Josep Costa encén la sala i estira les defenses contra el “simulacre de judici” a la mesa

Arribant al darrer moment, pocs minuts abans de les deu del matí, sense que ningú se n’adonés, defugint la comitiva nodrida de dirigents polítics dels partits independentistes i representants del govern i d’entitats, Josep Costa ha volgut marcar un perfil propi en el judici contra els membres independentistes de la mesa del parlament que presidia Roger Torrent. Ha esquivat les càmeres i pràcticament no s’ha deixat veure fins que no ha estat dins la sala del judici, ha jugat amb l’expectativa que s’havia creat sobre la possibilitat que no s’hi presentés —tenint en compte que ja va plantar la magistrada en la fase d’instrucció—, i ha fet unes intervencions vehements i amb un fort contingut polític amb què ha marcat distància amb les altres defenses. Costa impugna tot el procediment, des del començament, i ha clamat davant el tribunal que és un simulacre de judici. I ha estirat finalment la resta de les defenses cap a la constatació que tota la causa és contaminada de bon començament. Que som davant un (nou) judici polític.

Andreu Van den Eynde, en representació de Roger Torrent, i Olga Arderiu, d’Adriana Delgado, s’han adherit a l’enfocament de la nul·litat radical de tot el procediment. Perquè el president del TSJC, Jesús María Barrientos, que fou apartat d’aquesta sala d’enjudiciament arran d’una recusació de Costa per manca d’imparcialitat, i Carlos Ramos, el segon magistrat recusat pel mateix motiu, van poder decidir quins magistrats els haurien de substituir després d’haver estat apartats del judici.  “Hi ha un senyor recusat apartat per manca d’imparcialitat decidint quins són els membres que l’han de substituir”, exclamava Costa. “El pecat original és la falta d’abstenció d’aquests magistrats”, afegia més tard Van den Eynde.

Costa ha fet la intervenció més llarga i intensa en aquesta primera jornada del judici en què la fiscalia demana una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per als acusats per haver tramitat unes resolucions al parlament en què es parlava de l’autodeterminació i es criticava el rei espanyol. Si la composició de la sala, és a dir, els jutges que la integren, és fraudulenta, es vulnera el dret del jutge predeterminat per llei, deia Costa. “El Tribunal Europeu de Drets Humans diu clarament que els noms i cognoms dels jutges d’una sala afecten aquest dret. I per això aquí es vulnera aquest dret, quan qui està apartat definitivament d’aquest procediment ha nomenat els jutges que conformen la sala. Això és causa de nul·litat per actuació al marge del dret.”

I afegia: “Hi ha uns senyors que han estat recusats perquè no havien estat imparcials, i tenien preconcebut el resultat d’aquest procés, i passant per alt la inviolabilitat!”, exclamava l’ex-vice-president del parlament, que introduïa l’element clau que també han exposat Van den Eynde, Arderiu i Jordi Pina, que actua en representació d’Eugeni Campdepadrós. La inviolabilitat. Costa s’encenia: “En quin país democràtic s’ha jutjat la mesa d’un parlament pels debats del parlament? Em crec amb el dret d’exigir que, si no aplica la inviolabilitat parlamentària, diguin el cas d’un país en què això passi. I no ens serveix ni Turquia. Perquè Espanya és al nivell de Turquia amb la manca de respecte a la inviolabilitat parlamentària.”

Un parlamentari no pot ser jutjat ni condemnat per les seves accions i opinions en l’exercici del seu mandat. Vet aquí la inviolabilitat, això que Costa, Van den Eynde, Arderiu i Pina repetien que no es respecta en aquest procediment. Perquè Espanya és una excepció europea quan introdueix una excepció en aquesta inviolabilitat: allò que el Tribunal Constitucional digui que no pot ser objecte de debat al parlament és prohibit. “La jurisprudència europea parla de l’autonomia del parlament, i diu que té el dret de regular els seus afers interns i la composició dels seus òrgans sense intervenció d’altres poders”, deia Costa. I rematava l’argument: “Des de quan els parlaments tenen una relació de jerarquia amb altres poders de l’estat; si hi ha separació de poders, no hi pot haver cap tribunal que doni ordres als membres del parlament.”

El paper delirant dels fiscals 

Ha estat la posada en situació d’un judici que no té sentit que continuï. Però continua. Ho ha decidit la sala formada pels magistrats Carles Mir, Marta Pesqueira i Francesc Segura, per més que la fiscalia, sorprenentment, hagi demanat al començament de la sessió que se suspengués el judici perquè hi ha pendent un recurs d’última hora, que va presentar perquè es readmetés el magistrat Carlos Ramos, apartat el mes d’agost arran d’una recusació de Josep Costa per la seva manca d’imparcialitat i hostilitat manifesta envers els acusats. 

Els fiscals no n’havien dit res, de la petició de suspensió del judici que van demanar les defenses pel risc que un tribunal faci un judici i després el TSJC acabi decidint que no l’hauria d’haver fet. I avui han demanat que se suspengués per aquest risc, precisament. Però el tribunal ha dit que s’havia de fer igualment, i ara pot passar que d’aquí a unes setmanes una sala del TSJC decideixi que la composició del tribunal no era vàlida, que s’ha de readmetre Carlos Ramos i que s’ha de repetir el judici. 

Però és que més endavant, un dels fiscals, José Joaquín Pérez de Gregorio, ha acabat felicitant el tribunal per haver decidit que el judici continués, tot i que la seva col·lega, Assumpta Pujol, havia demanat el contrari en començar el judici. I encara més: ha llançat un avís al govern i a ERC dient-los que no serviria de res la taula de diàleg per l’anomenada desjudicialització, si més no, en relació amb aquest judici. “Corre la brama que aquest judici forma part de la taula de negociació en el que s’anomena la desjudicilització. Però no és cert, i aquest tribunal i aquest judici no se’n veuran afectats.”

El judici continuarà demà, amb les declaracions dels testimonis, i divendres, amb les dels acusats.