L’Audiència espanyola examina la condemna dels joves d’Altsasu

La sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola revisarà avui i demà la sentència condemnatòria a vuit joves d’Altsasu per una baralla de bar l’any 2016 amb dos guàrdies civils i les seves parelles. Els joves van ser condemnats a penes que anaven de dos anys a tretze anys de presó, les més altes que es podien imposar, pels delictes d’atemptat a agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Aquesta vegada declararan nous testimonis que no van poder comparèixer en el judici perquè la secció primera de la sala penal va considerar que no eren pertinents.

Eitb emet la sessió en directe des de l’Audiència espanyola.

Tant la fiscalia espanyola com les defenses van presentar recurs a la sala d’apel·lació, que serà formada pels magistrats José Ramón Navarro, Enrique López i Eloy Velasco. La fiscalia insisteix a demanar que siguin condemnats per terrorisme, amb penes que oscil·len entre 12 anys i 62 anys de presó pels delictes d’amenaces i lesions terroristes i entre 6 anys i 17 pel delicte de terrorisme i desordres públics.

La defensa en demana l’absolució i ha presentat noves proves de la innocència dels joves, la major part testimonis d’aquella nit al bar Koxka d’Altsasu. Tots els condemnats van demanar que s’estudiessin diverses proves per a la vista d’apel·lació, però la sala solament ha acceptat les presentades per Ohian Arnanz –condemnat a 13 anys de presó–, Julen Goicoechea i Jon Ander Cob –tots dos amb una sentència de 9 anys.

Els dos darrers han demanat que declarin com a testimonis quatre noies i dos nois que aquella nit eren al bar on hi hagué la baralla. Arnanz podrà presentar com a prova unes factures de telèfon que mostra unes trucades que va fer.

Els joves van demanar de recusar els magistrats de la sala d’apel·lació
L’Audiència espanyola va refusar la recusació contra els tres magistrats que examinaran la condemna. A més, els joves  que van demanar-la van ser condemnats a pagar multes de 600 euros més les despeses de recusació perquè, diuen, hi havia ‘mala fe’ i ‘falta de fonament’ en les recusacions.

Sis dels condemnats van presentar la recusació perquè consideraven que la condecoració de la Guàrdia Civil a dos dels magistrats que han de revisar la sentència ‘en qüestionava greument l’aparença d’imparcialitat’; la raó és que, si bé el cos policíac no forma part de la causa, sí que hi té un ‘paper essencial’, adduïen.

A més, en el cas del magistrat Eloy Velasco, la possible pèrdua d’imparcialitat s’accentuava –deien els joves– pel fet d’haver participat el 2017 com a convidat en un acte del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), acusació popular en aquesta causa, on va parlar de la ‘suposada existència d’uns joves ideologitzats que formarien part de la dissidència d’ETA’. Per als recusants, aquestes declaracions ‘revelen una contaminació incompatible amb l’aparença d’imparcialitat’, tenint en compte que Covite ja s’havia personat a la causa i Velasco ja era magistrat de la sala d’apel·lació, que acabà rebent els recursos.

La jutgessa que els va condemnar també va ser condecorada per la Guàrdia Civil
Per contra, la sala ha admès la petició de considerar la resposta del govern espanyol a una pregunta de Jon Inarritu, senador de Bildu, sobre per què havia estat condecorada la jutgessa Concepcion Espejel amb una medalla de la Guàrdia Civil. Espejel, que era la presidenta del tribunal que va condemnar els joves d’Altsasu, va rebre l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu blanc.

Segons que diu el govern espanyol, aquesta condecoració serveix per a ‘premiar les conductes d’aquelles persones que, sense pertànyer a la institució, col·laboren de manera espontània i generosa a acomplir millor i de manera completa les missions que han estat confiades a la Guàrdia Civil’. L’executiu de Sánchez va detallar que la medalla s’havia concedit el 2007, quan era presidenta de l’audiència provincial de Guadalajara.

Abans del judici, la defensa dels joves ja va intentar que la jutgessa fos apartada precisament perquè tenia aquesta medalla i, a més, perquè és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil. Tanmateix, la magistrada va refusar la recusació i la sala penal va avalar-la com a presidenta del tribunal perquè la recusació s’havia presentat fora de termini.

Els joves seguiran la jornada per videoconferència
Els joves hauran de seguir la jornada per videoconferència de la presó estant. Tots llevat d’Ainara Urkijo, que és lliure perquè la condemna que li van imposar fou de dos anys de presó i no tenia antecedents penals.

Urkijo també fou l’única condemnada per un delicte d’amenaces i desordres públics; la resta van ser condemnats pels delictes d’atemptat als agents de l’autoritat i lesions. Iñaki Abad i Oihan Arnanz han estat condemnats també per desordres públics.

L’Audiència espanyola va condemnar Oihan Arnanz i Iñaki Abad a 13 anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a 12 anys, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys i Ainara Urkijo, a 2 anys.