05.02.2023 - 19:38
|
Actualització: 06.02.2023 - 10:48
L’escriptor Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927 – 2023) s’ha mort avui a noranta-cinc anys. Va néixer el 7 de març de 1927 i va dedicar tota la vida a la literatura, a l’articulisme i a impulsar la cultura del país, sobretot durant la dictadura franquista. En els inicis d’escriptor, el 1961, també va fundar el grup musical els Setze Jutges, juntament amb Miquel Porter i Moix i Remei Margarit. La missió que s’havien proposat era d’impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l’ús del català amb cançons contemporànies en la nostra llengua. En aquest àmbit, ha deixat molta feina feta: la direcció musical del segell Concèntric, la composició de texts de cançons per a infants i fins i tot el text de l’himne del Barça.
Espinàs es va iniciar en l’àmbit de la ficció. Del 1953 –amb Com ganivets o flames (premi Joanot Martorell)– al 1968 va escriure nou novel·les, entre les quals L’últim replà (1961), amb què va aconseguir el premi Sant Jordi. Va formar part del grup d’escriptors de la generació dels cinquanta, juntament amb Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Jordi Sarsanedas. Després va dir prou i de llavors ençà es va dedicar als gèneres de no-ficció: els llibres de viatges, proses memorialístiques, de reflexió sobre temes actuals o intemporals i articles. El 2018 la Campana va recuperar la novel·la Combat de nit, del 1959, i això va significar redescobrir-ne el vessant de novel·lista.
Un article diari durant quaranta anys
Va començar a escriure articles esporàdics al diari El Correo Catalán i un de setmanal a la revista Destino. L’article diari va arribar amb la fundació del diari Avui. El 23 d’abril de 1976, diada de Sant Jordi, va sortir el primer número de l’Avui i Josep M. Espinàs hi començà a publicar una columna d’opinió diària (tret del dilluns). De llavors ençà, va passar quaranta anys escrivint i publicant cada dia una columna a la premsa. Primer a l’Avui i després a El Periódico.
El seu primer article va aparèixer el 1949, quan tenia vint-i-dos anys. La suma dels articles seus publicats als diaris passa d’11.000. Espinàs va ser un articulista atípic, perquè fugia de l’anàlisi política i se centrava en fets populars i quotidians, però sense deixar d’aportar-hi reflexions pròpies, de gruix. El 2013 va aplegar una selecció d’articles, amb voluntat d’antologia, en el volum Una vida articulada (la Campana).
La Campana, “la seva” editorial
L’any 1985 Josep M. Espinàs va fundar, juntament amb Isabel Martí, Edicions de la Campana. El nom va néixer de l’enginy lingüístic que hi va posar l’escriptor: és un joc de paraules de “Isabel” i la frase anglesa “It’s a bell” (‘és una campana’). Martí i Espinàs es van conèixer a la seu d’Enciclopèdia Catalana, on ella feia de secretària i ell formava part del consell literari de l’editorial Proa. Espinàs ja havia deixat d’escriure novel·les i feia gairebé deu anys que escrivia articles a l’Avui. Era un home molt popular en aquell temps, perquè també conduïa un programa d’entrevistes a TV3, Identitats. Isabel Martí, encara sense ofici però amb molt d’instint, li va proposar de fundar l’editorial publicant la transcripció d’un primer recull d’aquestes entrevistes: amb Tísner, Pere Calders, Eliseu Climent, Pere Duran Farell, Salvador Espriu, Pau Garsaball, Lluís Llach, Joaquim M. Puyal i Oriol Regàs.
Espinàs ha estat el gran autor del segell, amb quaranta-quatre llibres publicats, entre els quals la sèrie “A peu per…” Els viatges a peu de Josep M. Espinàs, pels Països Catalans –però també per terres aragoneses, basques, castellanes i gallegues– ocupen un conjunt de vint volums i són un gènere per si mateix. També és seu el títol més venut de l’editorial: El teu nom és Olga, un autèntic long-seller.
El juny del 2019 es va anunciar que el grup internacional Penguin Random House comprava la Campana, després de trenta-tres anys de vida, un catàleg de quatre-cents llibres i alguns dels èxits editorials més sonats d’aquests darrers anys a Catalunya, com ara la descoberta d’Albert Sánchez Piñol amb la publicació de La pell freda.
L’Olivetti, la pipa i el diccionari etimològic de Joan Coromines
Espinàs escrivia amb una Olivetti de color blau cendra. No va incorporar mai l’ordinador a la seva vida. I n’era tant, d’important, l’Olivetti per a ell, que deia que era un dels grans amics que tenia. Un altre objecte característic seu era la pipa. Fumava en pipa, era un objecte còmplice també per a la seva creació i se l’enduia a tot arreu. Una vegada, quan li vam demanar tres objectes que el definissin, el tercer que va triar va ser un volum del Diccionari etimològic de Joan Coromines. Ens va explicar que el llegia per plaer, perquè trobava que aprendre coses sobre les paraules era refrescant. Ho va explicar a la peça audiovisual “Tres objectes de Josep M. Espinàs”.
Una escriptura com una catedral gòtica
Amb motiu dels vuitanta anys, VilaWeb va regalar-li un calidoscopi de felicitacions, entre les quals la de l’escriptor i verbíbor Màrius Serra, que va convertir ESPINÀS en el palíndrom SÀPIENS. També s’hi destacava l’agraïment del cantant Lluís Llach: “Ets aquella referència a punt per a tot aquell que t’hagi necessitat. I això ho trobo no només d’home generós sinó d’home amb una intel·ligència magnífica.” I el de l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho, que comparava la literatura d’Espinàs amb una catedral gòtica: “Molt austera i depurada per fora i molt rica per dintre.” També remarcava el fet d’haver creat nous lectors entre la gent que no llegia.
L’editora Isabel Martí el felicitava per la llibertat que tenia com a escriptor en aquest brindis per celebrar els seus vuitanta anys. Martí ha recordat Espinàs en una entrevista emotiva a Catalunya Ràdio on ha parlat de la seva trajectòria com a escriptor, de la seva qualitat humana i de com la seva filla: “Ara ja està al cel de l’Olga”.
Espinàs, entre més reconeixements, el 1999 va rebre el premi Trajectòria, el 2002 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca fou guardonat amb el premi Lletra d’Or.
I acabem amb ell, amb el seu ofici, tot llegint un fragment del llibre I la festa continua (la Campana, 2009).
