Josep Guia: “A vegades dins l’independentisme ens trobem gent que no té gens clara la idea de Països Catalans”

A partir del gener, el País Valencià tindrà un consell territorial propi integrat dins l’estructura orgànica del Consell de la República. Aquesta decisió la van prendre els membres del Grup Valencià de Suport al Consell, que és un col·lectiu de persones que a poc a poc s’ha anat ampliant i consolidant. El procés que han fet els membres del consell territorial valencià, també el farà l’organització que hi ha a les Illes. Josep Guia, un dels membres més actius del Consell de la República al País Valencià, explica que és un grup de gent molt transversal. “Tenim ganes de compartir lluites transversals com ara la normalització lingüística o l’ampliació del port de València, però també volem descontaminar la mentalitat dels nostres connacionals de la mentalitat espanyola.”

—D’on naix aquest consell territorial del País Valencià del Consell de la República?
—El mes de desembre del 2018, alguns ens vam apuntar al Consell per la República. Era una cosa oberta als Països Catalans i a tot el món. L’any 2019 va haver-hi les eleccions europees i alguns vam participar en la candidatura encapçalada pel president Puigdemont. Vam fer una llista de Països Catalans i vam formar el Grup Valencià de Suport a Puigdemont. A Puigdemont, a Comín, a Ponsatí, a tots. I, a partir d’això, es va fer aquest col·lectiu de suport al Consell.

—Quantes persones formeu el consell territorial del País Valencià?
—De moment, hi ha 520 inscrits. És molt transversal. És cert que hi ha gent que ve del PSAN, però també hi ha gent nova que jo, per exemple, no coneixia, i que s’apunten al Consell de la República. En principi, per la república catalana, de l’actual Catalunya autònoma, amb la perspectiva de la unitat i la independència de tots els Països Catalans. Tenim la sensació que quan ens donem a conèixer més públicament –perquè encara no hem sortit mai a cap manifestació amb una pancarta, per exemple– augmentarà el nombre.

—Orgànicament, com us relacioneu amb el Consell de la República?
—De dues maneres. Una és la manera orgànica dels consells territorials i locals, que són dependents internament del govern del Consell presidit per Puigdemont. I l’altra és la dinàmica dels representants. L’Assemblea de Representants es va constituir ara fa un any. Jo vaig ser l’únic representant del País Valencià. Únic perquè està relacionat amb el nombre de membres que som. També n’hi ha un de les Illes, Jaume Sastre. Aquesta assemblea és una joia de tan valuosa com és. Un 70% són dones combatives i preparades. És un organisme dinàmic i amb ganes de lluitar.

—Com a membres del Consell radicats al País Valencià, tindreu una mena de full de ruta propi amb temes arrelats al País Valencià?
—Sí i tant! No ens podem desentendre de les lluites que compartim amb tanta altra gent. Una és l’ampliació del port de València, amb tot allò que representa de degradació per als veïns o per a les platges del sud. Demanem que s’acabe ja el corredor mediterrani i, sobretot, reivindiquem això que abans s’anomenava normalització lingüística. Ara no s’atreveixen a dir-ne així. Ara en diuen política lingüística. La llengua, la defensa de català, del valencià –que és el català al País Valencià. El requisit lingüístic és una vergonya perquè han deixat fora tot el personal de la sanitat… Amb tots aquests temes estem disposats a estar en primera línia de combat.

—De quina manera s’ha rebut la vostra constitució com a consell territorial del País Valencià dins l’estructura del Consell de la República?
—Quant a l’assumpció dels Països Catalans al Principat, a vegades fa que et trobes amb gent que la té molt clara, però et trobes amb massa gent que sembla que els fem nosa. Que en compte de ser com els catalans d’antany, que quan es trobaven amb un mallorquí o un valencià de nació catalana l’abraçaven i es posaven contents, ara és com si els entrara el neguit. I això passa fins i tot dins el consell i dins el govern. És a dir, que si no s’entén d’una manera natural que tots som la mateixa nació vol dir que encara tenim molt de camí per a recórrer.

—Parleu de recel per la formació del grup?
—No. Però no hi ha l’entusiasme que hauria d’haver-hi. Això passa en algunes persones. No és general.

—D’on penseu que ve?
—De no haver entès prou què són els Països Catalans i que la nació va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Tenint en compte que l’independentisme històric i clàssic sempre ho ha tingut clar. Abans del règim del 78, tots ho teníem clar. Ara ha vingut l’eclosió de nous independentistes molt fervents, però és com si foren independentistes del Principat, sense adonar-se que la nació catalana va més enllà. Aquest procés encara va fent el recorregut. No és mala fe, de cap manera. Això passa amb la gent del Principat, però amb la gent del País Valencià passa just al contrari. Passa que gent que era dels Països Catalans ha deixat de ser-ho per conveniència personal. Passa amb l’any Fuster.

—En quin sentit?
—L’altre dia vaig fer una broma sobre això perquè s’ha aconseguit la quadratura del cercle, que és fer actes de l’Any Fuster sense dir “català” a la llengua i sense esmentar els Països Catalans. Se n’han fets molt així. Intentant dissimular al màxim l’aspecte fonamental de Fuster en la qüestió de la unitat nacional dels Països Catalans, quan deia: “O ens retrobem tots en la nostra unitat o serem destruïts com a poble.” Ho va dir a Castelló i molts intenten amagar aquest missatge.

—Quins altres objectius us proposeu una volta constituït aquest consell territorial?
—Una de les accions ideològiques que volem fer és descontaminar de mentalitat espanyola i de referents espanyols els nostres connacionals. Això d’estar pendents de la roja, o de què passa al congrés de Madrid, o coses com pensar que la salvació ens ha de venir d’una vice-presidenta espanyola que ve ací a fer actes monolingües en espanyol. Aquesta descontaminació és fonamental per a tirar endavant.