Josep Nadal: ‘El PP vol tornar a les velles baralles lingüístiques per desviar l’atenció dels problemes reals’

Josep Nadal, ex-cantant de La Gossa Sorda, ha canviat la lluita als escenaris per les Corts, on és diputat de Compromís. L’activisme i la defensa de la llengua són el seu fort, per això avui s’encarregarà de defensar la posició del grup en el debat sobre la proposició no de llei presentada pel PP, que demana al govern de Ximo Puig que defensi ‘la identitat pròpia del valencià respecte del català’. Fa dies que el PP malda perquè el debat lingüístic torni a ser tema central de la política valenciana, una estratègia que Nadal veu com una cortina de fum per a tapar els problemes derivats dels seus anys de govern. Encara sobre matèria lingüística, Nadal valora el nou decret de plurilingüisme i les crítiques que hi ha fet Escola Valenciana.

—Demà es debat a les Corts la proposició no de llei sobre la defensa del valencià i la identitat pròpia respecte del català, presentada pel PP. Quina intenció té aquest moviment?
—El PP fa un seguit de moviments per a centrar el debat en els vells fantasmes dels anys vuitanta i això li interessa per a eliminar qualsevol racionalitat del debat públic. Creuen que centrant el debat així rebran el suport d’una part de la població que els és completament incondicional. I d’alguna manera intenten això, tornar als mateixos debats entre catalanistes i blavers que han dividit la societat valenciana aquests últims quaranta anys. En eixe sentit hi ha una clara intenció de posar una cortina de fum, tapar els problemes que ha de suportar la societat valenciana a causa del seu govern, i que sap tothom, com la corrupció i la poca habilitat a l’hora de governar. Però sobretot tapen un problema més greu que veuen que els ve al damunt.

—Quin?
—El problema del menyspreu constant de l’estat espanyol cap al País Valencià. I eixe és un problema –infrafinançament, inversions territorialitzades, estructures– per al País Valencià, però també ho acabarà essent per a ells, sobretot si manen a Madrid. Encara que pels corredors admeten que aquest problema existeix, no aniran mai contra els seus amos de Madrid.

—Així doncs, creieu que tot plegat és una estratègia per a desviar l’atenció.
—Sí, exacte. El PP vol assegurar-se que tornem a les velles baralles de sempre per a desviar l’atenció dels problemes reals. D’alguna manera ha tingut diferents èpoques. Sempre han jugat amb la llengua, però han tingut èpoques que han estat més calmats, sobretot coincidint amb les èpoques que tenien més vots. Ara es veuen més dèbils, no només perquè són a l’oposició, sinó perquè han vist que certs sectors empresarials ja no assumeixen el menyspreu de Madrid cap a l’economia valenciana que resulta asfixiant. La gent, de mica en mica, independentment que siguen d’esquerres i de dretes, ho va veient clar. Això encara no és un problema de dimensions majúscules perquè al País Valencià no té a hores d’ara un sistema de mitjans de comunicació que puguen convertir aquest problema en el centre del debat polític. Però amb el temps arribarà.

—I tot plegat, pocs dies després d’haver-se aprovat el decret de Plurilingüisme educatiu.
—És molt positiu. Pedagògicament donem als pares l’oportunitat de posar-se en el punt de partida que vulguen per a avançar cap al plurilingüisme. I el PP creu que no, que els pares poden decidir que els seus fills no sàpiguen valencià ni anglès. I això, des del punt de vista pedagògic creiem que és una barbaritat perquè els pares tampoc no poden decidir que el seu fill no sàpiga matemàtiques. Si els experts diuen, i s’ha comprovat, que el plurilingüisme pot ajudar que els alumnes dominen tres llengües durant l’escolarització, doncs això seria molt millor que si en dominen només una, com li passa al 70% dels alumnes que fan la línia en castellà.

—Com el valoreu, el decret?
—Sense tenir-lo al davant, al principi tenia alguns dubtes, però és el millor que es podia fer. Quan el vaig llegir i me’l van explicar em vaig posar molt content, perquè pense que s’ha fet amb molta pedagogia. Pot donar fruits molt interessants a la llarga.

