Josep Oliu ha dit que no!

Quan el passat 16 de novembre el BBVA i el Sabadell van comunicar l’inici de negociacions a la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), les reaccions van ser immediates i la cotització del banc vallesà es va enfilar un 30% en dues sessions. La del BBVA va pujar molt menys (15%). A la píndola de l’endemà escrivia que “el preu que s’acabi fixant a l’operació, encara que signifiqui una prima important sobre la cotització actual, serà una veritable ganga per al comprador”. I encara ho penso, perquè la relació entre la cotització de borsa i el valor comptable del banc és avui al voltant de 0,17. És a dir, que per cada euro de valor en llibres del Sabadell, el comprador paga 17 cèntims.

La pregunta que tots ens fem avui és per què s’han trencat les negociacions. En la nota enviada a la CNMV, el BBVA no explica cap motiu concret del trencament, mentre que el Sabadell diu en la seva que és per “no haver aconseguit les parts un acord sobre l’eventual equació de bescanvi de les accions d’ambdues entitats”. Per entendre’ns, el Sabadell volia més diners. Fa dies que es deia que la prima que estava disposat a pagar el BBVA era del 30% –sobre el valor del dia abans de la notícia o la mitjana d’uns quants mesos enrere–, però el mercat es va avançar i allò que volia pagar de prima ja es va assolir en 48 hores. Si aquesta és la raó, que el BBVA ha parat l’oferta a aquest preu de 0,40 euros o 0,45 per acció i el Sabadell en volia més, a mi em sembla una explicació força infantil, perquè era més que previsible que al mercat hi hagués una sacsejada com aquesta. Pensem que l’acció del Sabadell era a mínims històrics i els accionistes que hi van entrar a la sortida a borsa, el 2010, hi perden un munt de diners.

Bé, en realitat, aquesta és la raó del trencament que aporta el Sabadell; el BBVA no n’aporta cap. Això deixa obert a la imaginació que hi hagi pogut haver altres motius, diferents o addicionals. I la imaginació és lliure. En algun lloc he llegit que havien pactat fa uns dies que Carlos Torres continuaria de president i Josep Oliu de vice-president no executiu. Potser no hi havia tal pacte i, com deien altres fonts, s’havia ofert una sucosa indemnització a Oliu i Guardiola. O potser, com diu El País avui, el BBVA tenia pensat de fer el pagament mitjançant un intercanvi d’accions, per la qual cosa és probable que el president del Sabadell hagués exigit una vice-presidència i Carlos Torres, màxim responsable del BBVA, s’hi hagués negat. Qui té raó? Quin paper hi ha tingut al final el factor humà? El personalisme? Ho saben els que eren a la reunió.

Veig també que el Sabadell diu que no s’ha arribat a un acord en l’equació de bescanvi d’accions, és a dir, quantes accions del Sabadell es necessitarien per a tenir una del BBVA. S’havia dit que no hi hauria “canvi de cromos”, atès que el BBVA havia guanyat molts diners amb la venda de la seva sucursal dels Estats Units, la qual cosa li permetria de fer la compra “totalment en efectiu”, com assegurava el dia 18 JP Morgan, capdavanter mundial de serveis financers a empreses. Desinformació interessada? Vés a saber.

Hi ha més coses que no m’acaben de quadrar. Dilluns passat, Europa Press va difondre –suposadament per la informació provinent d’un dels dos bancs– la notícia: “BBVA i Sabadell decidiran sobre la seva fusió a mitjan desembre. Els consells d’administració dels dos bancs han estat convocats per prendre una decisió sobre aquesta operació d’ací a dues o tres setmanes, segons el calendari de l’operació.” Consells convocats? A mitjan desembre? No, això ha aguantat només de dilluns a divendres. Què ha canviat en aquests quatre dies?

Per no parlar de les auditories, les due diligence que feien Deloitte, per encàrrec de BBVA, i PwC, per part del Sabadell. Veig gairebé impossible que en una setmana hagin pogut mirar prou documents per a tenir una idea adient del preu just de l’entitat… Tret que hi hagi alguna cosa que els ha cridat massa l’atenció al començament de la inspecció. Per descomptat, continuo en el món de les hipòtesis.

El que no és hipòtesi, i m’ha sorprès, és la nota que han fet els analistes de Bankinter per als inversors, que des que es va saber l’operació havien recomanat de comprar accions dels dos bancs, creient que hi sortirien guanyant. Avui han capgirat la recomanació per la de “vendre” i han escrit unes frases molt dures contra els col·legues del Sabadell. Segons Bankinter, ara el Sabadell “haurà de buscar noves alternatives en un mercat on ja queden molt pocs potencials candidats a integracions”. En aquest sentit, considera “improbable” que el Sabadell pugui continuar en solitari, cosa que “resta validesa” al pla estratègic que pugui presentar, afegeix. Ho trobo molt fort!

I ara, què? Doncs, com en un joc de taula, el Sabadell torna a la casella de la sortida. Amb els mateixos problemes que tenia. Ha anunciat que desenvoluparà un nou pla de negoci que prioritzarà el mercat domèstic i analitzarà, amb els seus assessors, alternatives estratègiques de creació de valor respecte als actius internacionals del grup, incloent-hi TSB, el banc del Regne Unit que tants problemes li ha portat. Per cert, aquesta tarda Reuters ha fet saber que ha donat a Goldman Sachs un mandat per a buscar-li un comprador.

I tornarà a prioritzar la reestructuració. Curiosament ahir, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) va fer públic un comunicat en què explicava que el Banc Sabadell havia millorat “substancialment” les condicions econòmiques de les prejubilacions, les baixes incentivades i els criteris d’adhesió a la reestructuració que pretén dur a terme i que afectarà uns 1.800 treballadors. Aquesta millora arriba després del període de reflexió que CCOO va proposar la setmana passada, una vegada conegut el comunicat a la CNMV de l’inici de converses amb el BBVA. Quan van pactar la millora, els representants de l’empresa sabien com acabarien les negociacions amb el BBVA unes quantes hores després? No, és clar. I si s’hagués sabut, hi hauria hagut la mateixa millora?

Són unes quantes preguntes que no tenen resposta ara, unes hores després d’haver-se sabut la notícia, però que ofereixen la possibilitat de fer volar la imaginació. Si voleu, fins a l’extrem. Penseu, per exemple, que tot fos només una pausa pactada per a treure nervis del mercat i “ja ens hi posarem després, quan les cotitzacions tornin on eren”. Al tancament, el Sabadell perdia un 13% i el BBVA guanyava més del 4%. Segons el resultat del primer dia, els accionistes del BBVA queden com a clars guanyadors del trencament, però…