21.05.2023 - 21:40
Josep Castells (Barcelona, 1970) és diputat al parlament per Més per Menorca d’ençà del 2015. Es presenta de cap de llista de la formació als comicis del 28 de maig, un partit a què els sondatges donen un petit creixement. Creu que és necessari que un govern d’esquerres tengui el suport de Més per Menorca per a poder vigilar la seva acció en assumptes concrets per a la realitat de l’illa o generals per a tot el territori, com ara la qüestió de la llengua. De fet, en aquest cas, i així com amb el turisme, considera que el PSIB presenta idees semblants a les seves, però que després les polítiques que aplica són unes altres. Per ell, la qüestió clau és diversificar el model econòmic de l’illa, que ara depèn del monocultiu turístic, per poder donar solució a unes altres dificultats, com ara la massificació, l’habitatge i la saturació dels serveis públics.
—Com valorau aquests vuit anys de Pacte de Progrés? En els primers quatre anys, Més per Menorca va ser dins el govern un temps, fins que va decidir de sortir-ne.
—En contrast amb l’època Bauzá hi ha hagut una gran millora, però realment no s’han fet canvis estructurals. A les Illes tenim un problema amb la dependència del turisme. I no ha estat fins a tot just ara, a darrera hora, que s’ha començat a fer alguna passa una mica significativa. Igualment, és un problema que no s’ha atacat en el fons i causa molts perjudicis a l’economia de les Illes i a la qualitat de vida dels qui les habiten.
—Lluitaríeu per tornar a ser dins el govern si sou indispensables? O preferiu influir de fora estant?
—El nostre compromís amb els electors és ser tan útils com sigui possible. Si per ser-ho convé que siguem fora del govern, com s’ha demostrat en aquesta legislatura, no tenim cap problema de repetir la mateixa fórmula.
—I com és s’ha demostrat que és més útil ser fora del govern?
—Perquè hem tingut més oportunitat d’incidència. Vam aturar des de fora l’ampliació del 15% de la superfície dels hotels. Això va passar fa dos anys, no vint! Vam tenir la llibertat de moviment necessària. O també hem aconseguit coses tan concretes com ara duplicar l’import que el Servei de Salut paga per cobrir les despeses de manutenció als malalts i als acompanyants que s’han de desplaçar a Son Espases. Fora del govern es poden aconseguir objectius molt amplis i molt concrets.
—Però què passa dins el govern? És molt gran la força del partit socialista o de la presidenta Armengol?
—És que l’objectiu no és lluitar per ser a dins, no lluitem per tenir càrrecs. L’objectiu és treure el màxim rendiment al vot que ens donen els electors. La manera que té un partit com el nostre, que aspira a tenir tres diputats o quatre al parlament, de treure major rendiment és ser fora del govern.
—Menorca ha estat escoltada?
—La veu insular que més s’ha sentit al parlament és la de Menorca. No sé si ha estat escoltada, però que ens han sentit, sí. Vivim en un arxipèlag amb quatre realitats insulars molt diferenciades, amb una macrocefàlia molt gran de Mallorca i, per tant, és imprescindible que hi hagi la veu de la resta de les illes. Perquè, si no, els drets d’eivissencs, menorquins i formenterers queden desatesos.
—Com han estat la relació amb el govern, en l’àmbit de les negociacions?
—Molt franca, molt lleial i molt sincera. Tothom sap de quin peu calcem nosaltres. Crec que hem fet una aportació bastant innovadora a la política parlamentària balear: s’ha interromput la idea que tot el que fa un bloc està bé i que d’allò que fa l’altre, tot està malament. Hem donat suport al govern d’esquerres, perquè està clar que és la nostra opció, però quan s’ha apartat del camí, nosaltres hem tret targeta vermella i hem aconseguit en alguns casos que rectifiqués o reculés.
—En quins moments s’ha sortit d’aquest camí?
