28.01.2025 - 18:56
|
Actualització: 28.01.2025 - 20:10
“Llompart ha passat molts anys pel desert de l’oblit. M’agradaria que aquest any es recuperàs el personatge i la persona.” Aquest és el desig de la neboda del poeta Josep Maria Llompart, Cèlia Riba. Ho ha dit en l’homenatge que s’ha fet al cementeri de Palma, on descansa l’escriptor. És el primer acte de tots els que es faran enguany per commemorar l’Any Llompart.
Riba ha descrit Llompart com una persona irònica, bondadosa, generosa amb la gent i sàvia. Ha destacat que va donar tot el que va poder a la societat, a la gent que intentava fer alguna obra en llengua catalana, i que va ser una figura clau en la vida mallorquina i catalana: “Ell tenia molt clar el que eren els Països Catalans. No només va ser mentor d’escriptors d’aquí, sinó també de valencians i principatins”, ha dit, recordant que molts autors van publicar la seva primera obra al segell Moll gràcies a Llompart.
Tots els representants han coincidint a remarcar que el fet de mantenir l’obra del poeta viva és una manera d’honorar-ne el llegat. L’escriptor Biel Mesquida, que l’ha definit com un “poeta, lluitador, savi i amic”, ha estat molt reivindicatiu: “Aquest any no ha de ser només un conjunt de celebracions a l’aire, sinó que la literatura de Llompart ha d’arribar a parvularis, escoles, instituts i universitats.”
De fet, Mesquida ho ha volgut emmarcar en la situació política actual de les Illes: “Vivim temps molt difícils per al català. També per a la literatura, que desapareix dels plans d’estudi. Desig que sigui un any profitós per a l’obra de Llompart i per a la literatura.”
“Català, català i català!”
El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha estat l’encarregat d’obrir l’homenatge. Ha destacat la importància de recuperar i difondre el reconeixement de la figura i la pervivència de la memòria de Llompart. També ha subratllat l’activisme que va mantenir “durant uns anys crucials que ell mateix va batiar de ‘primavera civil’”. Gràcies a ell, es van impulsar grans reivindicacions lingüístiques i culturals a Mallorca i, com a imatge icònica, Llabrés ha recordat aquell “català, català i català!” que va entonar a la plaça Major de Palma. “Ens mantindrem fidels al seu llegat i salvarem la seva memòria”, ha conclòs Llabrés.
El conseller insular de Cultura, Guillem Ginard, ha dit: “És una de les figures més insignes de les lletres catalanes.” I ha afegit que ara tocava recordar i celebrar la seva vida. Ha recordat que era molt més que un home de lletres i que sempre estava disposat a compartir coneixement. “Avui podem sentir-nos més orgullosos de la nostra identitat” gràcies a Llompart, ha dit.
Pel director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, Llompart va fer grans aportacions a la literatura catalana i va ser capaç de submergir-se de ple en la vida intel·lectual de la Mallorca de la postguerra. També ha destacat el seu paper davant de l’OCB i com a ferm defensor de la immersió lingüística. “O el rememoram, o el seu llegat pot quedar oblidat”, ha sentenciat.
L’acte ha estat organitzat per l’OCB, la Universitat de les Illes Balears, la Institució Francesc de Borja Moll, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Fundació Mallorca Literària i l’Ajuntament de Palma. El govern encara no ha anunciat la resta d’actes per a commemorar l’Any Llompart i no preveu de fer-ho fins a començament de març.
Les entitats han fet una ofrena floral a la tomba de Llompart, on hi ha escrits uns versos seus. Abans, també hi ha hagut una actuació musical d’un duet de cambra, que ha interpretat “El cant dels ocells” i “La dama de Mallorca”.
El govern català també commemora l’Any Llompart
La Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també celebra l’Any Llompart enguany, comissionat pel mallorquí Jaume C. Pons Alorda, escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa.
Ja és públic: la Institució de les @lletres Catalanes em va encomanar la missió de comissariar l’Any Llompart aquest 2025. Amb honor, orgull i entusiasme assumesc el repte i la responsabilitat. Tenim una programació excel·lent que es difondrà el febrer. Moltes gràcies i endavant! https://t.co/iCz2usDo3i
— Jaume C. Pons Alorda (@jaumeponsalorda) January 28, 2025
La figura de Llompart
De petit, Llompart se’n va haver d’anar amb la família a Galícia, on va ser destinat el seu pare, coronel d’infanteria. La primera llengua parlada del poeta va ser el castellà, però el retorn a Mallorca el 1930 el posà en contacte amb el català, la seva llengua pròpia.
Als anys s’inicia en el món de la crítica literària, en revistes com Raixa, Vida Nova i Cap d’Any. El 1961, quan publica Poemes de Mondragó, comença a treballar d’assessor literari a l’Editorial Moll. Tres anys més tard publica La literatura moderna a les Balears, que esdevé el primer manual de la literatura contemporània a les Illes. Aquells anys va tenir un paper actiu contra el franquisme.
En les dècades de 1970 i 1980 va ser quan més obres va publicar. Per exemple, La Terra d’Argensa, Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona, Urbanitat i cortesia, Mandràgola i La Capella dels Dolors i altres poemes. També va ser reconegut traductor i col·laborador de publicacions diàries. El 1983 va aparèixer l’Obra Poètica, que inclou tots els poemaris publicats fins aleshores.
Entre el 1983 i el 1987 va presidir l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; el 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica del IEC; i el 1990, president de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans. També va presidir l’Obra Cultural Balears del 1978 al 1986.
Llompart va ser professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Més tard, va ser professor associat a la Universitat de les Illes Balears, fins que es jubilà, el 1991.
