Josep Cruanyes: ‘L’acte amb Zaragoza és propaganda d’extrema dreta’

Josep Cruanyes (el Masnou, 1952) és advocat i historiador. Ara és president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics i fou secretari de la Comissió de Llengua Catalana del Consell del Col·legis d’Advocats de Catalunya, d’on encara és membre actiu. La junta de l’entitat, presidida per Maria Eugènia Gay, aquests dies ha estat al centre d’una forta controvèrsia per la invitació del fiscal Javier Zaragoza, un dels ideòlegs de la persecució judicial contra els presoners polítics independentistes. Cruanyes, una de les veus que ha criticat amb duresa la decisió de la junta, ens explica el seu parer sobre la polèmica. També hi parlem sobre els detalls de la seva baixa de militància d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va anunciar no fa gaires dies, just després de cessar el seu mandat com a vice-president de l’Assemblea Nacional Catalana.

―La degana del Col·legi d’Advocats, Maria Eugènia Gay, i la junta, han rebut moltes crítiques internes per haver convidat el fiscal Zaragoza. Haurien de dimitir?
―Darrerament han passat coses molt greus en el funcionament de certs judicis que han afectat el dret de defensa i la junta del col·legi no ha dit mai res. Això és molt greu. Si pretenen, com fan ara, jugar a ‘l’equidistància’ i dir que tothom es pot expressar, molt bé, però és inadmissible de rebre, amb total normalitat, en un congrés d’advocats, un dels protagonistes de la vulneració de drets en el judici del procés i en alguns altres. Hi ha una línia vermella: el respecte als drets fonamentals. Per això molta gent ha demanat la dimissió de la degana. El paper del col·legi no ha de ser aquest.

―Un comunicat de la Comissió de Defensa del col·legi recorda que Zaragoza ‘és el més fidel exemple del lawfare‘, és a dir, ‘d’emprar informació falsa i tòrcer el dret i la llei per tal de dur gent innocent a la presó’. Convidar-lo és participar en la repressió?
―És normalitzar-la. Els òrgans de justícia i la fiscalia, que hi són per a garantir els drets dels ciutadans i la legalitat, la torcen i manipulen els fets amb informes falsos per a justificar la repressió. Ho va dir un informe del grup de treball de detencions arbitràries de les Nacions Unides, que constatava una actuació conjunta i coordinada de persecució de l’independentisme per part de fiscalia, de la judicatura i del govern de l’estat. El col·legi hi és per a garantir que els ciutadans tinguin judicis justos. No es pot consentir que això es trenqui, que la fiscalia es posi, com ha demostrat el senyor Zaragoza, a manipular la justícia per a perseguir de manera política i ideològica.

―Aquest problema és exclusiu d’aquesta junta?
―El col·legi ja fa massa anys que no es pronuncia sobre fets jurídics importants per a la societat, d’acord amb una suposada neutralitat. Es diu que els col·legis no es poden pronunciar sobre segons què. Això és una bajanada absoluta. El col·legi té obligació de pronunciar-se sobre allò que afecta el seu àmbit. Aquest col·legi té una tradició històrica de participar en la societat denunciant les vulneracions de dret. Al final del franquisme, per exemple, hi va tenir un paper important donant cobertura als advocats a qui s’atacava el dret de defensa. I això s’ha perdut. Ja va començar fa deu anys, quan va haver-hi la sentència de l’estatut i el col·legi no es va pronunciar.

―A més, l’acte serà presentat per l’advocat José María Fuster Fabra. Com és que la junta emblanqueixi l’extrema dreta?
―La junta diu que això és una qüestió de la Comissió de Penal,que ho ha decidit, però la junta ha de tenir una opinió sobre els actes oficials i com es presenten. No pot ser que es facin d’aquesta manera. Tal com és configurat aquest acte, és un acte de propaganda d’extrema dreta i de suport al personatge, a la fiscalia i a la repressió. Hi ha molts advocats que entenem que el col·legi no pot rentar-se les mans perquè si no fa res abona aquesta situació. Per això hem demanat que se suspengués l’acte.