—Amb tot el debat de la llei de la reserva de la biosfera, per exemple, que vam haver de donar un cop a la taula bastant sonor. I hem tingut llibertat de moviments per a poder fer valer al màxim el nostre pes institucional i dur a terme els compromisos amb la nostra ciutadania, com ara l’aprovació d’aquesta llei.
—Deis que la garantia perquè no governi el PP ni l’extrema dreta és que Més per Menorca tengui molta força també al parlament. Com veieu aquestes eleccions?
—Som l’únic partit d’esquerres que té perspectives de pujar, alguna cosa devem haver fet bé. Des d’aquesta força i credibilitat, creiem que som un actiu important per a garantir un govern d’esquerres.
—Quins desafiaments manquen per a assolir, per Menorca?
—Dins la micropolítica, hi ha moltes inversions aturades, com ara un finançament més adequat del transport públic, que és una competència transferida i mal finançada. Però dins les grans idees programàtiques, la nostra prioritat és desplegar la llei Menorca reserva de la biosfera. La qual cosa vol dir que el govern transfereixi les competències i els mitjans que ja s’hi preveuen. La llei és un punt de partida, però ara s’ha de desplegar i el govern ha de tenir una actitud positiva. Hi ha hagut moltes lleis que han quedat al tinter i amb aquesta no pot passar igual.
—Ha arribat tard la llei? Es va aprovar amb polèmica i a final de legislatura.
—El que ha passat és que es va assolir la reserva de la biosfera fa molts d’anys. I semblava que ja fèiem, però amb la marca sola no n’hi ha prou, ha d’anar acompanyada de polítiques. I en aquest sentit, no hi ha un altre precedent d’una llei per a desplegar una reserva de la biosfera tan grossa com Menorca. Una llei que parli tant de conservació del patrimoni material, com poder planificar el desenvolupament de la costa, com de poder limitar l’entrada de vehicles i de com potenciar l’agricultura i la indústria i, per tant, ajudi que el Consell de Menorca sigui realment el govern efectiu de l’illa, és una idea innovadora. Per tant, és difícil que hagués aparegut abans, ho ha fet en el moment de la història en què realment s’ha vist que la manera de lluitar contra els efectes més negatius de la globalització i el canvi climàtic és governant i acostant la presa de decisions a la gent.
—El govern ha de cedir més competències als consells insulars?
—Creiem en l’asimetria, és a dir, no pensem que hi hagi d’haver un desenvolupament simètric de les competències dels diferents consells. Potser hi ha consells que no volen una competència i no per això no l’hem de tenir nosaltres. La llei de reserva de la biosfera, d’alguna manera, consagra aquest principi. Menorca té més vocació d’autogovern i Formentera també l’ha demostrada històricament. Mallorca té menys necessitat d’autogovern? Crec que en té la mateixa, però no m’hi posaré… Responent: Menorca vol més autogovern, tenim molt clar que hi ha moltes decisions que preses des de Mallorca no són tan encertades com preses des de Menorca i, per tant, volem atracar a la ciutadania de Menorca la presa de decisions sobre el seu futur.
—Com veieu l’estatut d’autonomia, en aquest sentit. Creieu que també necessita una renovació?
—A nosaltres no ens agrada l’estatut, hi vam votar en contra. Perquè la nostra idea de comunitat autònoma és molt descentralitzada. Dit això, és el que tenim i hi ha bastants aspectes a desplegar i, per tant, abans que plantejar-se de modificar-lo, potser hauríem d’acabar d’assumir les competències, acabar d’aconseguir un REB ambiciós, solucionar els problemes de finançament autonòmic… És a dir, tot un seguit d’aspectes de l’encaix de la comunitat autònoma de les Illes dins d’Espanya que encara els tenim a l’estatut i que encara no s’ha desplegat.
—Com han avançat les Illes en una qüestió com l’autogovern?
