Josep Maria Ganyet (1965) és un enginyer informàtic que ha passat per IBM, el Deutsche Bank i Gotomedia. Ha viscut a Alemanya i als Estats Units. Divulgador tecnològic, els seus articles (La Vanguardia, Via Empresa i Sàpiens) són referència. Autor del recomanable La democràcia mor al núvol (la Magrana), en aquesta entrevista el senyor Ganyet valora la detenció a França de Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, la xarxa vista pels uns com el paradís de la dissidència i pels altres com una operació del Kremlin. Ganyet, que ha passat de ser-ne incondicional a veure Telegram amb reticència, creu que la detenció de Dúrov és plena de dubtes i una certesa: no té res a veure amb la llibertat d’expressió.

—Quina valoració feu de la detenció del fundador de Telegram?
—Sé que tinc molts dubtes i que la detenció de Dúrov no és una qüestió de llibertat d’expressió. No és això que diuen els discursos de l’Snowden i Elon Musk, i aquesta teoria de la conspiració de dir això són els estats i la UE intentant de vetar els espais lliures d’expressió i controlar-nos a tots. Crec que és precisament tot el contrari.

—De què tracta, doncs?
—Ara com ara no ho podem saber. Aquí darrere hi ha tant tecnopolítica, tanta geopolítica! Des de la regulació de criptomònades als Estats Units a la guerra d’Ucraïna, les campanyes de desinformació del Kremlin, el control dels mitjans a Rússia, les operacions de l’exèrcit rus a Ucraïna… La seva detenció és com una hidra que té tants tentacles que, ho agafis per on ho agafis, l’únic que fas és enfonsar-te més en el fang.

—Com descriuríeu Telegram a qui no sàpiga què és?
—Telegram és una xarxa de comunicacions, similar a WhatsApp, en què no hi ha cap control editorial. Quan la policia reclama dades d’usuaris perquè, d’acord amb la legislació del país, són il·legals, inciten a l’odi o serveixen per a incitar a la violència o el que sigui, no respon. Telegram és aquest garant absolutista de la privacitat de les comunicacions (que ja veurem que això també és fals) que el que fa és no col·laborar amb cap organisme oficial. I, en principi (no ho sabem ben bé del tot), les autoritats franceses l’acusen d’això. Tot això és una gran nebulosa de mentides i de mitges veritats. La gran nebulosa comença amb el mite fundacional de Telegram.

—Quin mite?
—Telegram diu que els dos germans Dúrov veuen que no es poden comunicar de manera segura perquè l’FSB [serveis secrets russos] té accés a totes les seves comunicacions. I creen Telegram. Aquesta és la mitologia. Fins i tot això podria ser fals. Fins i tot això podria ser una creació de falsa bandera, d’acord amb el Kremlin, d’acord amb Putin, per crear una gran xarxa que fos percebuda com a segura per als activistes de tot el món, especialment els opositors dins Rússia i a Ucraïna, per tenir-los controlats, en certa manera. Per què ho dic? Falsament es creu que Telegram va encriptada de punt a punt. No. Si jo t’envio un missatge a tu per Telegram, aquest missatge va als servidors de Telegram. I s’hi queda. I això té unes conseqüències brutals.

—Telegram no encripta de punt a punt?
—Tu i jo només anirem encriptats punt a punt si fem un xat secret. Per fer un xat secret, jo he d’obrir el teu perfil, anar amb un botonet, dir, fet xat secret, i n’està segur? Sí. És a quatre clics. I l’esforç el fa el terrorista, ho fa l’activista, que el persegueixen, aquest sí. Però la persona normal, no, i ara tot això és als servidors, siguin on siguin. Ells diuen que no són a Rússia, però hi ha informacions que diuen que sí que hi són. Voldria dir que el senyor Pàvel Dúrov és un perill públic. Per a ell i per a la societat, perquè hi ha tota la informació que hi hàgim bolcat, de molta gent que ens pensàvem que això era supersegur. Però en realitat no ho és.

—Abans heu dit que Telegram era la vostra xarxa preferida i ara ja no. Per què?
—Era la meva favorita perquè no puc suportar en Mark Zuckerberg, però els esdeveniments l’han fet bo. Entre Musk i Dúrov han fet bo Zuckerberg. Telegram m’anava molt bé per qüestions professionals. Jo l’havia recomanat per activa, per passiva, per la televisió, a RAC1, a tot arreu. Fins i tot n’era incondicional, i quan no va voler donar les dades dels terroristes del Bataclan vaig dir: “No, escolta, és la privacitat, si obrim aquesta capsa de Pandora, després…” Però, és clar, què passa? Que va canviar. Si tens aquest model de negoci encriptat, no hi pots posar publicitat, no pots vendre dades a tercers, i com deia Pla, tot això qui ho paga?

—I qui ho va pagar?
—Què fan Pàvel Dúrov i son germà, que són uns genis, diria que el 2018? Farem una emissió de criptomonedes, en direm Grams, i amb això refinançarem l’empresa. I allà s’hi apunta l’Abramóvitx. Però fan servir malament els diners, per pagar el dia a dia dels costs de servidors. I els Estats Units diuen això és il·legal, això ho has de parar. I Telegram es queda sense res una altra vegada. I amb multes i deutes. Hi ha VTB, un banc rus, que ajuda a refinançar tot aquest deute i a portar inversors, que, oh, casualment, molts dels quals són oligarques afins a Putin. I dic, ui, i si tot això de Telegram és una gran aixecada de camisa? No puc dir ni que això sigui el paradís de la dissidència (com ens han venut) o que sigui l’operació més reeixida de ciberespionatge del Kremlin. No ho puc dir.

