Borrell té ‘sota vigilància’ cònsols de carrera a Barcelona perquè no simpatitzin amb l’independentisme

L’escàndol desencadenat arran de la destitució de l’ex-cònsol espanyol a Escòcia Miguel Ángel Vecino l’estiu passat es fa cada vegada més gran, qüestiona el paper de Josep Borrell com a ministre d’Afers Estrangers disposat a qualsevol cosa per a frenar l’independentisme i compromet les relacions diplomàtiques de l’estat espanyol. Avui, el diari Voz Populi ha difós un correu electrònic enviat pel cap de gabinet de Borrell, Camilo Villarino, el 22 d’abril proppassat al cònsol a Escòcia d’aleshores dient-li que tenien ‘sota vigilància’ alguns cònsols acreditats per diversos països a Barcelona.

Vecino, un cop destituït, ja va explicar que Borrell l’havia obligat a executar ‘ordres inconstitucionals’, com ara evitar una visita d’un grup de parlamentaris catalans al parlament escocès per no perjudicar el govern de Pedro Sánchez abans de les eleccions del 28 d’abril. També va impedir una visita de la Cambra de Comerç d’Edimburg a Barcelona i el viatge d’una delegació d’empresaris catalans a Escòcia. Totes aquestes accions obstructives, segons Vecino, les feia per ordre de Borrell.

Però ara ja se saben coses encara més greus. Perquè aquest correu electrònic difós avui evidencia que el govern espanyol de Pedro Sánchez no solament controla els cònsols honoraris (va fer destituir el cònsol grec per haver anat a manifestacions independentistes) sinó que també vigila els cònsols de carrera. La diferència entre els cònsols de carrera i els honoraris és que els primers són diplomàtics enviats pels seus països i desenvolupen en el país de destinació totes les funcions consulars que permet el dret internacional; els honoraris acostumen a ser ciutadans del país que són acreditats pel país interessat a tenir la delegació consular i que poden exercir de manera limitada les funcions consulars.

El correu del cap de gabinet de Borrell deia a Vecino que vigilés amb la intenció de la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, de crear una associació consular que aplegués tot el personal diplomàtic acreditat a Escòcia, de la mateixa manera que passa a Catalunya. Li deia: ‘Vés amb peus de plom: la construcció d’una associació consular similar a Barcelona ha estat un dels instruments clau que ha utilitzat la Generalitat per mirar de guanyar a la causa els cònsols de carrera i els honoraris a Catalunya. Des d’Afers Estrangers ja hem hagut d’instar la destitució d’una mitja dotzena de cònsols (fins ara tots honoraris, però ja en tenim algun de carrera sota vigilància).’