16.01.2018 - 22:00
El parlament sorgit de les eleccions del 21 de desembre comença a caminar avui amb l’elecció de la presidència i la mesa. Ha costat força d’arribar a traçar el dibuix de la composició de la mesa, perquè el risc de la forta repressió dels aparells de l’estat espanyol plana damunt el Parc de la Ciutadella. Tothom té al cap el precedent de Carme Forcadell, que va arribar a passar una nit a la presó i que, juntament amb els altres membres sobiranistes de la mesa, té pendent un judici amb possibles penes de molts anys de presó. Les primeres decisions de la mesa no seran exemptes de polèmica: la pressió que fa el bloc monàrquic unionista contra la delegació del vot dels empresonats i exiliats i la investidura telemàtica de Puigdemont és molt forta. Parlem de tot això amb el diputat Josep Costa, que Junts per Catalunya proposa per a la vice-presidència de la cambra. Costa, lletrat i professor de teoria política ens explica els efectes de la repressió, les possibilitats d’aquests primers plens i de les represàlies possibles, com també el compromís de construir la República en aquesta legislatura.
—Per què ha costat tant de trobar president pel parlament?
—Simplement, perquè això va lligat a l’acord d’investidura i s’ha de valorar tot conjuntament. El partit que ha de proposar la presidència, que és Esquerra, ha dit amb tota lògica que volia saber una mica el full de ruta cap a la investidura perquè, segons com es presentés, seria una persona o una altra. No és que costi especialment, sinó que la mesa i la presidència formen part d’un conjunt més gran que inclou la investidura.
—En un altre moment hi hauria hagut cops de colze per a ser president…
—La posició de la presidència del parlament té una dignitat institucional i un reconeixement social que pot despertar l’interès de qualsevol persona amb sentit i ambició de país. O li pot fer il·lusió d’ocupar. Passa que el funcionament del Tribunal Constitucional com a òrgan censor del parlament s’ha pervertit molt i descarrega sobre la presidència i la mesa una responsabilitat que no tenen. A la presidència i a la mesa no els pertoca de filtrar què es pot debatre. I tot això ha derivat en una persecució judicial de tots els membres de la mesa, acusats dels mateixos delictes que el govern. Tot plegat fa que els qui tenen acusacions gravíssimes amb possibles penes de presó de la legislatura anterior s’ho pensin dues vegades abans de decidir si volen continuar. No són pas imaginacions seves que s’hagi publicat en algun diari que, si la presidenta Forcadell repetia, podia tornar a la presó segons quines decisions que prengués la mesa. I això és escandalós com a amenaça i com a idea mateixa. Com es pot exercir aquesta censura del parlament mitjançant la coacció de la mesa? És l’escandalosa realitat que hem viscut i cal tenir-la en compte.
—Podem dir que la repressió fa efecte?
—No es pot menystenir que ningú no ha vingut a aquest món per ser un màrtir. La gent té família i té amics i gent de qui ha de tenir cura. I tothom, abans de posar-se en una posició concreta de la lluita, ha de valorar quines conseqüències personals li pot implicar. Això sí: el projecte polític no pot restar sotmès als temors individuals. Però no es pot demanar a ningú que se sacrifiqui en l’àmbit personal si la seva situació no és propícia per a fer-ho. Veiem clar que sempre hi haurà relleu. Sempre hi haurà gent disposada a posar-se a la primera línia per defensar el projecte polític que ha guanyat les eleccions.
—Som massa durs si diem que qui es va presentar a les eleccions en aquest context ja havia de tenir-ho assumit?
—No és igual presentar-se a les eleccions que gestionar-ne el resultat. Tothom es pot presentar a les eleccions en unes circumstàncies i que, a l’hora de gestionar-ne el resultat, tingui en compte unes altres coses. No veig cap incoherència que els resultats facin calibrar uns altres elements que no es podien donar per fets abans de les eleccions.
—Al ple de constitució hi haurà problemes?
—Hi haurà la qüestió del vot delegat.
—No pot fer perillar en resultat de la votació en aquest cas…
—Si no hi ha vots delegats, recau en els comuns el paper d’àrbitre de la situació. I entenem que ells no tenen intenció d’aprofitar la privació de drets de diversos diputats per fer variar la correlació de les majories. Ja han dit que no hi volen jugar. Suposem que respectaran la majoria que ha sortit de les urnes i ajudaran a configurar una mesa representativa del resultat electoral.
—Hi ha hagut confusió entre allò que va dir el jutge Llarena i els lletrats del parlament sobre la possibilitat de delegar el vot. Quina és la interpretació correcta?
—Ara parlem del ple de constitució. I no hi ha una mesa electa que pugui interpretar aquesta qüestió. Serà la mesa d’edat, tal com han suggerit els lletrats, que decidirà. Ho hauran de fer amb l’assistència dels lletrats. El ple de constitució es fa sempre amb l’assistència del lletrat major. Jo crec que es prendrà la decisió amb el criteri que han manifestat els lletrats. L’informe de la mesa, encara que considera que el reglament no ho admet, pren en consideració que el jutge ha resolt en aquest sentit i que la mesa té un aval judicial per a permetre la delegació del vot. De la meva lectura de l’informe dels lletrats del parlament, en concloc que es decanten perquè es permeti el vot delegat.
—Si s’habilita el vot delegat per a la constitució, serà un precedent que permetrà de fer-ho també en la investidura?
