09.01.2024 - 12:26
|
Actualització: 09.01.2024 - 22:57
Emmanuel Macron ha nomenat Gabriel Attal nou primer ministre de França. Attal, de trenta-quatre anys, ja havia estat el ministre més jove de la Cinquena República, i ara passa a ser el primer ministre més jove de la història francesa, en una decisió radical de Macron per mirar de reconduir la situació política, que se li escapa de les mans.
Fins ara era ministre d’Educació, un càrrec en què ha mostrat el seu tarannà i la seua manera de fer. A causa dels mals resultats del report PISA va ordenar una revolució dels continguts i del paper dels professors. Per això ha imposat un pla de xoc que es basa a prioritzar el respecte pels professors i l’ordre a la classe i a centrar l’ensenyament en la comprensió lectora. Va considerar que la pèrdua de 19 punts en aquesta habilitat era completament inacceptable i va criticar que es permetés de passar de curs als alumnes que no tenien les competències bàsiques suficients.
Després de l’apunyalament d’un professor per un jove francès musulmà, Attal va prendre una de les decisions més polèmiques del seu mandat: va enviar a judici i va expulsar 179 alumnes, molts dels quals foren investigats per apologia del gihadisme. Pocs mesos abans havia decidit de prohibir l’abaia (túnica que duen algunes noies i dones) a les escoles i instituts, al·ludint a la laïcitat de l’estat francès.
De resultes d’aquestes actuacions ha estat acusat de ser d’extrema dreta o de representar l’ala més acostada als postulats de l’extrema dreta dins el macronisme.
Però a aquesta acusació, hi contraposa la seua vida privada. Perquè Gabriel Attal de Couriss és fill del cineasta tunisià Yves Attal i de Marie de Couriss, descendent de la noblesa francesa, amb arrels jueves i russes. I és obertament homosexual. La seua parella és també molt important en medis polítics: Stéphane Séjourné, la mà dreta de Macron a Brussel·les com a cap del grup liberal Renew Europe al Parlament Europeu.
Attal va començar la vida política al Partit Socialista, on fou un conegut activista de les joventuts, abans de llicenciar-se en ciències polítiques. Militant socialista del 2006 al 2014, va estudiar sempre en centres privats i d’elit, cosa que li ha originat algun problema polític, precisament per haver-se d’encarregar de l’educació.
Tanmateix, ell se’n surt molt bé, gràcies a la capacitat oratòria i de debat, una qualitat que tots, inclosos els seus enemics, la hi destaquen com a excepcional.
El 2017 va ser elegit diputat a l’Assemblea francesa i el gener de l’any següent ja era el portaveu de la República en Marxa. El juliol del 2020 va passar a ser el portaveu del govern i dos anys més tard fou nomenat ministre, de primer encarregat dels comptes públics i després d’Educació.
