Josep Rull: ‘No cal que tota la CUP voti a favor de la investidura de Mas’

S’acaba el temps per a la votació al ple d’investidura de dilluns. I ni Junts pel Sí ni la CUP no mouen posicions. El coordinador general de Convergència, Josep Rull, insisteix en aquesta entrevista que no pensen renunciar a presentar Artur Mas com a candidat a la presidència, malgrat que la CUP hagi repetit aquestes últimes hores que votaria a favor de la investidura i hagi emplaçat Junts pel Sí a presentar un candidat alternatiu. Rull diu que no ho faran i fa una crida a la responsabilitat de la CUP ‘davant la decisió més transcendent de la història de Catalunya i davant una ofensiva sense precedents a l’estat espanyol’. Proposa la solució que dos dels diputats de la CUP votin a favor i que els altres s’abstinguin o hi votin contra. Segons Rull, seria inconcebible d’aprovar la declaració independentista sense tenir un nou govern que la defensés i la reforcés. I avisa que si la setmana que ve la CUP no permet la investidura de Mas el procés es debilitarà. I l’ombra de les eleccions avançades serà més gran.

—El Tribunal Constitucional acabarà suspenent la declaració independentista que aprovareu dilluns. Quan això passi, què caldrà fer?
—La proposta de resolució mateixa ja diu que aquest procés no se sotmet a cap decisió de cap institució espanyola, inclòs el Tribunal Constitucional.

—Ens trobarem en plena confrontació amb l’estat. Us considereu preparats per a entomar l’ofensiva que hi haurà?
—Ho farem de manera intel·ligent, en termes polítics, jurídics i tàctics. En la confrontació democràtica triarem en cada moment quin és el camp de joc. I ho farem de manera que dificultarem extraordinàriament a l’estat d’utilitzar la seva maquinària repressiva.

—Podeu explicar com?
—Doncs és un 9 de novembre. El 9-N vam ser capaços de triar el terreny de joc en què fèiem aquell exercici de sobirania. I ara hem de continuar endavant essent fidels al poble de Catalunya i al parlament, que haurà aprovat la resolució, i alhora protegir la baula més feble del procés, i que l’estat espanyol ha identificat, que són els funcionaris, les organitzacions, les institucions, i tots els tercers que poden ser els afectats.

—Sembla que ara tenen el punt de mira en Carme Forcadell.
—Sí, però la presidenta del parlament és aforada, i queda exclosa de l’àmbit de l’Audiència Nacional espanyola.

—No la poden inhabilitar?
—Sí, però d’entrada tenim la percepció que miraran d’atacar baules més febles.

—Voleu dir tècnics del parlament, per exemple?
—Per exemple. Podrien anar per aquí.

—I la tàctica ja s’ha decidit?
—Bé, la tàctica ni es comenta ni es comparteix.

—Però ho teniu prou apamat.
—Ho tenim pensat i estudiat, i ho farem de manera intel·ligent. No facilitarem les coses a la maquinària repressiva de l’estat espanyol.

—Un govern en funcions tindrà prou força per a entomar aquesta ofensiva de l’estat?
—Per això hi ha d’haver govern. Perquè aquesta resolució tingui tota la potència hi ha d’haver un govern que gestioni aquesta resolució. No té sentit, i és difícil de poder explicar que dilluns aprovem una de les decisions més transcendents de la història de Catalunya, potser l’acte de sobirania més potent que haurem fet aquests últims tres-cents anys, i al cap de quaranta-vuit hores no hi hagi la possibilitat d’investir un govern que doni tota la potència a aquesta resolució. No té gens de sentit. Seria un exercici de coherència votar la resolució i garantir que hi hagi un president que sigui el proposat per la formació que ha rebut més vots en aquestes eleccions.

—Però quina sortida té això si la CUP ja ha comunicat formalment a la presidenta del parlament que no pensa investir Mas en cap de les votacions?
—Doncs aquest és l’element de no-coherència.  L’estat ja ens ha dit que utilitzaria tots els mitjans al seu abast. No ens afeblim innecessàriament nosaltres. Tornem a fer la crida perquè hi hagi un exercici de coherència, a votar la resolució i garantir que hi hagi un govern capaç d’implementar-la. I això sí que ens donarà una imatge de confiança als catalans i de fermesa davant l’estat espanyol. Hem de ser capaços de veure quins actius tenim en el procés. No pensem renunciar a la candidatura d’Artur Mas perquè volem la independència de Catalunya. Amb Artur Mas liderant aquest procés és més fàcil d’eixamplar l’espai i aconseguir la independència.

—Això ja ho heu dit i no els heu convençut.
—Hi insistim:  mantenim la candidatura del president Mas i la defensem amb totes les energies perquè entenem que sumant tots aquests actius és més fàcil d’assolir l’objectiu, perquè la voluntat és eixamplar l’espai, perquè aquest procés és de classes populars i de classes mitjanes. I sobretot de classes mitjanes. Cadascú ha de ser capaç de consolidar el seu espai.

