El copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, fa avui setanta-cinc anys i, segons que estableix el dret canònic, això comporta que ha de presentar la renúncia. El papa Francesc haurà de decidir si l’accepta de manera immediata o deixa passar uns mesos, però el que ja se sap és qui el succeirà: Josep Lluís Serrano Pentinat.

Serrano és d’ençà del 12 de juliol el bisbe coadjuntor d’Urgell, amb dret de successió, i fins que no s’accepti la renúncia de Vives treballarà com a vicari general, en les obligacions pastorals de la diòcesi a fi de conèixer el Bisbat d’Urgell i el funcionament de les institucions d’Andorra.

Un dels grans temes que haurà de tractar el nou copríncep episcopal és la qüestió de l’avortament, que es preveu que quedi encarrilada aquesta legislatura. Històricament, s’havia considerat que l’avortament podia posar en perill la mateixa independència d’Andorra, perquè podria no ser acceptat per la part eclesiàstica i portar a una crisi el model de coprincipat. Tanmateix, amb un to reformista al Vaticà amb el papa Francesc, fa temps que es negocia una solució que passaria per la despenalització de l’avortament. El cap de govern, Xavier Espot, ha dit que la reforma es durà a terme aquesta mateixa legislatura. En una visita a Andorra el setembre, el secretari d’estat del Vaticà, Pietro Parolin, va afirmar que és una qüestió “molt delicada i complexa”, però que cal afrontar-la amb diàleg i molta discreció. Així, Serrano ha estat nomenat en ple debat i en serà el responsable quan finalment hi hagi un acord.

Xavier Espot va aplaudir el nomenament i va posar en relleu l’experiència diplomàtica, que el fa, diu, “una persona idònia per a assumir la funció de cap d’estat i per a representar de la millor manera possible el país”. El síndic general, Carles Ensenyat, va fer declaracions en la mateixa línia: “És una persona que ve directament del Vaticà, de la Secretaria d’Estat. Coneix molt a fons la Santa Seu i té carrera diplomàtica. Per a ser cap d’estat d’un país com Andorra aquest punt és molt favorable.” Els grups de l’oposició també van rebre bé el nomenament i esperen que, com a nou interlocutor, pugui ajudar a resoldre problemes enquistats a Andorra, com ara el de l’avortament. Aquesta era l’opinió del cap de Concòrdia, Cerni Escalé, que espera que servís per a avançar en la despenalització de l’avortament. El dirigent socialista, Pere Baró, es va expressar en la mateixa línia.

De Tivissa al Vaticà, i ara Andorra

Nascut el 1977 a Tivissa (Ribera d’Ebre) i ordenat sacerdot el 2002 a la catedral de Santa Maria de Tortosa, Serrano és batxiller en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i doctor en teologia dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana, de la Companyia de Jesús.

Era un alt funcionari del Vaticà, sota les ordres directes del mateix cardenal Pietro Parolin, secretari d’estat i mà dreta del papa, i de tarannà progressista. Quan era al Servei Diplomàtic del Vaticà va ser enviat com a secretari de la nunciatura a Moçambic del 2012 al 2016, a la de Nicaragua del 2016 al 2017 i al del Brasil del 2017 al 2019 i, d’ençà del 2019 ha estat secretari de la Secció per als Assumptes Generals de la Secretaria d’Estat.

Serrano, a més de català, parla castellà, francès, italià, francès i portuguès. I ara a quaranta-set anys, quan sigui nomenat bisbe serà el més jove de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De fet, els bisbes d’Urgell han estat nomenats força joves aquests anys i Serrano serà el tercer copríncep episcopal d’ençà del 1971: Joan Martí i Alanis (1971-2003) va exercir el càrrec d’ençà que en tenia quaranta-tres, i Joan-Enric Vives va assumir el càrrec, l’any 2003, a cinquanta-quatre anys.