03.09.2021 - 21:50
“Què preferiu, el vaccí o xerrar en català?” És la frase que una operadora telefònica va etzibar a una dona que mirava de tramitar la cita per a vaccinar-se i es va topar amb un mur de menyspreu a l’altra banda del telèfon. Una intolerància que s’ha repetit durant l’estiu unes quantes vegades, però que, segons que denuncia l’Obra Cultural Balear, no és nova. Tal com explica en aquesta entrevista Josep de Luis, president de l’entitat, la diferència d’aquest estiu és que la queixa d’un ciutadà d’ací i la d’un altre d’allà han animat a fer públiques discriminacions que abans restaven en l’àmbit privat. De fet, segons dades de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics citades pel diari Última Hora, el 40% de les discriminacions lingüístiques que es denuncien a les Illes són en l’àmbit sanitari.
Aquesta setmana, l’Obra Cultural Balear ha exigit un pla de xoc urgent que resolgui aquesta mena de discriminacions, amb atenció especial al sistema sanitari. Entre més coses, demanen que no hi hagi ni un sol treballador d’atenció al públic que no sigui competent en l’atenció en català. No tan sols per a complir la llei, que sobre el paper protegeix l’ús del català a les Illes, sinó per a garantir una bona assistència mèdica. Si el govern no engega mecanismes eficaços per a evitar discriminacions per motiu de llengua, l’Obra Cultural Balear avisa que tornaran a mobilitzar-se tal com van fer contra el govern popular de José Ramon Bauzá.
—Aquest estiu s’han fet públics uns quants casos de discriminació lingüística a les Illes, però heu denunciat que no era res nou. Què ha passat?
—Fa molts anys que hi ha discriminacions per l’ús del català. Algunes, en molts casos, són de baixa intensitat, i unes altres són veritables agressions. Gràcies a la tasca que ha fet l’Obra Cultural Balear i certs mitjans de comunicació que se n’han fet ressò, aquest estiu s’ha posat a l’agenda. Que es faci públic anima els altres ciutadans a denunciar-ne més perquè no se senten sols, i això ha creat una alarma social. Però insistim: no és d’ara, fa anys que passa.
—Podríeu explicar alguns d’aquests casos?
—Hi ha algunes discriminacions lingüístiques que són especialment greus perquè impliquen la negació d’un dret bàsic com és la sanitat i que, a més, provenen de l’administració. La Conselleria de Salut és un focus recurrent d’aquesta mena de discriminacions pel tracte del seu personal. En aquest àmbit, hi podríem trobar el cas d’un al·lot que va anar amb una mà tallada i li varen dir que si no parlava en castellà, no el curaven. O el d’una dona embarassada que, quan gestionava la vacuna de covid, qui l’atenia per telèfon li va dir: “Què prefereixes, vacuna o xerrar en català?”
—No van voler atendre un home ferit?
—És d’una gravetat terrible. Imaginam que aquestes discriminacions, en lloc de ser per raó de llengua, fossin per raó de raça o d’orientació sexual. Tothom s’alarmaria. Pareix que quan ens discriminen i ens neguen l’assistència sanitària per raó de llengua, no passa res. Va ser un home de Campos, que va arribar amb la mà ferida, que s’havia tallat amb un tassó, i va parlar en català i li van dir que, o parlava en castellà, o no l’atenien.
—Què se suposa que has de fer quan vas al centre sanitari del teu poble perquè necessites una cura i no t’atenen si els parles la llengua pròpia d’allà?
—Això passa a la sanitat pública de les Illes. Al comunicat que hem fet, anunciam que si es continua ignorant això, posarem en marxa mobilitzacions. Ara s’ha posat el focus en l’Obra Cultural Balear i les manifestacions, però no hem de perdre de vista que qui té les competències, el pressupost i el deure és el govern de les Illes. Que la societat civil sigui qui supleixi la mancança dels poders públics en defensa dels seus ciutadans és propi de societats amb estadis evolutius primaris.
—També hi va haver un home que va denunciar a Twitter que una metgessa no havia volgut atendre la seva mare, de setanta-nou anys, que tenia més facilitats per a explicar què li passava en català.
—No és una qüestió de si som capaços o no de parlar en castellà. Perdem de vista que la llengua pròpia de les Illes és el català. I, com a tal, té un estatus reconegut per la constitució espanyola –que a vegades oblidam que té articles per a preservar drets, no tots són repressius–, l’estatut d’autonomia, la llei de normalització lingüística i el decret d’usos lingüístics. És el govern qui ho ha d’aplicar, i fugen d’estudi.
—Com és que, malgrat la normativa, hi ha treballadors que no són competents per a atendre els ciutadans en català?