—Hi ha cap possibilitat que feu una proposta de l’estil d’un president i un cap de govern…?
—No. No té sentit que la fem en aquests termes, perquè estem convençuts que afebliríem l’objectiu de tenir les millors eines per a assolir la independència. Aquest és l’argument clar i contundent.

—Doncs llavors caminem cap a unes eleccions avançades.
—Doncs cadascú haurà d’assumir la seva responsabilitat. No és pas l’opció que desitgem; és una mala opció, que podem evitar.

—Doncs si la CUP no es mou i CDC tampoc, és clar que ens aboquem a unes eleccions.
—Aquí hi ha una raó de pes electoral: hi ha una formació que té molt més aval que no pas una altra. Sembla incomprensible que, davant la decisió més transcendent de la història de Catalunya i davant una ofensiva sense precedents a l’estat espanyol, nosaltres dediquem tants esforços a aquesta qüestió. Això genera perplexitat en molt bona part dels ciutadans de Catalunya. I això ens afebleix davant l’estat espanyol, que veu que no li cal pressionar massa perquè nosaltres no som capaços de dirimir les nostres diferències. En qualsevol negociació, cal trobar punts comuns sense renunciar als actius en benefici de l’objectiu compartit.

—Aquest argument no els convenç. Penseu que amb més temps us podeu posar d’acord?
—Cada dia que perdem afebleix aquest procés. Al cap de quaranta-vuit hores d’haver-se presentat, aquesta resolució desencadenarà una reacció molt contundent de l’estat. És una qüestió de pragmatisme i de responsabilitat davant el moment històric.  Els ciutadans no ens ho perdonaran, que perdem aquesta oportunitat. Quan l’estat espanyol ha identificat el president Mas com la peça a abatre per a afeblir el procés, no renunciem justament a allò que és considerat un passiu per part de l’estat, que, a més, arrossega molta gent que ve del món de la moderació, de la que en podríem dir ‘gent d’ordre’, cap a la independència.

—Hi hauria la manera que Mas continués essent un actiu, però amb formes d’organització del govern diferents? Com una presidència coral?
—L’estatut no ho preveu. Encara no hem declarat la independència. I encara no podem fer lleis estrictament pròpies, nostres, perquè hi ha un procés transitori en què comencem com a autonomia i acabem com a república, com a estat independent. I en aquesta primera fase això de les presidències corals no hi té cabuda. No tenim temps per a fer-ho, no es pot fer en quaranta-vuit hores. En el moment que es presenti la resolució caldrà un govern que l’apliqui. Avui hi ha un candidat que la presidenta del parlament oferirà per ser investit, i aquest candidat és Artur Mas. No podem perdre aquests moments valuosos. Hi pot haver unes altres fórmules.

—Per exemple?
—No cal que tota la CUP voti a favor de la investidura d’Artur Mas. Hi pot haver alguns diputats que s’abstinguin i uns altres que hi votin a favor. Seria una fórmula que permetria a la CUP de dir que aquest no és el seu candidat però que, vista l’excepcionalitat del moment, fa un gest per fer possible tot aquest procés.

—D’això n’heu parlat?
—És una via que s’ha proposat. I que evitaria una alternativa que no vol ningú: unes noves eleccions.

—Confieu que s’hi avinguin?
—És un mecanisme que ens permet d’aprofitar el temps que tenim damunt la taula. A partir del moment que aprovem la proposta de resolució hi haurà una reacció molt potent de l’estat espanyol i per fer-hi front necessitem les millors eines, i no un govern en funcions.

—Aquests últims temps hem viscut situacions semblants, d’encallament, i el president s’ha tret algun as de la màniga. Aquesta vegada també se’l pot treure?
—Ara no toquen asos. Hem de ser conscients que això va de veritat. L’estat espanyol ho ha entès rotundament i tota la maquinària de l’estat, en termes repressius, està preparada perquè quan se suspengui aquesta resolució, entri en tromba.

—Això ja els ho deveu haver dit, a la CUP.
—És clar, els ho hem explicat per totes bandes.

—Potser confien que acabareu cedint?
—Nosaltres, més honestos no ho podem ser. Ara això és massa seriós.

—Penseu que ells tenen por de trencar-se si cedeixen?
—No s’ha de trencar ningú, perquè això que fem és tan gran…

—Escoltant ahir Marta Rovira i Anna Gabriel feia l’efecte que donaven per fet que ni dimarts ni dijous no hi hauria acord.
—Continuo tenint confiança que dijous serà possible de desblocar la situació sense que ningú renunciï a actius que són fonamentals per a l’èxit del procés.

—I si és més enllà de dijous? També es podria convocar un ple més endavant, d’aquí al 20 de desembre…

—Un doble no a la investidura en aquesta primera votació, un cop aprovada la resolució, tindrà uns efectes debilitadors de primera magnitud en el procés. Això és evident.

