Josie Boucher: “La catalanitat no és possible, per a Aliot. Tot és França”

Josie Boucher és una activista antiracista nord-catalana bregada en mil batalles. Fa anys que es mou en el teixit social de Perpinyà, en organitzacions de suport als veïns immigrants, i que denuncia la banalització (o directament els homenatges) dels antics colonitzadors d’Algèria que van ser expulsats el 1962 i, en gran part, van trobar refugi a Catalunya Nord. Ella mateixa va néixer a Algèria el 1948 i va arribar a Perpinyà d’adolescent, una experiència que va marcar-la i va fer-la solidària amb la lluita anticolonial i antiracista. Fa uns mesos, el batlle de Perpinyà, l’ultradretà Louis Aliot, la va denunciar per unes declaracions públiques en què criticava que donés suport als refugiats ucraïnesos i hagués girat l’esquena als refugiats afganesos. No creu que la denúncia tingui gaire recorregut, però ho interpreta com un avís que Aliot ha volgut llançar a les organitzacions d’esquerres que el critiquen.

—Per què us ha denunciat el batlle de Perpinyà?
—El 5 de març hi va haver una manifestació d’esquerres de suport als refugiats ucraïnesos. Jo, que hi vaig participar, sóc força coneguda perquè sóc membre d’una associació de suport als immigrants i he participat molt en els moviments anticolonialistes i contra els nostàlgics de l’Algèria francesa, que tenen el suport del batlle. Sóc una militant d’extrema esquerra, Aliot em coneix bé. Quan era a l’oposició, es va oposar a una subvenció a la nostra associació dient que fèiem proselitisme musulmà. Una setmana abans de la manifestació, el batlle havia anat a cercar refugiats ucraïnesos ell mateix a Ucraïna –tot i que abans de la guerra el seu partit era molt proper a Putin. Durant la manifestació, vaig dir públicament que el batlle havia muntat un circ mediàtic i que, de totes maneres, els refugiats ucraïnesos no podien esperar res dels feixistes. Una periodista, que és la dona del director de gabinet d’Aliot, ho va publicar a la premsa local, i basant-se en aquell article m’ha denunciat per injúries contra la batllia. Jo no vaig parlar en cap moment de la batllia, vaig parlar d’ell.

—No és igual.
—És ben diferent, però com que Aliot té majoria absoluta al ple municipal, va poder presentar la denúncia en nom de l’ajuntament. Només s’hi va oposar un partit, de dretes, que va dir que jo no havia parlat de la institució, sinó d’ell, que la justícia tombaria la denúncia i que s’hauria de pagar amb els diners dels perpinyanesos. Fa uns anys, Le Pen ja va denunciar Mélenchon perquè li havia dit feixista i els tribunals van donar la raó a Mélenchon.

—Com és que va posar la denúncia en nom de l’ajuntament i no personalment?
—Perquè volia fer-ne un espectacle. Volia dir que no l’havien atacat a ell, sinó a la institució de la batllia. Ho ven com un insult a tots els perpinyanesos. Ja he hagut d’anar a declarar al jutge d’instrucció i ara n’espero la decisió. Els meus advocats van argumentar que els jutges no han de valorar la qualificació d’algú com a feixista. Potser és un insult, però és una definició política i tothom té dret de definir políticament algú. Amb els advocats i les organitzacions d’esquerres locals hem creat un grup de suport i de defensa de la llibertat d’expressió. Es tracta justament d’això, de llibertat d’expressió i de lluita contra l’extrema dreta.

—És la primera vegada que Aliot denuncia un activista?
—Sí. Ell sap perfectament que perdrà, però RN funciona sobretot a cop de comunicació. És una amenaça clara per a la resta d’activistes, i tothom ho ha entès així. Totes les organitzacions d’esquerres d’aquí han signat una petició perquè s’arxivi la denúncia i de defensa de la llibertat d’expressió. Hi ha una consciència cada cop més important del perill que representa Louis Aliot i l’RN, i hem aconseguit una campanya molt potent.

—Com s’ho va fer Aliot per guanyar la batllia fa dos anys i mig?
—Aliot és molt intel·ligent, políticament parlant. Va aconseguir allò que voldria Marine Le Pen: unir les forces d’extrema dreta amb la burgesia de Perpinyà. Abans, el partit de la burgesia era la dreta tradicional, però Aliot n’ha guanyat el suport perquè el nepotisme i la corrupció ha fet que l’altre partit de dretes estigui mal considerat. D’altra banda, l’esquerra institucional, el Partit Socialista i el Partit Comunista, està completament desapareguda. Tenen el Consell Departamental, però fa deu anys que no hi ha representants d’esquerres a l’ajuntament. Aliot va aconseguir això, i quan va ser elegit batlle va ser extremadament prudent.

