Alay denuncia haver estat perseguit pels carrers de Ginebra el 2019 per agents espanyols

Josep Lluís Alay, director de l’oficina del president Carles Puigdemont, manté viva una querella contra l’empresa responsable del programari Pegasus, NSO Group, les seves filials i els seus directius principals, per l’espionatge de què fou víctima entre el 2019 i el 2020 pel Catalangate. Alay va declarar com a demandant el 8 de novembre proppassat en el jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona, que instrueix aquesta causa. VilaWeb ha tingut accés a alguns detalls d’aquella declaració, en què Alay va denunciar que durant un període concret en què el seu mòbil fou infectat, l’any 2019, fou objecte de seguiments i de persecució, tant en cotxe com a peu, pels carrers de Ginebra. Alay deia en la declaració que eren agents espanyols els qui el perseguien, tot i que no sabia ben bé a quin cos estaven adscrits. Fou per aquesta raó, va continuar declarant Alay, que en viatge posteriors va haver de disposar de protecció proveïda per Suïssa. 

Alay és un dels dotze investigats per terrorisme pel jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón d’ençà del 6 de novembre en la causa contra el Tsunami Democràtic. De fet, Suïssa és en el punt de mira d’aquest jutge, que hi ha enviat una comissió rogatòria per a disposar d’informació d’un compte bancari d’on suposa que es van finançar les activitats del Tsunami, i per a demanar la localització d’una altra de les investigades, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada en aquest país. Suïssa ja va denegar a principi del 2020 la petició de col·laboració de l’Audiència espanyola en la investigació del Tsunami per terrorisme. 

L’octubre del 2020 Josep Lluís Alay fou un dels detinguts en la macrocausa Vólkhov, instruïda pel jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat número 1 de Barcelona. D’aleshores ençà, la Guàrdia Civil li confiscà el mòbil, que és en mans del jutge. És precisament el terminal que fou infectat per Pegasus. La part de la investigació contra Alay relativa a l’organització del Tsunami Democràtic va passar del jutge Aguirre a l’Audiència espanyola, que ja tenia una causa secreta oberta. I el buidatge del mòbil d’Alay decomissat ha anat servint a la Guàrdia Civil per inculpar més gent i estendre la investigació. 

Els casos d’espionatge del Catalangate s’han encallat força als jutjats, tot i que hi ha algunes demandes que han anat avançant. Precisament demà passat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, declararà al jutjat número 29 de Barcelona com a perjudicat en la querella contra el CNI que va presentar pel seu cas d’espionatge. En la mateixa causa ha estat citada a declarar l’ex-directora del CNI Paz Esteban, que declararà com a investigada el mes vinent. El jutge que porta el cas ha demanat també que es desclassifiquin documents del CNI sobre l’espionatge a Aragonès i a dirigents independentistes.