26.02.2022 - 20:31
La setmana passada van arribar les liquidacions de la verema del 2021 als pagesos. L’evidència els va fer mal, els va estabornir en un primer moment. Era possible que els paguessin una mitjana de vint cèntims el quilo de raïm, tot i que el preu mínim que es calcula perquè surtin els números és de quaranta cèntims? De la decepció i desmoralització, els vinicultors van passar a la desesperació, la ràbia i la mobilització. És per això que el divendres 18 de febrer, Unió de Pagesos va emetre un comunicat llarg, dur i contundent, que assenyalava cristal·linament el causant en primera instància de la precarietat del preu del raïm.
El comunicat duia el titular següent: “Unió de Pagesos denuncia que els grans cellers han portat els viticultors catalans a les portes de la crisi més greu del sector i anuncia una campanya d’accions de protesta.” I tot seguit: “Unió de Pagesos responsabilitza els grans cellers compradors de raïm i de vi amb base a Catalunya de la greu crisi de preus i econòmica que viu el sector productor en aquests moments i anuncia una campanya d’accions de protesta que concretarà els dies vinents. El sindicat apunta especialment com a promotora d’aquesta situació a l’empresa Henkell, propietària de Freixenet des del 2018, un any abans de decidir la reducció del preu de compra de raïm de 0,45-0,50 €/kg a 0,30 €/kg, al·legant un augment d’estocs en el marc de la DO Cava. En aquell moment, molts altres cellers de fora de l’àmbit del cava van decidir aprofitar la situació per reduir també els seus preus de compra del raïm i del vi, tot i que la conjuntura del mercat no ho justificava.”
I, tot seguit: “Cal tenir present que a Catalunya, de les 54.114 hectàrees de vinya existents el 2020, unes 32.000 hectàrees pertanyien a la DO Cava (el 70% del total), de les 7.226 explotacions vitivinícoles a Catalunya, més de 6.000 estaven inscrites també a la DO Cava, i dels 3,5 milions d’hectolitres de vi produïts a Catalunya de mitjana, uns 3 milions es destinen a la DO Cava. Per tant, la política de les empreses que compren més raïm i vi als viticultors, directament o a través d’agrupacions de productors i cooperatives, determina la situació del sector a Catalunya.”
“Aquest important punt d’inflexió va marcar una davallada progressiva dels preus del raïm i del vi, que, segons les últimes dades de preus percebuts pels viticultors d’Acció Climàtica, es van situar de mitjana el 2020 en 0,29 € el quilo de raïm. No obstant això, els preus de liquidació de cooperatives de l’Alt Penedès i del Camp de Tarragona se situen entre 0,16 i 0,28 € el quilo, un nivell que no s’assolia des de la crisi del 2009, i en un context en què els costos de producció al sector han tendit a l’alça, especialment des del 2020.” (Podeu llegir tot el comunicat d’Unió de Pagesos.)
Hi ha obvietats que cauen pel seu propi pes: no pagar bé el quilo de raïm és trencar una de les baules del procés d’elaboració del vi i és danyar tot el sistema. I permetre que això passi té unes conseqüències dramàtiques, les de l’abandonament de la vinya, de la terra i, també, les d’una manca de relleu generacional de la pagesia.
En aquest context, hem entrevistat el vinicultor Josep Marrugat, responsable del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos. Fa de pagès d’ençà dels vint-i-vuit anys i en té cinquanta-cinc. Cultiva dotze hectàrees de vinya, treballa en agricultura ecològica i regenerativa, i porta el raïm a la cooperativa de la Granada del Penedès.
Ens explica que ja han decidit d’endurir la protesta i que es començaran les mobilitzacions el 3 de març, entre més llocs, davant la seu del Departament d’Agricultura i també la seu de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi).
—Arran del comunicat difós per Unió de Pagesos, quines reaccions hi ha hagut fins ara?
—De moment, per part dels cellers, les que esperàvem, que és silenci absolut. No han dit res.
—Per què no n’esperàveu res?
—Són plenament conscients de què fan, però per ells és normal. Per nosaltres no ho és pas, de normal, veure que ens arruïnem produint raïm, anant a la vinya. Que ells paguin aquests preus és fruit de la normalitat. Ja temíem que no hi hauria reaccions, per això augmentarem les denúncies i seran més explícites, encara.