—Què voleu dir?
—Al principi no va fer res particularment greu. A més, tot just arribar a la batllia va acceptar una reivindicació històrica dels treballadors de l’ajuntament de pagar-los els tiquets restaurant. Anava amb cura de no fer cap provocació, tot i que no tothom ho percebia així. Va basar la campanya en qüestions com la neteja i la seguretat, i quan va ser elegit va multiplicar les comissaries de la policia local. Això és una cosa que ja feia l’anterior batlle, de dretes, que va convertir Perpinyà en una de les ciutats amb més policia i més càmeres de vigilància. A més, es va aprofitar que l’anterior govern ja tenia una política de suport als pied-noir i els nostàlgics de l’Algèria francesa. Aquí la qüestió de l’Algèria francesa és molt sensible, hi viuen molts pied-noir, aquí.

—Què va fer?
—El 19 de març és el dia oficial de la fi de la guerra d’Algèria i a tot arreu hi ha commemoracions. Aquí, fa trenta anys que l’ajuntament posa la bandera francesa a mitja asta. Aliot ha anat més enllà: va organitzar una gran mobilització de pied-noir i va penjar cartells per tot arreu amb el lema “Perpinyà, capital dels francesos d’Algèria”. En el marc d’aquesta commemoració va nomenar ciutadans d’honor de Perpinyà antics generals de l’Organització de l’Exèrcit Secret (OES). Persones que havien estat condemnades per la justícia ara són ciutadans d’honor. El tema de l’Algèria francesa i la defensa de la colonització és una cosa a la qual l’RN dóna molta importància.

—Això agrada als votants?
—A Perpinyà, sí. Lamentablement els funciona electoralment. Aliot va inaugurar una plaça dedicada a Pierre Segent [ex-dirigent de l’OES], que fou diputat del Front National pels Pirineus Orientals, de manera que aquí hi té una base social favorable. Des que Aliot és batlle no ha canviat gaire cosa per als perpinyanesos blancs, però sí que ha canviat molt la vida dels veïns que viuen a barris populars. Especialment a Sant Jaume, que és el barri gitano-magrebí. Hi ha augmentat l’assetjament policíac i continua la destrucció del barri amb gentrificació, com feia el seu predecessor. La vida a Perpinyà no ha canviat per a molta gent, però per a uns altres ha canviat molt.

—Entitats com la Bressola han denunciat múltiples impediments de l’ajuntament d’ençà que hi governa Aliot.
—La catalanitat ha estat un altre objectiu d’Aliot. Ha suprimit el lema de “Perpinyà, la catalana” i l’ha canviat per “Perpinyà, la radiant”. Per la Diada de Catalunya Nord va impedir que es pengés l’estelada del Castellet. I també hi ha la qüestió de la Bressola. Va exercir el dret de tempteig que tenien com a ajuntament sobre un local i el van voler comprar per impedir que la Bressola hi fes un institut en català. Això mateix també ho van fer per impedir que el Consell Departamental fes un centre per a gent migrant. La catalanitat no és possible, per a Aliot. Tot és França, França i França. Les altres cultures, res.

—En aquests casos hi va haver protestes secundades més enllà dels ambients d’esquerres més militants. N’hi ha hagut més?
—Hi va haver molta polèmica perquè va posar un pessebre a l’ajuntament. Aquí, la qüestió de la laïcitat és molt important. Doncs el va posar, i va defensar que el pessebre era una tradició catalana. Però més enllà d’això, el seu objectiu són els barris populars, els gitanos i magrebins, i l’esquerra. Malauradament, crec que li funciona.

—Creieu que serà reelegit a les pròximes eleccions?
—Crec que el tornaran a votar. A les darreres eleccions presidencials i legislatives ja hem vist la força del vot a RN a tot el departament, no només a Perpinyà. Són llocs on abans no es votava RN. És un polític intel·ligent que s’aprofita del consens racista que hi ha a la ciutat. Hi ha molta gent que no creu que la ciutat vagi malament. Hi ha la idea que Pujol, l’anterior batlle, ho va fer pitjor. Si els carrers són nets, ja estan contents.