—Encara hi ha competències previstes a l’estatut que no s’han assumit. Tot just acabem d’assumir una competència fonamental com la gestió del litoral. Evidentment no estic en contra que es modifiqui l’estatut, perquè no és el meu. Però és que hi ha partits que no han mogut ni un dit per desplegar-lo i ara diuen que el volen modificar, quan no han estat bons ni per desplegar el que tenim ara.
—Menorca no s’escapa de la massificació. Amb el turisme, en quines assignatures ha suspès el govern i quines resten pendents?
—No hi ha hagut una actitud prou decidida per al decreixement turístic. El PSIB ens compra el discurs, però després li tremolen les cames a l’hora de prendre les decisions o enfrontar-se a certs grups de pressió molt poderosos a les Illes i a tota Espanya, com és el lobby turístic. La massificació, que és el resultat del monocultiu turístic, va relacionada amb els grans problemes que ara mateix hi ha a les Illes, que és la manca d’habitatge, el deteriorament dels recursos naturals i la saturació dels serveis públics. Fins que no siguem capaços de canviar el model econòmic, que és basat en la dependència total del turisme, no podrem solucionar els grans problemes de les Illes.
—I quin potencial tenen les Illes per a poder impulsar la diversificació econòmica?
—Sobretot em refereixo a Menorca, però un de molt clar és la indústria agroalimentària i el sector primari. També la indústria tradicional, que a Menorca és important: hem de mirar d’innovar i ser més competitius en el mercat mundial. I els nous sectors emergents, com ara la innovació i les noves tecnologies, i el sector cultural. És a dir, impulsar aquesta mena d’indústria més immaterial. Potser és una altra pregunta, però la dreta sempre ha venut el liberalisme, quan el turisme ha estat premiat amb una intervenció pública fenomenal. Per exemple, tota la modernització turística ha estat basada a donar privilegis urbanístics a les cadenes hoteleres. Uns privilegis que no té cap sector ni particular més! No hi ha cap més indústria a la qual regalin beneficis urbanístics a canvi de modernitzar-se. Hem de canviar el paradigma i trobar les fórmules necessàries.
—Sou un dels partits que ha posat damunt la taula la problemàtica de la sobrepoblació. Com dèieu, hi ha una saturació dels serveis públics. S’hi inverteix més que mai, però no n’hi ha prou.
—Sempre he dit que omplim un cubell sense fons. A curt termini, hem de fer això, pal·liar les conseqüències d’un model perjudicial per al bon funcionament dels serveis públics. Si has d’atendre una població creixent, tant educativa com sanitària, i tens uns salaris tan baixos i unes contribucions fiscals tan baixes, i tenim un mal finançament… És la combinació perfecta per a tenir uns serveis públics molt deficients. A curt termini, no tenim més remei que donar ajuda als més vulnerables, construir molt d’habitatge públic, mirar de lluitar perquè els professionals, com ara metges i mestres, tinguin un salari més bo i sigui atractiu venir a les Illes. Però, en paral·lel, hem de pensar en el mitjà termini i el llarg i aturar en sec la dependència del turisme, perquè això és el que va estretament lligat amb l’arribada de nous residents i que porta a la sobrepoblació. Per tant, hem de mirar uns altres sectors que necessiten menys mà d’obra i més qualificada. És que, a més, tot això passa en un territori estrictament limitat. Això, en un altre territori, es pot difuminar, però no en els nostres: si tens una arribada multitudinària de gent, els recursos que tens per fer-hi front són els mateixos, toca a menys per persona. Per això hem passat en vint anys de ser la segona comunitat en recursos per càpita, a ser la novena. És un problema de concentració, de tant per habitant.
—La política d’habitatge ha estat un fracàs del govern? Passa igual, s’ha fet més habitatge públic que mai, però els preus no acaben de baixar.