—Ens podeu avançar què fareu?
—Farem campanya a les xarxes per a visibilitzar que hi ha ampolles de vi que es venen a set, vuit, nou euros, i el raïm, que és a l’origen d’aquesta ampolla, només s’ha pagat a 0’28 cèntims. Aquest preu no cobreix ni el 40% dels costs. Les ampolles amb més valor afegit, no en donen al raïm. A l’enoturisme, els tasts, els maridatges, sempre es parla del raïm de qualitat, com una cosa vinculada a la terra, d’agricultura ecològica respectuosa amb el medi i amb el paisatge, però és pur màrqueting. El màrqueting ja està bé, però la realitat dels que treballem la vinya és una altra. Estem molt mal pagats.
—Per què es paga tan malament el quilo de raïm si això és perjudicar una baula fonamental del sistema i, en conseqüència, és perjudicar tot el sector?
—Les empreses no miren més enllà d’una campanya o dues vista. I les vinyes que ofereixen millor qualitat són vinyes velles, que produeixen poc raïm, en què la verema és manual. És clar, aquest raïm fa molt bon vi, però nosaltres de moment només rebem un copet a l’esquena i que molt bé. No es calcula aquest cost afegit a l’hora de pagar el quilo de raïm. Hi ha alguns casos excepcionals, en què algun celler aposta per unes vinyes concretes, al marge dels quilos, però és excepcional. En el dia a dia veiem que sembla que no els importi que no hi hagi pagesos. I la realitat és que si no es valoren les vinyes de qualitat, es fomenta una agricultura industrialitzada. Amb aquest llindar de preus, l’única opció de guanyar-se la vida, i tampoc, és fent una agricultura industrialitzada. Molt mecanitzada i molt estandarditzada.
—Heu assenyalat l’empresa Henkell, propietària de Freixenet, com la mare de la rebentada de preus.
—I la resta del sector fa seguidisme d’aquest preu i també s’hi apunta.
—El Penedès i la Terra Alta són els territoris que pateixen amb més gravetat aquesta problemàtica de preus. Els altres territoris vinícoles del Principat viuen la mateixa realitat?
—A l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i bona part de la DO Tarragona, la seva sortida bàsicament és el cava i pateixen aquests preus abusius. Qui queda al marge i es desmarca d’aquesta dinàmica és clarament el Priorat i també el Montsant, l’Empordà i el Pla de Bages.
—En hectàrees de vinya, aquests territoris que es desmarquen dels preus rebentats quin percentatge representen del total?
—Com a molt, el 20% de la superfície de Catalunya.
—En el comunicat també parleu dels cellers cooperatius com a causants d’aquest empobriment del pagès.
—Les cooperatives es van fer per donar sortida als mercats captius dels comerciants de vi de l’època, però actualment negocien amb Freixenet i sucumbeixen al seu joc. Com que el mercat del vi de taula es troba molt ensorrat, amb uns nivells de preu extremadament baixos, les cooperatives no tenen capacitat de negociació o no la demostren respecte dels grans compradors de vi. Nosaltres també defensem el preu del vi –no solament del raïm–, perquè és la manera que els pagesos que estem associats a una cooperativa, com jo mateix, puguem tenir un cert futur, una certa perspectiva. Perquè amb liquidacions a vint cèntims, no anem enlloc. Són liquidacions dels anys vuitanta.
—Què és més factible, solucionar el preu del quilo del raïm en l’àmbit de les cooperatives o pactar un preu digne amb les multinacionals?
—Tal com està la situació, tot és prou complicat i difícil. Haurien de ser totes dues coses. Hi hauria d’haver un augment del preu del raïm per part de Freixenet i hi hauria d’haver un augment de les liquidacions a les cooperatives. Perquè tot és el mateix sector. També s’ha de dir que, aquests darrers vint anys, algunes cooperatives s’han espavilat i ja produeixen una vintena de milions d’ampolles. Això no és gaire, però és molt comparat amb allò que es feia ara fa vint anys, que no es comercialitzava res. I ara hi ha l’esperança que les cooperatives, encara que a vegades tractin amb grans distribuïdores com Covides, facin la feina d’arribar al consumidor final, i ho valorem molt positivament. Així i tot, s’han vist abocades a liquidar entre 18 cèntims i 26 o 28 i això és una misèria total. Hi ha un camí, però és costerut. És molt desmoralitzador, perquè mantenir una vinya té un cost de 40 cèntims o 45 i te’n paguen només la meitat. Fes-t’ho com vulguis, t’arruïnes. I és difícil de tenir perspectives. Ara cal veure alguna perspectiva i no n’hi ha. Mentrestant, per acabar-ho d’adobar, la gent de Henkel promociona que es confongui el cava amb el prosecco. En aquest context, això és fatal.
