Josep Costa aconsegueix d’expulsar un segon jutge en el judici contra la mesa

Nou canvi en el judici contra l’ex-president del parlament, Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-secretaris de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC ha acceptat la recusació del jutge Carlos Ramos presentada per Costa i l’ha apartat del judici. La decisió s’ha pres amb dos vots particulars.

Aquest judici havia de començar el 12 de juliol, però ja va ser alterat per la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, que també va ser apartat del judici.

En l’escrit de recusació, Costa argumentava una manca d’imparcialitat de Ramos tot fonamentant-se en expressions emprades pel jutge en interlocutòries prèvies. El tribunal que ha valorat el recurs no comparteix els arguments de l’ex-vice-president de la mesa i considera que les expressions usades per Ramos són fruit d’un “apassionament personal”, però que no afecten pas la seva imparcialitat.

Tanmateix, a continuació, estimen la recusació perquè, segons que expliquen, no volen que a ull de la societat i de Costa mateix hi hagi cap sospita de manca d’imparcialitat.

El TSJ acaba d’anunciar que també ha acceptat la meua recusació contra el magistrat Carlos Ramos, que va ser nomenat a proposta del PSC.

Pas a pas, seguim desmuntant la farsa de judici orquestrat per continuar silenciant la veu dels catalans representada al @parlamentcat
Seguim! https://t.co/spSX26wAj6

— Josep Costa (@josepcosta) August 3, 2022

Prohibit debatre sobre autodeterminació i sobre la monarquia

La fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, per desobediència greu al Tribunal Constitucional espanyol. Tot plegat, per dues resolucions debatudes al parlament el 2019, poc després de la sentència contra els presos polítics. En la primera resolució, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l’exercici del dret d’autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O i reiterava la reprovació del rei espanyol.