Bo i coincidint amb el cinquantè aniversari de la Festa de la Verema d’Alella, el sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, Josep Roca, va oferir un tast amb vins del territori Alella, fent un paral·lelisme amb els cicles de la vida. Veníem d’un començament de tast compromès amb la cultura i amb la pagesia. Veníem de tastar vins emparentats amb l’adolescència i la maduresa. Però el tast tot just era a la meitat.

Josep Roca: el cicle de la vida passant pels vins d’Alella (I)

Us n’oferim la segona part:

Moviment 4: envelliment

Josep Roca, Pitu, proposa dos vins que encara no són vells, però que són fets per envellir. Els dolços Penjat d’un Fil 2023 del celler de Can Roda i Marfil Molt Dolç soleres del 2003 d’Alella Vinícola.

“Penjat d’un Fil és un pas final. Pansa de pell que s’arruga, però amb una vitalitat riallera. Es perd aigua, però també es manté l’esperança. Penjat d’un Fil és un camí sense de matèria sòlida. I l’altre tresor, el Marfil Molt Dolç, mostra la bellesa de la vellesa. Neix per superar la vellesa, gràcies a un raïm generós i un pòsit d’història que l’avala. Redueix la pell tibada assecant el cos, concentrant el sucre, accelerant l’envelliment. Beure’n un glop és una manera de vessar l’ànima de la gent d’Alella. Com les cançons, els vins poden ser immortals. Assaborir-lo és un exercici de nostàlgia. Concentració d’aromes de fusta, de panses, d’orellanes, de dàtils i d’una caravana de les espècies. De tota una vida, Alella. És matèria i memòria. L’ànima pesa. Aquest vi d’avui aparentment més jove em marca una capacitat de mostrar-se com una mel estampada. És com un moviment feixuc però valuós. Probablement immortal. Aquí el teniu com un tresor que ens fa un viatge als avantpassats. Una, dues, tres generacions compartint sobretaules, àpats festius, emmarcats en un món tendrament dolç. Segons per a qui, també endurit de dolor d’absències, amb les quals connectes quan beus un Marfil Molt Dolç.”

Moviment 5: la mort

Com parlar de vi de vida en un context de mort? Josep Roca d’entrada es remunta als estralls que va fer la fil·loxera al tombant del segle XX, un insecte que venia d’Amèrica i que va matar pràcticament totes les vinyes d’Europa. I va definir els estralls de la fil·loxera com una fiblada a la qualitat dels vins. “Si alguna vegada teniu la sort de tastar vins pre-fil·loxèrics, entendreu com d’ofegats estan avui els raïms a partir del peu americà. Els vins pre-fil·loxèrics avui es mostren amb una vitalitat extraordinàriament viva d’aromes vinculades a la fruita.” I dit això, entra en el vi que fa set, el Badiu del projecte Vins de la Memòria, impulsat per Xavier Nolla.

Vins de la Memòria és un projecte que Nolla engega a Corbera d’Ebre, en el si dels escenaris de la batalla de l’Ebre, on va lluitar el seu avi. I resseguint les passes de l’avi, d’anada i de retirada, fins a Argelers, elabora set vins, un dels quals, el Badiu, se situa a la DO Alella, amb raïm de pansa blanca i elaborat dins bocois de fusta de castanyer.

“El Badiu és un vi que es mostra en aquesta part del que en dic maduresa, una maduresa de concepte, de trobar el punt just, de saber aprofitar el moment per entendre que el vi és la beguda més intel·lectual que podem assaborir, però que sense cultura, el vi no té cap sentit. I el vi sense un relat és més difícil d’empassar. I sense un context cultural com el nostre, mediterrani, és impossible de connectar-hi. De manera que aquí ell ha sabut fer un relat sobre la guerra, sobre la duresa, sobre el record de l’avi, sobre la nostàlgia endolcida, amb un vi que ens diu que des de la mort també podem pensar en la vida.”

El vi que Josep Roca va fer tastar tot seguit no estava embotellat. Era un vi de què tenia una sola ampolla i va repartir el líquid en petits flascons, un per a cada tastador. Va convidar a tastar-lo posant-ne unes gotes al palmell de la mà i prendre’l pell amb pell. Va definir aquest vi, un Alella Legítimo Generós Dolç 1966 d’Alella Vinícola, com un pòsit d’història. Un vi antic. Narcís Comadira, al poema “Tast”, sembla que el descrigui: “Lenta s’espesseix la sang / i pren el color de l’ombra. / La fullaraca emmascara / tocs florals, maduixa, gerds, / fusta, clau, pebre, canyella: / Ara massa fred esquinça / el vellut de la memòria.”

Moviment 6: renaixement

Diu el sommelier que no hi ha mort sense renaixement. I aquest és el sisè moviment i últim. I aquest renéixer de la vinya, després de la verema, de la saba adormida, del repòs del cep, el va mostrar amb un vi de gel, AA Dolç de Neu 2023.

“Aquest vi intenta de mostrar la idea del vi de gel. A Alemanya, aquests vins han d’estar a set graus sota zero i arriben al celler amb un control rigorós per poder observar el gel. Són raïms que queden bloquejats, esperant en el silenci mineral aquell fred que arribi fins a vuit sota zero. Però abans hi ha molta feina per treure els raïms amb botritis per deixar només els raïms sans, perquè arribin sans fins al final del cicle. En el vi de gel, al raïm gelat sembla que s’hi ha mort la vida, s’hi ha bloquejat la vida, una mena d’estat en coma. I ja al celler, quan es premsa, el que queda és una concentració aclaparadora, essencial, amb molt d’àcid i molt de sucre que fa el camí cap a la fermentació.”

“Aquest vi de gel fet a partir d’un treball de crioextracció al celler, fa una concentració dels dolços i dels àcids de la pansa blanca per fer aquest Dolç de Neu, que és una benvinguda a la revifada, a la nova vida, una vida alegre, vinculada a la idea d’una nova primavera. Del gel i la mort aparent a la resurrecció. El cor d’aquest vi batega de nou als llavis de qui el beu. Del silenci hivernal a l’escomesa floral.”

I va acabar parlant d’esperança, de present i de futur. Josep Roca va dir que de Girona estant veia el territori del vi d’Alella vivint una certa vitalitat, un territori petit però ple d’oportunitats. I va proposar un últim vi, la Bèstia d’Oriol Artigas. El projecte d’Artigas, a partir del vi natural i tots els valors que conté com a exemple d’aquest renaixement col·lectiu, d’un territori vinícola molt antic.

“La Bèstia és un vi que té un joc de pells, de contacte, que té una certa irreverència, que té una gran naturalitat, un gorg d’energia, uns grocs pujats i uns filtres llunyans, allunyats, d’una transparència filosòfica, d’una connectivitat, cap a una mirada verda, la mirada sostenible, la joia, la gresca, l’energia, el dinamisme.”