―En un comunicat, la Secció de Dret Lingüístic recorda que en el judici contra el procés es van vulnerar els drets lingüístics, entre més drets, amb l’ajuda de la fiscalia.
―Sí. Els advocats van demanar que els processats poguessin parlar en català. El tribunal ho va acceptar però va dir que no faria traducció simultània, sinó consecutiva. És a dir: algú parla, s’atura, l’intèrpret ho tradueix, l’altre continua parlant, i així successivament. Això fa perdre la frescor de la paraula, és clar, i la llei diu que la traducció ha de ser preferentment simultània. En el cas dels testimonis, la llei també estableix que poden parlar en una de les llengües oficials. Però el tribunal no els va deixar cap opció i, fins i tot, als qui ho van demanar els van amenaçar amb un processament. I tot això amb l’assentiment de la fiscalia, que té la funció de preservar els drets dels ciutadans, també en aquest cas, i no ho va fer. Va assentir davant la discriminació lingüística.

―I el col·legi no va dir res.
―No. Eren qüestions que afectaven al dret de defensa i de tenir un judici just. Totes les interpretacions respecte de la llibertat provisional, per exemple, van ser monstruoses. I el col·legi va callar. I no pot dir que no ve d’aquí, perquè afecta directament la seva funció. Havia de defensar els advocats perquè poguessin exercir amb plenitud els seus drets. Quan hi ha irregularitats greus, el col·legi ha de fer sentir la veu de protesta.

―D’una altra banda, fa poc que vau anunciar que havíeu abandonat ERC perquè dieu que no defensa les institucions.
―Ha estat un desacord acumulatiu. D’una banda hi ha la qüestió política, respecte de les institucions. He discrepat absolutament amb decisions que ha pres ERC com ara la retirada de l’escó al president de la Generalitat. També crec que el parlament ha tingut actituds molt febles. Contra els atacs greus que ha rebut l’autonomia de Catalunya, la reacció ha estat molt tova. També estic en desacord amb la manera com el govern afronta les qüestions de memòria històrica i llengua. Sovint tenen posicions respecte de la memòria molt propagandístiques que no tracten qüestions de fons. La memòria no són actes simbòlics, sinó reparació de les víctimes. Jo, que vaig ser a la Comissió de Memòria d’ERC, ara estic en desacord amb moltes de les posicions que ha anat adoptant.

―Què us sembla, d’una altra banda, el tomb discursiu del partit? L’abandonament de la defensa oberta de la unilateralitat, la voluntat d’eixamplar la base i dialogar…
―Moltes vegades no entenc què pretenen. Una de les coses que critico és que jo he estat en reunions d’alt nivell, he sentit què s’hi diu i després allò que es fa no hi té res a veure. Es parla molt, es diu molt, però els fets no tenen res a veure amb les consignes i els plantejaments. Per això no entenc cap on va Esquerra Republicana. També he estat molt en desacord amb l’enfocament de la lluita antirepressiva. Entenc que ERC i totes les organitzacions rebessin un cop fort i pesés molt. Però crec que no es planta cara a la repressió com s’hauria de fer. Per por. No hi ha cap més explicació.

―Quines contradiccions heu observat, respecte d’aquestes reunions, per exemple?
―Hi he sentit dir que ERC no es creu la voluntat de diàleg amb el govern espanyol i que calia posar-lo en evidència. I després emprenen unes negociacions i sembla que no se’n recordin. Si en aquell moment es deia que el govern espanyol no voldria negociar mai, i això conduïa a defensar la unilateralitat, ara no s’entén una reacció tan tova. I menys tenint en compte les bufetades. El govern espanyol ha arribat a humiliar ERC. Ho hem vist, per exemple, en les negociacions amb el PNB, que si més no n’ha tret beneficis de govern.