13.08.2023 - 18:14
|
Actualització: 13.08.2023 - 20:34
A Catalunya hi ha 769 famílies acollidores d’infants i joves menors d’edat desemparats i 135 famílies més de col·laboradores, és a dir, que acullen a casa un infant els caps de setmana i pel cap baix un mes durant les vacances. En total, són 904. A banda, hi ha 2.848 nens o adolescents que viuen en centres com ara els CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa), institucions per a la guarda i educació d’infants i joves de zero a divuit anys. D’aquests, 276 tenen menys de sis anys. Tots ells, tant els que viuen en centres com els que ho fan amb famílies d’acollida, són tutelats per la Generalitat. “Nosaltres actuem com si fos un fill més”, expliquen a l’ACN l’Alba Vilalta i l’Agustí Sangrà, veïns de Solsona i família col·laboradora que acull en Joan.
Són una de les 135 famílies que opten per la col·laboració, una modalitat d’acolliment a Catalunya que permet que infants i adolescents més grans de nou anys que viuen en centres residencials puguin passar els caps de setmana i períodes de vacances amb famílies que els acullen de manera estable i totalment altruista.
El director general de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Josep Maria Forné, exposa a l’ACN que el jove viu al centre i hi fa vida escolar, mentre que el cap de setmana és acollit per la família. “El que justament busquem amb aquesta opció és que sigui un vincle reparador de la situació de desemparament”, relata. Segons ell, amb la col·laboració cerquen de crear un vincle de “compromís, estima i amor” entre la família d’acollida i l’infant.
“Va ser com un amor a primera vista”
L’Alba i l’Agustí han forjat aquest vincle amb en Joan. Fa cinc anys i mig que conviuen temporalment amb ell, que entre setmana viu al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de Vilanova de Bellpuig. En Joan va arribar a Solsona a onze anys –ara en té gairebé disset– i s’ha convertit en un membre més de la família. “Al principi no va ser fàcil perquè nosaltres ens havíem d’adaptar a ell i ell a nosaltres, però en Joan tenia moltes ganes de tenir una família i va ser com un amor a primera vista. Vam connectar molt bé”, ha explicat Vilalta.
De fet, la mare acollidora encoratja famílies que s’estiguin rumiant de fer alguna mena d’acollida que es llencin a la piscina i ho facin. Creu que és una experiència molt enriquidora i diu que a ells els ha aportat molt. A més, considera que són uns nens que tenen molta necessitat d’estar amb una família: “Al centre estan molt bé, però la vida familiar és una altra cosa. A ells els agrada tenir aquest afecte individualitzat i aquesta dolçor que no tenen al centre.”
Forné també ho té clar. Segons ell, viure en un entorn familiar és més favorable per al desenvolupament de l’infant que es troba en situació de vulnerabilitat i destaca que l’acolliment és molt important.
Per la seva banda, l’Agustí Sangrà deixa clar que la relació amb en Joan no s’acabarà quan faci divuit anys. “Ell serà lliure de decidir”, admet, tot i que creu que continuaran tenint una relació perquè són una família. “Quan arriba a Solsona, arriba a casa. Se sent a casa i actua com si estigués a casa seva. Nosaltres, per la nostra banda, actuem amb ell com si fos un fill més”, descriu Sangrà. Sobre què passarà quan faci divuit anys, en Joan ho té clar: continuarà anant a la seva segona casa de Solsona.
Gairebé 3.000 joves desemparats viuen en centres
Segons dades facilitades pel Departament de Drets Socials a l’ACN, a Catalunya hi ha 769 famílies que acullen 922 infants i joves i 135 famílies col·laboradores que acullen els caps de setmana 146 infants i adolescents. Per contra, hi ha 2.848 joves desemparats que viuen en centres residencials, dels quals 276 són menors de sis anys. Per tant, calen més famílies d’acollida.
Per això, la Generalitat diu que fa un esforç important per augmentar les famílies d’acollida. Segons Forné, hi ha tres estratègies en marxa per a aconseguir-ho: acompanyar més bé les famílies i les entitats, diversificar les maneres d’acollir i ampliar el concepte de mentoria. També subratlla que a l’acolliment, com que és la Generalitat qui té la tutela del menor, sempre hi ha un acompanyament a la família que s’intenta de millorar. “Hi ha una relació directa de seguiment i si la família té alguna demanda o necessitat, la pot traslladar”, afirma.
Per una altra banda, sobre els tipus d’acolliment explica que actualment n’hi ha cinc: d’urgència, simple, permanent, especialitzat i de col·laboració. En els primers tres casos, la diferència ve marcada pel temps que es calcula que pot durar l’acollida. En la modalitat d’urgència, per exemple, la família acull un infant en el moment de la separació de la família biològica i mentre l’administració n’avalua el cas i fa un diagnòstic per a determinar què és més adient per a l’infant.
Durant l’acolliment simple es considera que hi ha d’haver una feina amb la família biològica que permeti de retornar-los l’infant, i a l’acolliment permanent el temps d’acollida pot ser sine die i allargar-se fins que el jove faci divuit anys. L’acolliment especialitzat és el que acull infants que, a més d’estar desemparats, tenen alguna necessitat específica o algun trastorn que requereix certa especialització per part de la família acollidora, sobretot en l’àmbit psicològic. I, finalment, la modalitat de col·laboració és la dels caps de setmana i les vacances, com fan l’Alba i l’Agustí amb en Joan.
La Generalitat treballa alhora amb una nova mena de mentoria que no té res a veure amb l’acollida, però sí amb la vinculació amb un jove o infant que visqui en un centre per a fer-li de mentor o de referent. En un començament, la mentoria s’adreçava als immigrats sense referents familiars, però ara es vol ampliar el ventall.