—L’administració pública hauria d’explicar per què té treballadors que no són competents en el respecte de la diversitat lingüística. La idea que me’n faig és que s’ha traslladat un clima d’impunitat. Es poden fer aquestes coses sense cap mena de reacció per part de qui els ha contractats, que en aquest cas és el govern. Fora de les Illes, la Guàrdia Civil es va atrevir a dir a una regidora: “Sóc l’autoritat, i a l’autoritat se li xerra en espanyol.” No hi ha cap normativa que permeti aquesta mena d’actuacions, però així i tot es toleren. L’administració mira cap a un altre lloc i quan vas a la justícia no te’n sols sortir gaire bé.
—L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics no funciona?
—L’oficina està bé i nosaltres hem reconegut que fa una tasca valenta. Ara, funciona amb la filosofia que l’incompliment de les lleis lingüístiques no s’ha de sancionar. Els que venim del món del dret sabem que si una norma s’incompleix i no té com a conseqüència una certa coacció, no té cap sentit. Diuen que la normativa lingüística s’ha d’aplicar de manera amable per no crear malestar en la gent. Per què no fan el mateix amb la normativa de velocitat a la carretera? No hi ha cap règim sancionador previst per a les discriminacions lingüístiques ni cap voluntat de fer-lo. Això és un mal que afecta tots els Països Catalans: hi ha la presumpció que l’incompliment en matèria lingüística no pot implicar sanció. A més que, sabent com són les coses, si miressin d’aplicar un règim sancionador, seria tombat pel Tribunal Constitucional. Però bé, que el tombin. Fins ara, pareix que som nosaltres que no ho volem fer.
—I la Direcció General de Política Lingüística?
—No deixa de ser un oasi dins el conjunt de l’administració. No ens hem queixat mai de la tasca que fa, però sí de la política de la llengua del govern de les Illes. Són dues coses que haurien d’anar juntes. No té sentit una direcció general si el govern no té una política lingüística transversal. En resum, l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics està bé i fa allò que pot, i la direcció general fa uns esforços titànics que no donen l’abast per a normalitzar allò que fan tots els altres departaments.
—Heu tingut interlocució amb el govern sobre aquest afer?
—Fa sis anys que Armengol presideix el govern de les Illes, i d’ençà del primer moment, l’Obra Cultural Balear i tot el moviment de defensa de llengua, cultura i país han estat molt crítics amb aquest govern. És vera que va aturar la maquinària lingüicida engegada per Bauzá, però no ha anat més enllà i no s’han fet passes de recuperació. Tot això s’ha dit, s’ha explicat, s’han tingut reunions, s’han tingut converses informals… Jo, com a president de l’Obra Cultural Balear, en tres ocasions he reclamat a la presidenta un gest polític que no té transcendència econòmica, de manera que no es poden excusar pel pressupost: fer una crida institucional a respectar la llengua, recordar que, tal com diu l’estatut, el català és la llengua pròpia i convidar els nouvinguts a aprendre-la i a tothom a usar-la. La potència d’aquest missatge podria solucionar certes coses, perquè els treballadors públics veurien que des de dalt s’ho prenen seriosament. No han fet ni això.
—Sovint, la reclamació de poder ser atès en català a l’àmbit sanitari és atacada per l’espanyolisme amb el fals dilema que, si es demana que un metge sàpiga català, es deixaran fora molts bons professionals.
—Aquest discurs és fals i profundament demagog. Es fa des d’una trinxera en què tenen més de cinc-centes normatives que obliguen l’ús de la seva llengua. Així, és molt fàcil dir que la cosa important és la medicina i no la llengua. Tornant a allò que dèiem abans: d’una posició racial privilegiada és molt fàcil de dir-li a qui està racialitzat que exagera, de la postura d’home és molt fàcil d’explicar les mancances del feminisme. Com que tu no pateixes que t’assetgin contínuament, relativitzes. I també es fa lingüísticament.
—En quines mobilitzacions penseu, si continua la inacció?
—La societat civil no té ni competències, ni pressupost, ni recursos per a fer res més, només mobilitzacions. Si el govern ho busca, ho acabarà tenint, però no pareix que sigui la cosa més adequada. En aquest moment, és difícil proposar mobilitzacions públiques per la situació sanitària. La presidenta Armengol hauria de recordar que va accedir al Consolat de Mar surfejant damunt l’onada verda contra les polítiques lingüicides de Bauzá. Potser ha decidit de sortir-ne de la mateixa manera. Se suposa que fa sis anys que hi ha un govern sensible als temes lingüístics i no hem avançat gens. Qualque vegada pareix que avancem com els crancs, en determinades normatives s’han llevat requisits. Al pla de formació artística i cultural, hi ha un projecte que prové de la Conselleria d’Educació que elimina el requisit del català al professorat. Això, ho fa aquest govern.