—No tindrà cap efecte en el seu futur polític, la derrota estrepitosa que va sofrir per a presidir el partit?
—Honestament, no ho sé dir. Crec que serà més important què faci la gent amb principis. El festival de música Déferlantes, que fins ara es feia a Ceret, va voler canviar d’ubicació i Perpinyà es va oferir a acollir-lo. Dos grups que estaven confirmats s’hi van oposar i van dir que no actuarien si havien de tocar a Perpinyà, i finalment no vindrà. Ha estat una bona bufetada per a Aliot. És una mostra que, malgrat tot, hi ha una reacció en contra.

—Aquests moviments i reaccions antifeixistes no són prou forts per a presentar una candidatura que li disputi la victòria?
—No ho sé. Cal tenir en compte que el Partit Socialista i el Partit Comunista encara paguen la seva participació en governs anteriors i estan molt afeblits. Afortunadament, el Consell Departamental té una majoria socialista i comunista, però no sé fins quan durarà. Fa poc, Aliot va guanyar una elecció parcial departamental.

—Els partits d’esquerres no aconsegueixen que els electors els vegin útils?
—Perpinyà és la ciutat més important que governa RN. Per a Aliot, el més important no són les qüestions municipals, té una estratègia per a assolir el poder a escala nacional. Si a les eleccions vinents revalida la batllia, serà genial per a ell, però el seu projecte és sobretot aconseguir suports per a prendre el poder a França. Si l’esquerra té capacitat de fer alguna cosa aquí? No ho sé pas. L’esquerra institucional està molt desmoralitzada, sobretot quant a credibilitat. L’extrema esquerra és molt feble. La França Insubmisa és molt dèbil, aquí. Però crec que tot plegat podria canviar si guanyem la lluita de la reforma de les pensions.

—Ho veieu com un punt d’inflexió?
—Si guanyem tots junts, podria ser que l’ambient a França canviés, però aquí tinc poques esperances. Abans d’Aliot ja es va intentar moltes vegades de fer una llista unitària per a guanyar l’ajuntament, però Perpinyà és una ciutat profundament reaccionària. Les organitzacions d’extrema esquerra són incapaces de mobilitzar la gent. Val a dir que som en una regió completament devastada per la desocupació, hi ha una diferència enorme amb Catalunya Sud. Això no dóna cap esperança per a lluitar.

—Justament no hauria de ser un motor per a intentar que les coses canviïn?
—L’RN ofereix com a solució social fer fora els immigrants i promet que, així, tot anirà millor. La gent que és a l’atur pensa que qui li prendrà la feina serà el veí magrebí. No hi ha consciència de classe amb els més oprimits, sovint la gent empatitza amb els qui estan millor.

—Teniu una visió pessimista.
—És pessimista, però és realista. Com deia, si triomfa la mobilització per les pensions, que és intergeneracional i que aplega desocupats i treballadors, podria arribar a canviar el panorama. RN ha aconseguit les ciutats que governa sobre la base de la desesperança social i el racisme. Han entès que l’esquerra institucional està corrompuda pel racisme. A Barcelona hi ha grans manifestacions pels drets dels immigrants, a París no. Quan hi va haver els atemptats de la Rambla, al capdavant de la manifestació hi havia els immigrants, hi havia una solidaritat molt important. Això aquí no passa. Tenim una llosa enorme de racisme institucional. Que no tinguem un programa alternatiu i realista, que doni esperances als desocupats i digui que la solució no és llançar els immigrants al mar, sinó repartir el treball entre tots, fa que la solució sembli l’altra: que tot anirà millor si fem fora els immigrants. Que l’esquerra institucional hagi acceptat en certa manera l’islamofòbia desarma la resposta social.

—Malgrat tot, no abaixeu els braços.
—Quan Marine Le Pen va venir a fer un míting per les darreres eleccions presidencials, hi va haver una gran manifestació. Tres mil persones, que per Perpinyà està molt bé. Era una convocatòria a escala francesa, hi havia organitzacions i sindicats d’altres regions, però la iniciativa havia estat d’aquí. També hem creat l’associació VISA-66, una unió sindical per a lluitar contra el feixisme. Quan hi va haver els actes de commemoració de l’Algèria francesa també vam mobilitzar-nos-hi en contra. No vam ser gaires, però vam reunir ben bé dues-centes persones. I quan van voler dedicar una plaça a Pierre Sergent, encara vam ser més i vam posar una placa simbòlica amb el nom de Maurice Audin, un intel·lectual francès assassinat per l’exèrcit colonial a Algèria. Hi ha una vigilància permanent d’allò que fan, però amb això no guanyarem l’ajuntament. Cal que les organitzacions s’escoltin per fer un programa comú.