Josep Costa: ‘No tocava de fer cap passadís d’honor al rei ni era previst’

L’homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona va estar marcat per l’intent de convertir-lo en un acte d’adhesió a la monarquia espanyola, pretensió evitada gràcies a la presència d’una gran pancarta que recordava que Felipe VI no era benvingut als Països Catalans, l’absència de públic i l’incident que Felipe VI mateix va protagonitzar en saludar les autoritats catalanes. El vice-president del Parlament, Josep Costa, es va refusar a encaixar-li la mà i en aquesta entrevista a VilaWeb explica en detall què va passar.

—Ho teníeu pensat això de no saludar Felipe VI o va ser improvisat?
—Jo anava amb la idea de no saludar-lo, però no estava previst. M’hi vaig trobar per sorpresa.

—La vau improvisar, doncs?
—Aquella salutació no era prevista. No figurava en el protocol de l’acte. La fila d’autoritats era darrere de les víctimes com a símbol del suport envers elles. En cap moment ningú no va considerar de fer aquesta salutació. Jo hi era per a retre homenatge i donar suport a les víctimes. A ningú més.

—I com va passar?
—De sobte vaig veure que el rei donava la mà a tothom. Jo era en posició de respecte envers les víctimes al llarg de tot l’acte, amb les mans creuades. I m’hi vaig mantenir.

—I ell?
—Ell em va dir alguna cosa així com que la situació política no canviaria si jo el saludava i vaig moure el cap indicant que no el saludaria. Hi va insistir però no vaig canviar d’actitud.

—El president Torra l’havia saludat abans…
—El president Torra l’havia saludat per presentar-li Laura Masvidal, l’esposa del conseller Forn. Va ser una manera molt elegant i molt clarificadora de posar en relleu la repressió. Laura Masvidal li va dir que no era ella la qui havia de ser allí sinó el conseller. Em va semblar un gest magnífic.

—El vostre gest va aturar les salutacions?
—Jo no m’hi vaig fixar, però els consellers, que venien a continuació, m’han explicat que ja no els va saludar.

—I vós vau saludar la resta de la delegació espanyola?
—El president Pedro Sánchez no em va saludar. Ho va veure tot en primera fila i potser va pensar que jo tampoc no el saludaria. De la resta vaig saludar els qui em saludaven…

—Algú ho va interpretar com si fos de mala educació o contra el protocol?
—Jo hi vaig ser convidat, com tothom, per honorar les víctimes i simplement em va semblar que no tocava de fer cap passadís d’honor al rei en aquell moment, sobretot quan no era previst.

—Com va ser vista la presència de la pancarta que afirmava en anglès que el rei d’Espanya no és benvingut als Països Catalans?
—La pancarta estava molt bé i era impossible de no veure-la.

—I el comportament d’aquest grupet d’espanyolistes que cridaven i insultaven?
—Causava vergonya aliena. Tothom estava molt incòmode.

—Tothom o els polítics independentistes?
—Tothom amb qui vaig parlar trobava que aquell era un comportament molt inapropiat, molt irrespectuós envers les víctimes de l’atemptat.

—Ahir matí vàreu ser en l’acte d’homenatge de Cambrils. Xavier García Albiol hi  va protagonitzar un altre incident amb el president Torra…
—No en faria un gra massa. El PP no es comportava mai així però ara ha de competir amb la dinàmica ultra de Ciutadans. Jo no donaria massa importància a això que ha passat. En tot cas ha estat fora de lloc haver aturat el cap de la Generalitat quan havia de presidir un acte protocol·lari, però res més…

—A la plaça Catalunya va impressionar l’absència de gent. Pràcticament només hi havia les víctimes i les famílies, les autoritats i els grupets ultres…
—És una gran llàstima. Les víctimes de l’atemptat mereixen un gran homenatge amb participació popular que no es va poder fer perquè varen convertir la plaça de Catalunya en una fortalesa. A La Rambla sí que es va poder veure aquesta expressió de simpatia de la gent.

—Als Lledoners també va haver-hi prou gentada.
—Les entitats sobiranistes van tornar a demostrar que són les qui tenen la capacitat de mobilitzar la ciutadania. Algú va voler convertir la cerimònia de la plaça de Catalunya en una manifestació de suport al rei d’Espanya i és evident que en va fer allunyar el públic.