—El prosecco, l’escumós italià…
—Fins i tot venen més car el prosecco que no el cava, que es fa amb un altre mètode i no està obligat al plec de condicions i requisits del cava. És un producte més senzill, que es ven més car i amb la mateixa marca. I en aquest sentit, també demanem que l’administració s’hi impliqui, perquè és inaudit.
—Què demaneu i creieu que ha de fer l’administració per capgirar aquesta situació del preu el raïm?
—La consellera en una reunió va demanar que es complís la cadena alimentària, que publicaria els costs de producció perquè l’ètica del sector ajudés a superar aquesta situació. Però això tan sols és una declaració d’intencions, les mateixes intencions del màrqueting més comercial i més descarat. De dir mitges veritats i mitges mentides.
—Heu tingut alguna reacció per part de l’INCAVI després del comunicat?
—Immediatament després del comunicat, vam demanar una reunió amb la directora de l’INCAVI, Alba Balcells, que hem tingut aquest dijous. Demanem que s’hi involucrin més. Formem part del sector, formem part del país, però estem abandonats. I cal que hi hagi mesures, encara que arribin tard. Si no, això es fa molt difícil d’aguantar.
—I què us ha dit Alba Balcells?
—Ens ha dit que tenim raó, que miraran que es compleixi la cadena alimentària, que miraran de publicar els costs de producció del raïm i de posar en vermell els que no paguin el preu que toca. Que tenen moltes esperances posades en la llei de la cadena alimentària. I nosaltres hem d’esperar que passi això que diu i que es normalitzin uns preus que no estiguin per sota el cost de producció. Perquè és per a plegar. Les meves germanes ja m’ho diuen, que plegui.
—També heu parlat amb Toni Cruces, secretari general de l’Associació Vinícola Catalana. Patronal del vi de Catalunya.
—No està d’acord amb un fet que reclamem: que el preu del raïm també vagi segons el preu final de l’ampolla, del producte que obtindràs al final. Una ampolla de 18 € no se sustenta sobre el valor i conreu d’unes vinyes i d’un raïm? Aquest raïm no és un valor afegit, també? El valor afegit ve de la vinya. I la patronal ara comença a voler desmarcar-se del cava per no quedar assenyalats pel fet que també paguen misèries. I assajaran una prova pilot al Penedès per la qual una vinya, encara que estigui inscrita a la DO Penedès, la DO Catalunya i la DO Cava, només podrà entrar raïm a una sola destinació, una sola DO. D’aquesta manera intentaran de regular l’oferta. Si aquest sistema funciona, també es pot aplicar a més DO.
—De tota manera, la DO Cava també treballa de valent per donar qualitat, traçabilitat i procedència al cava. Això també pot ajudar a regular els preus a l’alça?
—Això afecta un 15% de la producció del cava. Penso, i és una opinió personal, que haurà de comportar uns compromisos per totes dues parts. D’una banda, d’obtenir un raïm de màxima qualitat, i per una altra, de quedar-se el raïm a un preu que sigui viable per a mantenir la vinya. Cal no banalitzar el cava.
—Creieu que es pot revertir aquesta situació de la pagesia i que els joves hi vegin una oportunitat de guanyar-se la vida i, per tant, s’hi vulguin dedicar, per exemple amb la figura del viticultor elaborador que defensa l’INCAVI?
—Per mi, que tota la vida em gira al voltant de la vinya i el vi, hi ha qui ho aprecia. Veig possibilitats en el camí del viticultor elaborador. Jo faig algunes ampolles de vi de qualitat i és una possibilitat, tot i que és difícil i hi ha una part de viticultors que no ho veu així. Per mi és una tendència i no hem de bandejar-la. Sí que hem d’evitar que els grans grups vulguin fer un vi de viticultor elaborador sense ser-ho. Això en desvirtua l’essència.
