12.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2024 - 22:45
Un dels fets més transcendentals de la història europea contemporània va ser la dissolució de l’imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial. Aquell ens polític, que els historiadors defineixen com a monarquia composta, va arribar a tenir parlants de més d’una desena llarga de llengües, i en formaren part una munió d’estats actuals, com ara, Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, i parts importants de Romania, Sèrbia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i la costa de Montenegro.
Lògicament, en un conglomerat tan immens de territoris, farcit de tota mena de disputes internes arrossegades al llarg del temps i que acabaren per esclatar (l’exemple més flagrant de tot plegat va ser la Guerra dels Balcans de 1991-1995, però hi ha hagut molts més conflictes), el sentiment de pertinença a una sola nació era complicat. Però, malgrat que pugui semblar impossible, això va arribar a passar. Bé fos per una bona gestió de les tensions de cada territori, o pel respecte de la monarquia dual a cada una de les maneres de fer i dels drets dels nombrosos ecosistemes político-socials que conformaven l’imperi, o bé per la fascinació i el terror –heretats del feudalisme– que imposava la figura de l’emperador.
Un dels escriptors que més i millor han explicat el sentiment de pèrdua per la nació desapareguda amb la caiguda de l’imperi després de la Primera Guerra Mundial és Joseph Roth, considerat un dels millors autors centreeuropeus del segle XX. La seva obra més coneguda és, sens dubte, La marxa Radetzky, que ara acaba de reeditar l’Avenç.
L’epopeia dels Trotta
L’editorial diu: “La novel·la explica la decadència i la lenta desintegració de l’imperi austrohongarès a través de la història de la família von Trotta, d’origen eslovè i de noblesa recent, entre els anys 1860 i 1916. En el centre, hi trobem la figura del vell emperador Francesc Josep, emblema viu d’un temps passat i idealitzat, però també símbol de la vellúria i la decrepitud d’una realitat política que viu el seu ocàs, posada en qüestió per l’ascens de forces centrífugues que en soscaven els fonaments. Un món d’ahir que desapareix amb la Primera Guerra Mundial. Publicada el 1932, just l’instant abans de l’ascens del nazisme al poder, La marxa Radetzky és considerada l’obra més reeixida de l’autor. Amb tot, en contra del que s’ha afirmat a vegades, no és pas una obra nostàlgica. Com ha escrit Simona Škrabec, Roth ‘no es podia permetre ser sentimental perquè, sota els seus peus, el terra s’esfondrava’. Per contra, la seva obra s’inscriu en el llinatge crític d’escriptors com Kafka, Musil, Schnitzler o Broch. De manera que, ‘per copsar la grandesa de Joseph Roth, cal llegir-lo d’una manera radicalment històrica’.”
La novel·la és, evidentment, tot això que explica l’editorial, però també s’ha de dir que Roth hi condensa, molt més enllà dels fets històrics que serveixen com a escenari a l’epopeia dels Trotta, pàgines delicioses per a entendre aquesta decadència i aquest sentiment de, malgrat tot, estimar profundament aquest món que es desfà. I amb raó: quan Roth escriu aquesta obra, el nazisme i el feixisme són la més gran amenaça que plana sobre Europa (tot i que Hitler encara no ha pujat al poder) i era lògic preguntar-se si un resultat diferent a la Primera Guerra Mundial, o com a mínim unes conseqüències diferents després de la derrota, no haurien pogut frenar-lo. Sigui com sigui, Roth escriu també amb aquesta nostàlgia de món en dissolució.
