Josep Maria Argimon publica un llibre sobre la pandèmia amb Jaume Padrós

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, són els protagonistes del llibre 2 metges i 1 pandèmia. La vida i el que l’envolta, publicat per Símbol Editors, que es vendrà a les llibreries a partir de demà. En el llibre, editat en forma de conversa amb la periodista Gemma Bruna, els dos metges reflexionen sobre com la irrupció de la pandèmia ha fet replantejar tot el que envolta la salut de les persones en tots els àmbits, sense defugir qüestions del present que tots dos han viscut a primera línia, però en posicions, a vegades,  diferents pel rol institucional de cadascú. Els drets d’autor generats pel llibre seran destinats a Arrels Fundació.

La vida té un preu

Argimon reconeix que la gestió de la pandèmia ha estat molt complicada i parla de la soledat en la presa de decisions difícils:  “S’han hagut d’anar reobrint determinades activitats econòmiques, malgrat que les xifres de contagis continuen sent elevades. I això calia explicar-ho apel·lant a la responsabilitat i la solidaritat. I ens ha fet veure que, malauradament, la vida té un preu”. Segons explica en el llibre una de les decisions que més li  va costar prendre va ser tancar l’activitat econòmica en la segona onada davant de les dades d’incidència que li arribaven: “no es tractava de deu dies, sinó de diverses setmanes i afectava moltes persones. L’economia és salut, ens agradi o no. És a dir, la pitjor malaltia que té una societat és la pobresa”.

Padrós elogia el lideratge d’Argimon al capdavant de la crisi del coronavirus i destaca el buit que es va crear quan el secretari de Salut Pública es va posar malalt. Els dos metges donen importància a la comunicació de la pandèmia i coincideixen en la necessitat de tractar la ciutadania de forma adulta. A més, Argimon advoca per un debat científic permanent en els canals tradicionals especialitzats i no a través de les xarxes socials i lamenta que en la crisi sanitària hi ha hagut molt missatge simplista: “Quan algú aporta solucions màgiques, ràpides i simples amb missatges breus i senzills, immediatament, li ho compren. Si la gestió de la pandèmia fos tan simple de resoldre, per què no s’apliquen aquestes solucions màgiques?”.

Professionals mal pagats i mal considerats

El secretari de Salut Pública alerta del risc que el sistema públic acabi sent únicament per a la gent amb menys recursos i diu que, això, a mitjà termini, pot passar per la franja de serveis intermedis, amb referència al fet que moltes persones recorren a la xarxa privada per, per exemple, operacions de varius o maluc.

Argimon adverteix que el dia que el sistema públic de salut deixi d’atendre la classe mitjana, el sistema sanitari estarà mort, afirmació amb què coincideix Padrós, que creus que si això passa es perdria el factor de cohesió social. Els dos doctors també identifiquen com un problema important del sistema sanitari la precarietat dels professionals, que han estat molt mal pagats i considerats.

L’espanyolització de la política catalana

En la conversa amb la periodista, els dos metges critiquen alguns aspectes de la política, com el fet que alguns que l’exerceixen només hagin estat polítics: “A la política espanyola i catalana, comencem a tenir polítics que no han treballat mai fora de la política”, afirma Argimon. “No pot ser que una gran proporció dels governants i polítics del nostre país no hagi treballat mai fora de les estructures d’un partit polític o de l’administració pública”, recalca Padrós. El president del CoMB, que va ser diputat al Parlament per Convergència i Unió del 1989 al 1995, defensa la recerca de consensos en política i destaca els acords de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), aprovada el 1990. “En aquest aspecte, la política catalana fa molts anys que ‘espanyoleja'”, sentencia Argimon, sobre la pèrdua de capacitat d’entesa i de dialogar sense matisos.

Ens hem tornat massa dòcils?

Tots dos són crítics amb el govern espanyol per centrifugar les decisions difícils de la pandèmia. Padrós, que ha demanat en diverses ocasions que l’executiu espanyol oferís més ajudes, afirma sentir-se desconcertat pel fet que el Govern es presti a un desgast tan gran davant de la població. “El govern espanyol, en això, jo crec que sempre, en general, és molt més llest que tots nosaltres”, opina Argimon. Preguntats per com serà el món després del coronavirus, Argimon s’imagina un món més desigual i afirma que la societat haurà de recuperar drets i llibertats i esperit crític: “Hi ha el risc que ens haguem tornat massa dòcils”. “Caldrà que el món sigui més democràtic del que era abans, cosa que dubto que acabi passant”, afegeix.