polítiques tenien. La major part són menors d’edat, motiu pel qual no n’apareixeran noms ni fotografies.

Més joves que no pas fa uns quants anys

A Barcelona, hi havia joves pertot arreu. Un grup de nois expliquen que hi han participat d’ençà que eren petits, i destaquen que es van reunir per fer força i donar suport a la causa catalana. Un dels nois afegeix que hi ha manca de referents polítics, i això causa inquietud a molta gent. Tot i això, detalla: “Hi ha més força de poble que força política.”

Dues joves manifestants de Barcelona, de quinze anys i setze, expliquen que enguany ha estat la primera vegada que han anat a l’Onze de Setembre amb amigues. Sempre hi havien anat amb la família, perquè ja va esdevenir una tradició de cada any, però aquesta vegada hi han anat totes soles. Els pares fa uns quants anys que han deixat d’anar-hi perquè tenien compromisos o per mandra. Destaquen que l’ambient va estar molt bé i que enguany, en comparació amb uns altres anys, van tenir la sensació que hi havia molta més gent de la seva generació. “Sento que tenen més en compte la política. Els joves s’hi han posat més, a les xarxes socials es parla molt de política catalana, amb el tema d’en Puigdemont. La gent s’ha mobilitzat”, diu una de les joves. Expliquen que sovint parlen de política amb els amics, sobretot quan hi ha dilemes o eleccions a prop. La majoria dels amics són independentistes, però també en tenen d’unes altres ideologies. “El tema surt i en podem parlar sense cap problema”, afegeixen.

Un altre jove de quinze anys explica que fa temps que participa en la Diada, però enguany es va trobar que la família no hi volia anar. “Des de petits ens van dir que hi havíem d’anar. Vaig insistir i al final es van animar, no em va costar”, diu. Reconeix que no s’ha implicat mai gaire en els afers polítics: “Des de petit els pares sempre ens han dit que som la generació que haurà de portar Catalunya. També hi vaig per mantenir la cultura”, comenta. Enguany, també ha tingut la sensació que hi havia molts nois de la seva edat, però lamenta que, en general, hi hagi desmobilització. “Hi ha amics dels pares que estan cansats. Diuen que ja han fet tot el que havien de fer, que ara toquen noves generacions”, diu.

A Girona, un grup de noies menors d’edat expliquen que van començar a participar en la Diada de petites, sobretot amb els pares. Ara que s’han fet més grans i han pres consciència, diuen que s’hi han interessat, n’han volgut saber més i han volgut continuar amb la lluita. Tenen la sensació que la independència és una qüestió que s’ha deixat de banda, una tema tabú, i destaquen que també hi ha molta gent en contra.

Un grup de tres amics, entre setze anys i divuit, discuteixen sobre què els motiva de participar en la manifestació. Una noia destaca que li preocupa especialment el català a les aules, perquè té la sensació que no s’hi dóna prou importància. És el primer any que hi participen i diuen que ja tenen edat per a elegir si volen ser-hi i els interessa. Vénen amb la família i els amics i veuen la gent animada. Tres noies més relaten que han vingut sempre, però que feia anys que no venien per la covid. Malgrat la manifestació, creuen que encara cal més moviment. “Falta moviment. Si no el fem nosaltres, qui el farà?”, diu una noia. Apunten que cal motivar-se per sortir al carrer i que convé manifestar-se per les injustícies. Dues noies més, de catorze anys i tretze, expliquen que sempre han vingut amb la família, però enguany han vingut acompanyades dels amics. Diuen que volen un futur per a la nació. “Hem vingut des de petites i continuarem venint”, comenten.

A Tortosa, la situació va ser diferent. Segons Dani Martí, que va llegir el manifest de la Diada, el públic era molt adult i creu que el factor de la descentralització no hi va ajudar. Diu que molta gent ha desconnectat a causa del malestar amb els partits polítics. “Si et manifestes a favor dels drets dels qui estan empresonats i després els seus companys defensen el braç opressor… Hi ha sentiment de desemparament”, comenta. I afegeix, respecte de la manifestació a Tortosa concretament: “A l’Ebre el problema és el teixit associatiu, en l’àmbit cultural falta engrescar la gent. Des de la covid que hi ha hagut una baixada.” Diu que a les terres de l’Ebre hi ha manca de jovent, que molts se’n van a les grans ciutats a cercar-se la vida. I a més, considera que hi ha moltes xarxes i massa informació, i sovint aquestes qüestions no interessen: “És normal que la gent desconnecti.”

Les entitats juvenils mouen fitxa

Justament, una vintena d’entitats juvenils dels Països Catalans han mogut fitxa i van expressar el compromís amb el país bo i coincidint amb la Diada. Les entitats, promogudes per Òmnium Cultural, van signar un manifest conjunt que tenia un objectiu clar: que el jovent es mantingui arrelat en l’independentisme. En el manifest, els joves es comprometien en la defensa dels drets col·lectius, l’autodeterminació i la protecció de la llengua catalana, entre més qüestions.

Les entitats destacaven que calia renovar els lideratges i hi havia d’haver un relleu general, que calia que els dirigents reflectissin la societat catalana, i també van posar l’accent en la necessitat de garantir l’emancipació juvenil. I també aportaven un missatge d’optimisme i determinació, malgrat que hi havia qui deia que el jovent se n’havia desdit i ja no participava en el moviment: “Som la generació que agafa les regnes del seu futur, sense por, sense esperar solucions fàcils, ni la tutela dels altres. Som el compromís amb un present i un futur dignes, amb un país en llibertat i amb una llengua viva per a tothom.”

Les entitats que van signar el manifest són: Avalot – Joves de la UGT, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Eina – l’Espai jove de la Intersindical, Escola de Formació Guillem Agulló, Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, la Forja, Jovent Republicà, Joventut Comunista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves Demòcrates, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Consell de la Joventut de Barcelona, Joves d’Acció Cultural del País Valencià, Joves de la Plataforma per la Llengua del País Valencià, Joves de Benimaclet, Assemblea de Joves de la Serra Mariola, Joves de Mallorca per la Llengua, Mallorca Nova.