—La decisió del magistrat Llarena és també sobre el ple d’investidura. Per tant, si s’accepta la delegació per a aquest ple, entenem que d’una manera manera vinculada s’admet per al ple d’investidura.
—Però ja hi haurà una mesa electa amb capacitat d’interpretar el reglament…
—Hi haurà una mesa amb legitimitat democràtica per a prendre les decisions que s’hagin de prendre. Podran variar el criteri, ampliar-lo, o fer-lo seu.
—Quin és el poder de decisió dels lletrats? Tan sols emeten opinions no vinculants?
—Els lletrats tenen una funció bàsica d’assessorament dels òrgans de la cambra. No tenen cap funció decisòria. Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb el funcionament del parlament, hem d’explicar que els lletrats no són jutges. No són àrbitres de res. Els lletrats tenen una funció crucial important d’assessorar els òrgans de la cambra. Per tant, serà la mesa que haurà d’adoptar el criteri en tot allò que no sigui previst. En cas de llacuna, resol la mesa.
—La qüestió de la investidura a distància no té cap aval judicial ni cap precedent on agafar-se?
—Sabem els precedents jurisprudencials. Sabem com funciona l’aplicació del reglament a qualsevol parlament. Cal observar la doctrina general del parlamentarisme democràtic. Hi ha uns criteris de ser fidels a la representació democràtica expressada pel ple, no permetre els elements que puguin distorsionar la correlació de majories del parlament. I qualsevol interpretació que es faci ha de ser tan favorable com sigui possible a l’exercici de la representació democràtica del parlament. Són criteris generals que sempre s’han de tenir en compte. En aquest sentit, l’informe dels lletrats conté tan sols unes consideracions preliminars perquè ningú no els ha demanat un informe sobre un cas concret.
—L’arbitrarietat jurídica que s’aplica contra Catalunya deixa els membres de la mesa en una amenaça constant siguin quines siguin les interpretacions que facin del reglament.
—A mi no m’agrada parlar d’interpretació en aquest cas. Sembla que es canviï el sentit literal del reglament. I, en aquest cas, la mesa aplicarà el reglament, que diu que allò que no és previst expressament correspon a la mesa decidir com es fa. Per tant, sempre s’aplicarà el reglament. Això no vol dir que no siguem conscients que les decisions que pren el Parlament de Catalunya no són del gust de l’estat espanyol. Això ja fa temps que és així. Sabem que no ens ho faran fàcil i que, si tenen cap recurs per a fer-nos-ho difícil, el faran servir. Com que nosaltres no podem disposar sobre el resultat de les eleccions, que és el que és, com a representants del poble hem d’administrar la voluntat del poble. No podem dir que no elegirem el president Puigdemont. A més, si algú entengués que el reglament no permet de fer una cosa que vol la majoria, ha de recordar que aquesta majoria té la potestat de canviar el reglament.
—La legislatura que comença ara serà per a fer passes clares de construcció de la República?
—Aquest és el compromís i el mandat electoral que tenim. Tenim un mandat per a continuar el procés de construcció de l’estat independent. I entenc que hi ha una modulació de les estratègies o els ritmes d’acord amb l’experiència acumulada i el resultat electoral. O d’acord amb la lectura que els partits fan del resultat electoral. Però el programa polític és irrenunciable. Una cosa és el programa que has proposat i una altra és el nivell de suport que ha tingut. Els partits partidaris de la República han expressat la necessitat de modular les estratègies en les noves circumstàncies. Jo no ho entenc en cap cas com una renúncia de l’objectiu. Tampoc no és negligir que no és tot a les nostres mans. Hi ha un altre actor davant i, segons com es comporti, haurem de modular les estratègies. Considerar que tenim el dret de constituir-nos com a República independent sense haver de demanar permís no vol dir que no hàgim de tenir en compte els altres actors. Hi ha una dimensió internacional que també s’ha de tenir en compte. La voluntat de complir el programa és indiscutible.
—Amb l’actitud de l’estat espanyol, es fa difícil de pensar que es podrà fer una simple gestió de l’autonomia i preservar les institucions?
—Això no és una hipòtesi realista. L’estat espanyol no dirà que ‘ho perdona tot’ si ara fem ‘bondat’. Com que no és una hipòtesi realista, hem d’assumir que l’estat mantindrà la repressió i el conflicte polític obert. No és a les nostres mans de fer un parèntesi en el conflicte polític.
—Parlàveu de la dimensió internacional?
—Crec que la victòria del 21 de desembre és un aval molt fort, sobretot de cara a l’estranger. No som conscients fins a quin punt l’acte de dos milions setanta-vuit mil persones de dipositar una butlleta desafiant l’estat, les amenaces i la repressió, té un efecte sobre la credibilitat del govern espanyol. Les urnes han confirmat la força d’aquest moviment de fons. Això, més enllà del dia a dia anecdòtic, té una transcendència que, quan es constitueixi el parlament i es faci efectiva la majoria de govern, tindrà un reconeixement exterior. L’endemà de les eleccions algun govern europeu es va sentir interpel·lat per aquest resultat…
—Alemanya va demanar que es respectés el resultat i es deixés governar la majoria guanyadora…
—Efectivament.
—El retorn de Puigdemont una vegada hagi estat investit president serà un punt d’inflexió en aquest terreny?
—L’objectiu és que el president torni. Però que torni com a president per exercir de president. Algun company de Junts per Catalunya ha dit que el president ha de fer de president i no de presidiari. Això ho veiem molt clar. Aquesta és la nostra voluntat i la línia de treball a què ens hem compromès.
