Josep Bernabeu: “Ara s’hauria d’evacuar la gent vulnerable, hi ha risc d’epidèmies”

Josep Bernabeu Mestre és doctor en medicina de la Universitat d’Alacant, i expert en epidèmies. Autor i editor d’una trentena de llibres, entre els quals Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur (Edicions del Bullent, 2022), el doctor Bernabeu explica en aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb els riscs que apareguin epidèmies al País Valencià per culpa de la gota freda entre persones que viuen en condicions insalubres. Un risc que en alguns casos pot ser mortal. Bernabeu, molt crític amb la gestió dels governs valencià i espanyol, proposa fins i tot que es desallotgin algunes persones de casa seva i siguin traslladades a uns altres llocs, si cal, en hotels o en complexos i apartaments turístics.

—He vist que demaneu que s’evacuï la població. Per què?
—No tota. Sabem que, malauradament, després d’una catàstrofe natural hi ha un deteriorament de les condicions sociosanitàries de la zona afectada, com és lògic. Van llançant missatges que els voluntaris s’han de protegir amb màscares, fer servir equips de protecció. I jo em demane: i què passa amb la gent que viu allí cada dia? Aquesta gent es troba en unes condicions que no són les adequades des d’un punt de vista sanitari. Estan clarament en una situació insalubre. La gent que viu en habitatges que no tenen les condicions adequades hauria de ser evacuada fins que no es corregís aquesta situació i la zona tornàs a recuperar una normalitat que no comportàs riscs per a la salut.

—A la zona afectada, hi viuen 200.000 persones, o més. És molta gent.
—No tots els habitatges han quedat afectats de la mateixa manera. En totes aquestes catàstrofes, hi ha desigualtats. Hi ha un grup de població que és la més vulnerable, la que més pateix aquestes situacions. En el cas concret de l’Horta, són els barris fets en els llocs més inadequats arran de l’arribada massiva d’immigrants. Es tracta d’atendre la població més vulnerable i amb més riscs. No tot el conjunt, sinó les persones amb més vulnerabilitat. Es diu que han de procedir a la desinfecció: les persones no estan preparades, no tenen els equips ni la informació per a posar en condicions uns habitatges que han estat arrasats. Haurien d’avaluar sobre el terreny quines són les zones on no hi ha garantida la salut per a les persones i pensar que haurien de ser traslladades.

—El vostre consell per a les autoritats és “evacueu”. I per als afectats?
—S’ha de demanar professionalitat. No poden ser, les imatges que veiem de voluntaris amb molt bona fe però que no tenen mitjans adequats. Han d’anar amb equips individuals de protecció. No sols les màscares. El risc de ferides, que ja n’hi ha, i de contaminació és més que evident. No n’hi ha prou amb les màscares. Hem de recordar què va passar amb el Prestige. Va haver-hi problemes de salut amb molts dels voluntaris perquè no tenien els equips de protecció que pertocava. I ací tenim una situació semblant. La retirada de tot el fang, fem i brutícia s’ha de fer bé, i l’han de fer professionals. No ho podem deixar en mans d’un voluntariat que no està en condicions. Tots hem vist imatges de gent tapant-se amb plàstics. Açò no podem fer-ho. És un poc el que va passar amb la pandèmia quan, al principi, no teníem equips de protecció.

—Les epidèmies poden ser de tètanus, hepatitis A, leptospirosi. Què més hi podem trobar?
—Malalties diarreiques. Penseu, també, en les persones que tenen malalties cròniques que requereixen determinades cures i atencions. Les condicions en què viuen aquestes persones són fonamentals. Parlem de cases on, fins fa poc, no tenien recuperada l’aigua potable. Diu que, si fan servir l’aigua per rentar-se, després s’hi passen alcohol. Traslladem a la població una sèrie de missatges d’alarma sanitària però no els donem els mitjans. Ni la gent no té la formació necessària. Els riscs epidemiològics hi són. Pensem en la gent major que viu tota sola. Humitat, dolors, contaminació. S’ha de donar una alternativa d’habitatge fins que no es recupere. No es tracta d’evacuar tot el món, però sí els més vulnerables. Ara s’hauria d’evacuar la gent vulnerable, hi ha risc d’epidèmies.

—I perdoneu la ignorància, aquestes epidèmies poden causar la mort?
—En alguns casos, sí. I, de fet, ja diuen que les persones que tenen patologies no acudisquen com a voluntaris. Les persones són allí, en habitatges arrasats per la riuada. S’hauria de fer una avaluació sobre el terreny que no es fa. Ara s’ha activat el centre d’alertes de l’Institut Carlos III. Açò ho haurien d’haver fet des del primer moment. Sabem que, després d’una catàstrofe natural, vénen aquests tipus de conseqüències sanitàries i epidemiològiques. Ens hem d’avançar. No hauríem d’haver consentit mai que arribaren voluntari sense els equips que pertoca.

—Doneu molta importància als precedents. I al fet d’aprendre de la història. Vista aquesta gota freda, en què heu pensat?
—Jo he pensat en la pantanada del 1982, en la gota freda del 2019 a la Baix Segura. I tant en un cas com en un altre es van posar damunt la taula una sèrie de mesures d’infrastructura i de repensar el model urbanístic que no s’han fet.