—Pàvel Dúrov, quin perfil té?
—Rus de naixement, crea VKontakte, el Facebook rus. Dúrov és aquesta figura messiànica que es permet de riure’s de Putin i de l’FSB per Twitter el 2012. Quan li requereixen l’accés als perfils de la dissidència russa, però, ha de marxar, es ven VKontakte, se’n va a Dubai i obre Telegram. Sempre va de negre, és un personatge com Neo, el de Matrix. Molta gent el té per aquest gran defensor de la llibertat d’expressió, però no ho sabem. Sí que sabem que té accés a tot el que hi ha al seu servidor. I això el converteix en un objectiu per una gent amb interessos. És una cadena molt feble. Penseu que Telegram té mil milions d’usuaris. Twitter en té tres-cents cinquanta. Això que tot, si no és encriptat, es guardi al servidor… I que després les metadades siguin accessibles. Amb prou potència de càlcul, pots anar escombrant grups i veient qui es connecta a quin grup, a quines hores, si aquest tipus també és en aquest altre grup. I això es pot fer programàticament. WhatsApp, no. També permet grups, em sembla, fins a dos-cents mil usuaris, compartir grans arxius, com pel·lícules i arxius en gran format. Tot això, que és molt bo, utilitzat de manera fraudulenta té molts problemes. I si això, a sobre, escapa de qualsevol control democràtic, és un perill.

—Com interpreteu que hagi anat a França bo i sabent que el cercaven? És un error? Ho ha fet expressament?
—Aquest paio és intel·ligentíssim. Per mi, gran respecte. Fins i tot si és un agent del Kremlin i ha fet l’operació de ciberespionatge i de control més enorme de la història, respecte. Per tant, no és un carallot. Hi ha dues teories sobre la detenció. Una és la de l’error, passava per aquí i el detenen. La descarto. L’altra és que el que va passar a l’Azerbaidjan és molt cardat i va pensar: “Temo per la meva vida, o em lliuro o em pelen.” I no ho sabem. Ara veig una gran nebulosa. Ja no sé qui creure’m. Com tot el que ve de Rússia.

—Què va passar a l’Azerbaitjan?
—Que hi eren Putin i ell. Si el van detenir el 24, el 22 em sembla que tots dos eren allà. Pàvel Dúrov tenia interès de fa temps a reunir-se amb Putin. No sabem si es van trobar, però sí que sabem que Pàvel Dúrov no va habitualment a Bakú.

—Si Telegram no ho és, quina és la vostra aplicació favorita, ara?
—La favorita és WhatsApp. La recomanació per a comunicació segura, Signal.

—WhatsApp i Signal tenen encriptació de punt a punt?
—Sí, punt a punt. Tots dos. No d’usuari a usuari, sinó de dispositiu a dispositiu.

—Hi ha gent que diu que la detenció ha passat a França perquè la legislació francesa ho permet, i, en canvi, en uns altres països de la Unió Europea, no. És així?
—No t’ho puc dir perquè no sóc jurista. Però si el detens a França, li pots aplicar la llei francesa, perquè és ciutadà francès. Si l’haguessin detingut a Alemanya, l’haurien hagut de lliurar al consolat rus. Potser sí que llavors encaixa això de dir, ha anat a França perquè com que és francès sap que no el lliuraran a Rússia.

—I com és que és francès, havent nascut a Rússia?
—Perquè va tenir problemes amb Putin i França li va donar la nacionalitat. O això és la versió oficial. Telegram és registrat fiscalment a les illes Verges Britàniques i fa les operacions a Dubai. Una de les coses que fa realment fa molt de tuf és que Putin el 2018 prohibeix Telegram perquè no col·labora i el 2020 Telegram passa a ser el canal oficial del Kremlin, pràcticament. Kremlin s’adona del potencial que té Telegram per a desinformar, per a fer seguiment de l’oposició, perquè via API es poden fer perfils molt bons de persones, encara que siguin anònims. I el 2020 hi comença a haver declaracions dels governants russos que posen Pàvel com l’exemple anti-Silicon Valley, d’empresari rus, de prodigi digital. Pàvel ja no està obertament enfrontat amb Putin, aquest banc rus comença a finançar-lo. Un paio que ens ha fet creure que és la plaça del poble de la dissidència i que tot és segur, quan en realitat no ho és… Hi ha una altra cosa de què no es parla. Només ell té accés a terabytes i terabytes i terabytes de converses de dissidència per entrenar models d’intel·ligència artificial. Aquestes converses no les té Facebook, no les té OpenAI, no hi són, però ell les té. Si algú vol entrenar un model predictiu sobre com es mou la dissidència, ho té molt bé. Això val milions, bilions. I no en parlem. Hi ha molts punts febles i molts punts foscos.

—Si volgués saber-ne més del personatge i de Telegram, quins llibres, diaris o articles em recomaneu?
—Hi ha una web que es diu kremlingram.org, que monitora els enllaços entre Telegram i el Kremlin. Hi ha un article del Wired de fa dos anys en què començaves a veure totes les pistes. Aquest és la Bíblia. Per una qüestió més tècnica, aquest.

—Voldríeu afegir res que no us hagi demanat?
—Que he estat usuari i seguidor de Telegram des de dins de fa molts anys, i que ara me’l trauré. Perquè ara tinc dubtes raonables que Dúrov i Telegram hagin anat de cara.

—Ara que el deixareu, podreu esborrar tot allò que heu fet i fer que desaparegui dels servidors?
—Segurament, no, perquè sabem de dissidents, detinguts per l’FSB, que abans de ser detinguts han tingut cura d’esborrar absolutament tots els seus xats, els missatges, els seus dispositius i quan els han interrogat i torturat, els han tret aquests xats. Això ho sabem. I no un cas, uns quants.