Estava exhaurit
Aquesta novel·la ha tingut nombroses edicions a casa nostra, i en destaquen tant la de Proa com la de l’Avenç, que ara la recupera. L’editora Núria Iceta explica: “La nova edició respon al fet que el llibre el teníem exhaurit de feia temps i Roth continua essent un autor cabdal per nosaltres. Ara mateix hem reeditat també Job, una absoluta meravella. A La marxa Radetzky només hi hem canviat el disseny de la coberta i la contracoberta per adaptar-lo al nou disseny dels llibres, però l’interior és igual, en la versió de Jaume Creus. En el cas de Job, a banda de la coberta, sí que hem modificat el text per normalitzar-lo a l’època post-diacrítics.” Així doncs, ara tornem a tenir les dues novel·les de Roth a l’abast i en perfecte ordre de revista.
I de què tracta aquesta segona novel·la que l’Avenç ha tornat a posar a disposició dels lectors? Doncs Job ens explica la història de Mendel Singer, un jueu pietós i senzill que ensenya les escriptures en una petita ciutat russa a principi del segle XX: “La seva vida es veu condicionada per un matrimoni sense amor i pel naixement del seu fill petit, invàlid. Els dos fills grans són cridats a fer el servei militar; Jonas s’apunta a l’exèrcit rus, però Schemariah deserta i se’n va a Amèrica, deixant Mendel Singer amb la seva dona, una filla promíscua i el fill esguerrat. Anys després, la família és encoratjada a emigrar a Amèrica per Schemariah, que s’ha obert camí a Nova York. Dividit entre la responsabilitat cap al petit Menuchim i la possibilitat d’una vida millor, Mendel decideix d’emigrar, deixant enrere el fill petit. Tanmateix, a Amèrica l’esperen nous desafiaments i, mentre creix el seu patiment personal, la seva fe en Déu, com la del patriarca bíblic Job, és severament posada a prova”. Novament, alguns dels grans temes de Roth com el desarrelament, la religió i l’ètica són posats al servei de la gran literatura.
I si bé La marxa Radetzky és una novel·la clarivident de la decadència austrohongaresa –amb l’emperadriu Sissí com a darrer gran cant de cigne i com a mite romàntic, i la figura de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria com a personatge més proper i conegut a casa nostra–, la biografia de Roth és la demostració de tota la barbàrie europea del segle XX i la degradació humana a l’hora de fer-hi front.
La vida de Roth, símbol de l’Europa del segle XX
Roth va néixer el 1894 a l’imperi austrohongarès, concretament, a Brodi, que actualment pertany a Ucraïna, i es va morir a París el 1939. Els seus orígens són jueus i, a banda de la seva trajectòria com a escriptor, es va guanyar la vida com a periodista en molts diaris. És considerat un dels millors escriptors centreeuropeus, juntament amb Hermann Broch i Robert Musil, i es va haver d’exiliar per culpa del nazisme. Entre el 1934 i el 1939, va viure a París, on es va morir empobrit i alcoholitzat arran d’una pulmonia. Roth va participar a la Primera Guerra Mundial i fou presoner dels russos. El 1918 va tornar a Viena i va començar a escriure per als diaris d’esquerres; i el 1920 es va traslladar a Berlín, on va esdevenir un periodista ben reconegut. El 1922 es va casar amb Friederike Reichler, que a final dels anys vint va ser diagnosticada d’esquizofrènia. Va ser assassinada pels nazis en aplicació de les lleis eugenèsiques.
Amb l’arribada d’Adolf Hitler al poder el 1933, Roth es va haver d’exiliar, perquè era un periodista jueu i d’esquerres conegut, i també havia assolit un èxit primerenc amb alguns títols, especialment, amb La marxa Radetzky. La seva darrera novel·la va ser La llegenda del sant bevedor, que explica els intents d’un rodamon alcohòlic per a recuperar la dignitat i complir un deute, i que alguns crítics han volgut creure que era inspirada en ell mateix. Va morir, doncs, a l’exili, sense pàtria, sense religió, sense amics, sense diners i sense família, però ha passat a la història de la literatura. Hi haurà qui digui que no compensa, però potser són molts els qui haurien matat per haver estat capaços d’escriure una novel·la com La marxa Radetzky.
