Josep Cruanyes: ‘A qualsevol altre estat europeu el cas de Companys s’hauria resolt en cinc minuts’

‘Esperem que l’acte a París ajudi a posar en evidència l’estat espanyol’, diu Josep Cruanyes, coordinador de la Comissió de la Dignitat. Es refereix a la conferència d’avui al Museu del General Leclerc i l’Alliberament que ha de servir per a commemorar els setanta-cinc anys de l’arrest del president Lluís Companys a la capital francesa, i alhora per a denunciar internacionalment la negativa de l’estat espanyol a tornar la documentació catalana requisada pels nazis, també a París, l’any 1940. N’hem parlat amb Cruanyes en aquesta entrevista, en què assenyala la importància d’aquests documents que ara són a Àvila.

—Quin significat té fer un acte a París de record dels setanta-cinc anys de l’arrest de Companys?
—Posarem de manifest que encara no hem rebut cap resposta del Ministeri de Defensa espanyol, després de demanar-los que es retornessin a la Generalitat ‘els papers d’Àvila’, documents requisats de l’oficina de la Generalitat de Catalunya a París quan els nazis van ocupar la ciutat. Ho volem explicar a Europa. És un fet que té una gran transcendència i entenem que a Europa no es pot entendre que fets ocorreguts per la violència arran de l’ocupació dels nazis encara no hagin estat restituïts. Ho explicarem a París. La Generalitat, a París, era un govern perfectament legal i legítim a l’exili. L’acció dels nazis va ser totalment il·legal, contra un govern democràtic. A més, enguany fa setanta-cinc anys de l’afusellament del president Companys, arrestat també a París.

—Quins efectes internacionals pot tenir l’acte de París?
—Esperem posar de manifest aquest fet davant la societat francesa. Entenem que serà rebut com un fet incomprensible i com una situació anòmala dins d’Europa. Esperem que l’acte ajudi a posar en evidència l’estat espanyol per la requisa dels documents i perquè a hores d’ara encara no ha demanat perdó ni responsabilitats sobre l’assassinat del president Companys. En canvi, fa uns anys, al Palau de la Generalitat, vam promoure un acte amb el cònsol francès i el cònsol alemany. Tots dos, davant el govern català, van assumir la responsabilitat que havien tingut en aquella detenció i deportació. I van condemnar els fets. Explicarem que l’estat espanyol això encara no ho ha fet.

—Quina importància té el contingut dels papers d’Àvila?
—És l’arxiu reservat del govern de la Generalitat d’aleshores. Hi ha documentació molt sensible i valuosa. Hi ha, per exemple, un document sobre els contactes del govern i la Creu Roja internacional d’intercanvi de presoners. Hi ha un altre document del govern i el comitè de no-intervenció de la Societat de Nacions. També hi ha molta documentació sobre l’actuació i els problemes que hi havia entre el govern català i el de la república. Un altre grup important són documents sobre els problemes d’ordre públic a la rereguarda.

—Per què hi posa tantes traves el govern espanyol després de tants anys?
—És una qüestió molt greu i ho exposarem a instàncies europees. És inadmissible que hi hagi un país amb aquesta actitud quan hi ha un consens general a Europa que els actes relacionats amb la violència de la Segona Guerra Mundial han de ser reparats. Promourem les accions que sigui per posar en evidència l’estat espanyol. A qualsevol altre estat europeu el cas Companys s’hauria resolt en cinc minuts. Ja entenem que el Ministeri de Defensa espanyol no era conscient que en aquell arxiu, que hi ha milers de documents, n’hi podia haver de provinents d’aquella requisa, però és incomprensible que, un cop sabut, no faci res.