—Escola Valenciana no n’està pas satisfeta.
—Entenc la crítica però no la compartisc.

—Per què?
—Perquè pense que tenim la població escolar que tenim i, mirant des d’on partim, si eliminem els nivells baixos, possiblement significaria una confrontació amb la majoria de la comunitat escolar que seria totalment contraproduent a l’hora d’arribar als objectius que volem.

—És molt complicat que zones tradicionalment castellanoparlants hagin de partir d’un nivell intermedi, amb més hores de català que el bàsic?
—Sí, és molt complicat. Però no solament al Baix Segura, sinó a tot arreu. També a la Marina Alta, d’on sóc jo. De fet, aquest model es pot aprofitar molt per avançar i perquè moltíssima gent arriben als nivells intermedis que, almenys, és el que ens interessa. S’haurà d’explicar d’una manera molt pedagògica als pares la importància que els joves aprenguen llengües. Si haguéssem eliminat els nivells bàsics ja no hi hauria hagut diàleg sinó que segurament hauríem començat una confrontació directa amb una part molt important de les escoles del territori, també a les comarques valencianoparlants. Una confrontació que hauria estat molt complicada de guanyar. Això no és una guerra contra el castellà ni contra castellanoparlants, sinó un mètode pedagògic per a aprendre més llengües.

—Però l’objectiu, a banda d’aprendre més llengües, és equiparar el nivell de coneixement del català amb el del castellà, ara per ara molt desigual.
—És clar, eixa és la idea. I la idea, també, és que d’alguna manera el sistema de línies havia quedat estancat. Fa sis anys que ens hem quedat en un nivell d’hores en valencià del 30%. Ni puja ni baixa. I jo pense que amb aquest nou sistema, i sense fer massa batalla, encara que el PP ho intente, des del primer any ja es pot anar apujant progressivament el nivell i el nombre d’hores en valencià que fan els alumnes.

—Ahir el PP també va presentar una proposició no de llei al congrés espanyol perquè considera que aquest decret discrimina. És gaire diferent de la que discutireu demà a les corts?
—D’alguna manera és la mateixa. Passa que, parlant del decret de plurilingüisme, intentaran continuar criminalitzant la llengua perquè saben que des d’un punt de vista pedagògic les seues crítiques no s’aguanten per enlloc. I cada volta hi ha més gent que creu que el fet de saber més llengües, valencià inclòs, és una cosa positiva i no negativa. I, a més, quan aquest decret, a mitjà termini, comence a donar fruits, tota aquesta ideologia que defensen serà cada volta més residual.

—Fou significatiu que aquest cap de setmana el PP compartís a les xarxes socials una entrevista d’un professor anònim que deia que el català aïlla i genera tensió. Si fins ara el PP centrava els atacs a voler diferenciar català i valencià, creieu que poden passar a atacar directament el valencià?
—No del tot o, almenys, no amb aquesta virulència que van demostrar en el piulet. Per un costat sí que volen que nosaltres ens emprenyem. Tots els qui estimem la llengua ens hem enfadat molt per aquest piulet. Fins i tot la fiscalia el podria investigar per delictes d’odi. És realment repugnant. Llavors, volen que ens enfadem perquè donem respostes poc pensades, que és on ells dominen el debat. Però al mateix temps, pense que ells tampoc no poden donar sempre aquesta imatge. Eixe piulet no ens ha fet enfadat solament a nosaltres, sinó també una part del seu electorat.

—I aquí han traspassat una línia?
—Exacte. Com quan Carolina Punset va pronunciar aquella frase en la qual considerava ‘aldeano’ i ‘inútil’ l’ensenyament en valencià. De fet, alguns dels membres del PP s’han queixat del piulet. Així i tot, no l’han esborrat perquè tenen aquesta mentalitat neocon, que els fa pensar que no s’equivoquen mai. Encara que sàpiguen que s’equivoquen, continuen aferrats a la crítica. Evidentment, dins el seu projecte tenen molta gent clarament supremacista i que pensen això que van dir. Els ix pels porus.