—És un fracàs en el sentit que no s’ha aconseguit que hi hagi habitatge assequible. Ara, si no s’hagués fet tot això que s’ha fet, la situació seria pitjor. Però té a veure amb la meva resposta anterior: hi ha un problema sistèmic, estructural. I fins que no el canviem, l’únic que podem fer és posar compreses calentes a un malalt terminal. El tractament no és aquest. Podem anar millorant algun símptoma, però no solucionem la font del problema.
—Com heu viscut la política lingüística d’aquest govern? Qüestions com ara la llengua en el procés d’estabilització de sanitaris i en la vehicularitat als centres, per exemple, van encendre el debat i les tensions.
—Desanima molt que s’hagi d’anar recordant una cosa òbvia. Passa igual amb el PSIB que amb el decreixement turístic: compren el discurs i després fan una altra cosa. Damunt del paper sembla que pensen com nosaltres, però a l’hora de la veritat, no. Per això és important que un govern d’esquerres depengui del suport de Més per Menorca, perquè aquestes coses s’evitin. Sembla que no cal, la nostra vigilància, si mires allò que porten al programa. Però és que moltes vegades es veu demostrat que al programa hi porten coses purament decoratives.
—Què s’hauria de fer per reforçar la política lingüística?
—El gran repte és reforçar-ne l’ús social. I, per fer-ho, el que necessitem és crear un ecosistema en què el catalanoparlant se senti acompanyat per les administracions. Vam demanar una cosa tan simple i innocent com que a totes les portes de les consultes del Servei de Salut hi hagués un cartell que recordés a tots els ciutadans que tenien dret d’expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials. D’una cosa tan innocent, el PSIB hi va votar en contra. Era el mínim, perquè trencàvem aquesta inèrcia que moltes vegades tenim els catalanoparlants de canviar la llengua a la primera de canvi. Per tant, reforcem ambientalment allò que és obvi: vostè té tot el dret d’expressar-se en català i és el funcionari qui ha d’entendre’l. En un sistema democràtic el funcionari s’adapta al ciutadà i en un sistema colonial és el ciutadà el que s’adapta al funcionari. Això és el que passa a les Illes.
—Com veieu la relació entre govern illenc i govern espanyol? Ho dic perquè, en una entrevista a VilaWeb, el candidat de Més per Mallorca deia que s’havien boicotat mesures essencials per a les Illes per part de Podem i el PSOE.
—Hi ha una paradoxa, que és que sembla que aquests partits estatals hagin de tenir més poder. Resulta que aquests diputats nostres a Madrid s’esfumen, desapareixen, no tenen cap incidència. De fet, vam aconseguir portar la proposició de llei sobre limitació de preus dels lloguers, que va ser una iniciativa de Més per Menorca, i el PSIB hi havia votat a favor aquí i, allà, en contra. Per això un dels eixos estratègics de la nostra proposta són els partits d’obediència estrictament menorquina o balear. Per exemple, tenim un descompte del 75% per a residents en el transport marítim i aeri gràcies a un diputat de Nueva Canarias. Si no, això no ho tindríem. Com això, moltes coses més. Necessitem una presència de les Illes a Madrid que sigui decisiva, si no, aconseguim engrunes, com ara el REB. Tenim un règim especial? Sí. Ha millorat? Sí. N’hi ha prou? No. Ni n’hi ha prou ni compleix allò que diu la constitució.
—Per què?
—Es presenta com el gran èxit de les negociacions amb l’estat espanyol, però el que fa és garantir-nos un finançament d’acord amb la mitjana. Quan, precisament, la raó de ser del REB és compensar els costos de la insularitat. Per tant, la compensació que ens arriba a través del REB ens hauria de servir per a ser per damunt de la mitjana. I la constitució espanyola, a l’article que parla entre solidaritat de les comunitats, només parla d’un criteri, només un: la insularitat. És a dir, que les Illes hem de ser receptores de la solidaritat. El que ens passa és que, després de molts anys de negociació, som a la mitjana i ho venem com un èxit. No.
—Tampoc no hi ha un nou sistema de finançament.