—Per exemple?
—Sense anar més lluny, el famós barranc del Poio, que és el que ha provocat la catàstrofe més gran. Hi havia estudis d’enginyers que havien assenyalat que s’havia de corregir. Era una inversió d’uns 100 milions, i fixa’t què ens hauríem estalviat. La prova més evident la tenim amb el Túria, que es va traure de la ciutat de València quan es va fer el famós pla sud. Si açò no s’haguera fet, parlaríem d’una catàstrofe que no vull ni pensar.

—Frase: “Un microbi no explica una pandèmia.” Pregunta: una gota freda explica 1.900 possibles desapareguts?
—No. En un país com el nostre, i en ple segle XXI, no. S’han de donar unes altres circumstàncies, que són les que s’han donat. Hem construït en zones inundables, cosa que no hauríem d’haver fet mai. Segon: no hi ha protocols ni cultura per part de la població. A les escoles, als més menuts, hauríem d’explicar-los què s’ha de fer. Hauria d’haver-hi assaigs d’alertes, com fem als llocs de faena. Els experts ens adverteixen: som a l’epicentre del canvi climàtic i patim les conseqüències del canvi climàtic. S’ha d’implementar una cultura de la prevenció a tots els nivells.

—Una sola salut és la idea que la salut dels humans va lligada a la salut dels animals, però també a l’ecosistema. En aquest cas, també?
—La DANA és un exemple paradigmàtic de la importància d’una única salut. Hem posat en risc la nostra salut, la salut humana, i dels éssers viu perquè no hem respectat el medi ambient. Hi ha la dita valenciana que diu “el riu sempre recupera el seu trajecte”. Si hem construït en llocs on es produeixen riuades, hem fet un model urbanístic en què s’ha prioritzat l’interès econòmic, la rendibilitat. Els barrancs i les rieres hi són per alguna cosa. Els especialistes en urbanisme ho expliquen molt bé. Molts dels problemes de salut que hem tingut al llarg de la història és perquè no hem estat capaços d’adaptar-nos i respectar el medi ambient.

—Els plans urbanístics els haurien de fer urbanistes, però també metges i experts en medi ambient?
—Açò és una cosa reclamada de fa molts anys pels organismes sanitaris internacionals: la salut en totes les polítiques. És la idea força. I hem fet passos endarrere. En el període d’entreguerres del segle XX, sense vacunes ni antibiòtics, ho fèiem amb la prevenció. L’enginyeria sanitària, l’arquitectura sanitària, sabia que la higiene dels habitatges era molt important.

—Valoreu-me la gestió del govern valencià, començant pel president Mazón.
—Ha sigut una actuació negligent, de totes totes. Han fallat tots els mecanismes de prevenció. Començant perquè haurien d’haver decretat adequadament l’alerta. I, després, està fallant la gestió. No és tolerable. Sé que hi ha competències autonòmiques que s’han de respectar, però el diàleg entre administracions ha de ser fluid. No és acceptable que el govern central diga “quan ens criden, hi anirem”. No, mire. En una situació com aquesta hi hem de ser tots des del primer moment. Ha sigut una actuació negligent tant del govern de la Generalitat com del govern central.

—I Marciano Gómez i la Conselleria de Sanitat com els veieu?
—Avui, el president Mazón ha dit que estaven preocupats per la situació epidemiològica, però que no ens preocupem perquè hi ha llits lliures als hospitals. Home, no. Eixe no és el camí. El camí és evitar que la gent arribe a l’hospital. No sé si m’explique. No em tranquil·litza sentir que hi ha llits lliures. Vull evitar que la gent emmalaltisca. I per açò s’ha de fer una prevenció i ser en el terreny. Veure on hi ha riscs sobre la salut. Buscar alternatives d’habitatge. I amb el potencial turístic que tenim, habilitem complexos, apartaments, mentre corregim açò.

—Una xifra que m’espanta: la de 1.900 desapareguts. No és oficial, però surt en informes tècnics, segons que ha sabut la premsa.
—Voldria equivocar-me, però tindrem un increment important de defuncions. Malauradament. I hem de pensar en les conseqüències, que no solament són evitar malalties concretes sinó també la salut mental de les persones. Pensem en tots els xiquets i xiquetes que han viscut el trauma. Han de rebre atenció particular. Ha d’haver-hi coordinació de sanitat amb educació. Ha de ser una acció integral. La salut en totes les polítiques, ara més que mai.

—Els mitjans de comunicació com podem ajudar?
—Com feu molts, avaluació crítica del que passa. I buscar assessorament dels experts per aclarir temes que poden ser polèmics. Els qui saben del tema són els qui poden opinar, i vosaltres, traslladar-ho. Hi ha un dèficit d’informació per part de les administracions públiques. No podem anar especulant sobre el nombre de morts o desapareguts. És de manual. En qualsevol catàstrofe sempre s’ha de traslladar la informació a la població. Tota la informació. No podem no traslladar-la, perquè açò dóna peu a les notícies falses.

—Res a afegir?
—Aquesta situació es podria haver evitat. O, com a mínim, se’n podrien haver mitigat els efectes. I açò ens ha de fer pensar.