—Voleu dir que si dijous hi ha un no de la CUP ja haurem de parlar d’eleccions avançades?
—Jo no vull avançar esdeveniments. Estem en condicions d’arribar a un acord. Quan ens hem assegut hi ha hagut aquesta voluntat i sentit de responsabilitat i hem estat capaços d’avançar. A CDC hem rebut moltes crítiques alguns que hem negociat aquesta posició pel fet d’haver entrat a la negociació i haver arribat a un acord. I tots hem assumit el nostre sentit de responsabilitat: nosaltres i la CUP. Estem convençuts que aquesta mateixa responsabilitat que hem tingut en l’acord de la resolució també la tindrem en l’acord de la investidura.

—I enmig d’això hi ha les eleccions espanyoles. Què hi ha d’anar a fer l’independentisme a Madrid?
—S’hi ha de defensar el mandat democràtic del 27 de setembre. La proposta de resolució ens diu que hem d’obrir una via de negociació i diàleg per poder donar compliment a aquest mandat. Si l’independentisme és fort a Madrid tindrem possibilitat de carregar-nos més de legitimitat davant dels catalans, de la ciutadania de l’estat espanyol i sobretot davant de la comunitat internacional.

—Per això seria greu anar-hi sense haver arribat a cap acord aquí.
—La manca d’acord la setmana que ve afebleix el sobiranisme català. En el desplegament del full de ruta i en aquestes eleccions.

—Hi anireu en coalició amb Reagrupament i amb Demòcrates, però renunciant a la marca de Convergència.
—Hi anirem en coalició, i el nom de la coalició és diferent del nom dels partits que la integren. No renunciem a cap marca, sinó que subratllem la capacitat de construir una llista àmplia que va més enllà de les llistes de Convergència.

—La marca Convergència no ven?
—La gent sabrà que vota Convergència. Al logotip, hi sortirà el nom de la coalició però també el nom de Convergència. No amaguem les sigles.

—No s’ha cremat, la marca Convergència?
—No, en absolut. Volem explicar que en aquestes eleccions Convergència no hi va sola i que necessitem que cadascú sigui capaç d’eixamplar les seves fronteres.

—Convergència encara un congrés de refundació al febrer. Quin paper hi vol tenir Josep Rull?
—Josep Rull vol participar molt activament en tot aquest procés, per crear un nou espai, un nou partit per a un nou país. Convergència ha estat una història d’èxit durant aquests quaranta anys. Els objectius que ens havíem fixat des de la Catalunya autònoma han estat assolits, i necessitem una nova eina que ens permeti d’assolir nous objectius: culminar la independència de Catalunya i construir un nou país modern, avançat i de progrés. Com a coordinador general del partit, vull tenir un paper rellevant per fer aquest trànsit cap a aquest partit nou. La meva prioritat serà guanyar les eleccions espanyoles i després fer possible la transició cap a aquest projecte.

—Parleu de la fundació d’un nou espai polític. És un espai totalment nou?
—Treballem en aquest objectiu.

—En relació amb la corrupció, heu seguit la millor estratègia?
—La nostra estratègia és defensar la nostra honorabilitat. Sempre al costat de la justícia per determinar la veritat i fer justícia. Els primers interessats que es faci justícia som nosaltres. Anem a totes, i denunciem quan la justícia no té per objectiu determinar la veritat sinó l’escarn i l’espectacle públic. Durant aquest temps hem pres mesures molt clares. Som l’únic partit d’obediència catalana que ha signat un acord amb Transparència Internacional, i això ens compromet extraordinàriament. La transparència és un requisit innegociable en aquesta Convergència del segle XXI.

—L’any que ve hi haurà el judici del Palau…
—Doncs volem que hi hagi el judici del Palau. Arriba tard. No té sentit un procés que duri set anys, perquè això origina una percepció de culpabilitat abans d’haver estat jutjat. Vull que arribi el judici per poder explicar la nostra posició i defensar la nostra honorabilitat. I vull aprofitar-ho per defensar públicament l’honorabilitat d’Andreu Viloca, el nostre tresorer. És un home que mai no s’ha ficat un duro a la butxaca. Mai. Identificar, com pretén algú, Viloca amb Bárcenas és indecent, inadmissible. Viloca és un home honest.

—Hi ha hagut algun moment en què la gestualitat no ha estat prou clara, com quan vau acompanyar Oriol Pujol al jutjat…
—Jo havia de defensar la presumpció d’innocència. I és important quines decisions prenem en aquests moments; diem que les aportacions d’empreses a partits polítics són absolutament legals i ètiques. En aquesta situació de pressió popular molt intensa ens volem anticipar, i ja hem dit que a partir de l’u de gener aquest partit, i la fundació, només rebran aportacions dels militants, de ciutadans i d’administracions públiques.

—Renuncieu a les aportacions d’empreses malgrat que dieu que són legals?
—Tindrem finançament cívic i finançament públic: demanarem que hi hagi una millora del finançament públic dels partits, que s’assembli al dels partits dels països del nord d’Europa.