—Amb el sistema de finançament sóc una mica escèptic perquè tothom hi juga. El que guanya un, ho perd un altre. Potser podem obtenir petites millores, però la millora del finançament autonòmic ha de venir per la via de l’especificitat balear i illenca, i això és el REB. Evidentment, hem de millorar els paràmetres del sistema de finançament que ens afavoreixen, però aquí podem tenir un 2% més del finançament, que no el menystinc, però la via de millorar de manera substancial és amb el REB.
—Justament s’ha de compensar la insularitat, però en el cas de Menorca, així com Eivissa, teniu una doble insularitat, mentre que la de Formentera és triple. Què cal millorar, en aquest aspecte?
—La manera de pal·liar la doble insularitat no solament és amb més doblers, que també, sinó que per exemple l’estat espanyol podria fer moltes coses, com ara millorar el plus d’insularitat que cobren els funcionaris, perquè és ridícul. És a dir, parlem de setanta euros el mes, en el millor dels casos, quan a Canàries o Ceuta i Melilla és molt més alt. Les Illes petites tenen un plus una mica més alt, però hauríem de rebre de manera indirecta, per mitjà de les retribucions que reben els treballadors públics, un plus que realment compensi els costos. Tenim un problema molt greu de manca de dotació de les places de funcionaris, que al final són els professionals que presten servei a la ciutadania. No solament defenso els funcionaris, sinó tota la ciutadania: si no hi ha metges, si han de venir mestres a fer substitucions rocambolesques perquè hi ha especialitats sense docents, si no tenim policies, si no tenim jutges… que una justícia no funcioni és molt perjudicial per la societat i aquí, a les Illes, ens hem acostumat que això sigui així.
El qüestionari Proust
—Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—No n’he fumat mai a la vida.
—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Cent cinquanta.
—Quin cotxe teniu?
—Un Daewoo Lanos.
—Flor predilecta?
—L’enclova, que és una flor silvestre pròpia de Menorca.
—Animal favorit?
—El ca.
—Quin color preferiu?
—El verd.
—Quin és el vostre lema?
—El famós final del poema de “Ara mateix”, de Martí i Pol: “I via fora! / que tot està per fer i tot és possible.”
—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Barcelona i Maó.
—Quines llengües parlau?
—Català, castellà, francès i anglès.
—Quin és l’estat d’ànim més comú?
—L’optimisme.
—Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—Pol i Roser.
—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Astèrix.
—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—El meu pas per l’escoltisme.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—La paciència i la clarividència.
—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Perdre un fill.
—Quin personatge històric valorau més?
—Tots els que han estat capaços d’enfrontar-se a un poder que semblava invencible, de Mandela a Gandhi.
—Com us agradaria morir?
—M’agradaria haver fet alguna cosa perquè el món que es trobin els meus fills no sigui tan hostil com sembla que serà, vinculat amb el canvi climàtic.
—Com celebrareu Nadal?
—Sempre en família, amb els meus fills i la meva mare, que és a Barcelona.
—El racó preferit de la vostra ciutat.
—La meva ciutat, que és Maó, té un terme molt gran. I d’aquest, m’agrada molt el Grau, que no és dins la ciutat.
—El racó que menys us agrada.
—La central tèrmica al port de Maó.
—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—Per a no dir noms… En general, Vox té uns candidats que allò que diuen no s’aguanta per enlloc.
—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Hi ha molt bona relació amb molts, però concretament puc dir el candidat del PP al parlament per Menorca, Jordi López Ravanals. Em cau molt bé, no hi tindria cap inconvenient.
—Quina definició teniu de Països Catalans?
—No entenc la pregunta… Es defineixen per si mateixos, no necessito definir-los de cap de les maneres. Només diré que sóc català de naixement, els meus fills són menorquins i la meva parella és valenciana.
—La persona que us ha format políticament?
—Tot i no haver-lo conegut, Joan Fuster. Com a intel·lectual dels Països Catalans i de l’acció política és un referent.
