Josep Bargalló: ‘S’ha aconseguit d’obrir les escoles amb èxit’

Josep Bargalló (1958) és el veterà conseller d’Educació del govern català i l’home que ha hagut de gestionar la pandèmia de la covid-19 des d’un dels punts més delicats, les escoles. Després d’un inici de pandèmia que les escoles van viure amb molt de desconcert, i un estiu angoixant i ple de dubtes ara, Bargalló està content i segur, perquè les dades de la tornada a l’escola són bones. Ahir dimecres les dades oficials diuen que els centres confinats eren el 0,04% i els alumnes confinats, l’1,67%. En aquesta entrevista amb Bargalló, feta dilluns al seu despatx, el conseller valora la tornada, fa autocrítica en comunicació i consens, i creu que ara toca insistir més en la importància de ventilar les escoles i en els continguts. Mentrestant, fora el despatx, salta la notícia de la inhabilitació de Torra, noves eleccions amb data de febrer i, per tant, nou govern. Bargalló diu que la seva obligació és planificar tot el curs sencer, passi què passi.

—Quines són les darreres dades de confinats que teniu?
—Amb dades de dilluns voregem els 1.000 grups estables confinats i els 19.000 alumnes confinats, d’un total d’1,6 milions d’alumnes. I quatre centres tancats, d’un total de 5.455. Són quatre llars d’infants privades. D’escoles, no n’hi ha cap de tancada, ni tan sols l’Institut de Canet, que té un edifici tancat però l’altre en funcionament. Enguany, aquesta serà la dinàmica tot el curs: estarem amb grups confinats, grups desconfinant-se i una amplíssima majoria en situació normal. De fet, no tardarem gaire a tenir més grups que han passat pel confinament i ja tornen a ser a les aules que no pas grups confinats.

—Quina valoració en feu, de la tornada?
—Que a l’escola no causem confinaments. Confinem allò que es genera al voltant.

—Ho teniu calculat, això?
—Sí. Tret d’una llar d’infants, on l’origen havia estat un treballador auxiliar de la llar i, per tant, es pot dir que l’origen era dins l’escola, la resta de 900 casos eren casos portats de fora, segons els gestors de la covid-19. És a dir, fins divendres, la traçabilitat de la immensa majoria de tots els confinaments era de fora de l’escola cap a dins.

—El 9 i el 15 d’octubre hi ha convocada vaga. Què diria als sindicats que la convoquen?
—Primera, tots els sindicats tenen dret de convocar una vaga. Segona, a Europa, molts països han tingut convocatòria de vaga de professors que no han estat fetes per tots els sindicats. Aquí la vaga la convoca CGT i Aspepc, però ni USTEC, ni CCOO ni Intersindical. I quart, a Europa han tingut poc seguiment, aquestes vagues. Nosaltres som un servei públic que en un moment de pandèmia som essencial, social i comunitari. Pet tant, hem de garantir que els centres estiguin oberts.

—Els sindicats demanen més contractacions.
—Si pressupostàriament poguéssim, hauríem de fer més contractacions. Hi estic d’acord. Tot i que ja n’hem contractat 8.000 més, i només el País Valencià ha fet una contractació similar.

—Els sindicats també demanen més protecció.
—Puc estar d’acord que es podria contractar més. Ara, més protecció… Hem posat la màxima que hi ha. Per exemple, en la discussió sobre el tipus de màscara, nosaltres fem servir la mateixa que fan servir els personals dels CAP, perquè posem la que ens indica el Departament de Salut.

—De què serveixen les campanyes de proves?
—Han demostrat que la solució és bona. A Manlleu, per exemple, el cribratge tenia poca afluència dels residents del barri, que és la gent que precisament es buscava. Doncs quan es va fer a l’escola, no hi van anar els fills i prou, sinó també els pares. Gràcies als fills, van començar a anar-hi els pares. L’escola va conscienciar la família. Més d’un 90% de gent va aprovar d’anar-hi.

—Hi ha pares que es neguen a donar autorització per a fer la prova PCR.
—Hi ha pares de tot. He rebut comunicació de pares que no volen mesures sanitàries a les escoles i alguna denúncia als jutjats per sadisme per la màscara. I a la vegada, altres pares que ens denuncien per massa poc. Bé, passa igual que amb les vacunes. Pares contra vacunes. Però les xifres es mouen per sota el 7%.

—Al començament del curs vau informar que el 30% de les aules superaven els vint alumnes per classe. Continuem aquí?
—A la pública i a primària hi ha el 30% d’aules amb més ràtio de vint per alumne, sí.

—No es pot abaixar, la ràtio?
—A Europa s’ha optat per dues mesures enfront de la pandèmia: grups estables que no es barregen o abaixar la ràtio. Nosaltres hem optat per grups estables. Bàsicament perquè Sanitat, els experts, han dit que era molt important, sobretot, la traçabilitat. I pel que fa a la ràtio, hem aconseguit eliminar la sobreràtio que hi havia. Per sobre de vint-i-cinc a primària, i per sobre de trenta a secundària, hem posat els professors perquè ja no en quedin. I a partir d’aquí hem posat, no de manera tan directa, recursos per, si algú podia, baixar encara més.

—Heu optat per l’autonomia de centre. Això vol dir que si una escola té una ràtio superior als vint que marqueu, és el centre que decideix si ho compleix o no?
—Autonomia vol dir que és decisió de cada centre, en funció del projecte educatiu, si manté l’aula de psicomotricitat oberta o no, o si la passa a aula i abaixar ràtios. Per exemple. Nosaltres hem mirat que hi hagués lògica. I si hi havia lògica, no ens hem posat a fer de policia. I si no hi havia lògica, ho hem dit. Nosaltres hem de garantir l’autonomia i el servei públic a la vegada.

—Alemanya ha invertit molts diners a ventilar escoles i fer classes a l’aire lliure. Aquí s’ha considerat, això?
—Segurament és on hem insistit menys i haurem d’insistir-hi més. La UAB ha publicat un treball molt interessant fet per metges i pedagogs sobre quines mesures hem pres i quines s’han de prendre. I l’element més clar és el de la ventilació. Ara hem d’insistir en la ventilació de les escoles. Fins ara hem fet mans, màscara i grups estables. Ara toca treballar la ventilació a les escoles. Als missatges que hem donat –rentar, mans, màscara– haurem d’afegir-hi ventilació. No amb obres, perquè mentre funciona el curs, és difícil. Però sí insistir-hi.

—I classes a l’aire lliure?
—Tenim un país molt divers climatològicament parlant. Les classes al pati? Depèn.

—Això vol inversió. Podreu invertir en ventilació o classes a l’aire lliure com Alemanya?
—La pandèmia ens ha agafat en un procés de transformació de patis. Moltes escoles l’estaven transformant. Molts patis eren de ciment i centrats en jocs de pilota d’equip. I això vol dir pocs arbres, poca ombra, cosa que fa difícil classes a l’aire lliure, i el joc de pilota d’equip també vol dir patis on els nens juguen i les nenes no. I més tendència a la violència i l’agressivitat. La pandèmia ens ha agafat en ple canvi.

—‘S’ha parlat molt de la bretxa digital dels alumnes i poc de la dels professors.’ Això em deia un professor fa pocs dies.
—Certament. Aquí no es va dotar de dispositius els mestres, perquè no eren funcionaris administratius. I se’n van quedar sense, tot i que van fer teletreball. Per això en el pla digital que hem incentivat, unes de les primeres accions és comprar 80.000 dispositius per als professors.

—80.000 dispositius de 160.000 professors? La meitat no té ordinador per a treballar a casa?
—No discriminarem els qui en tenen i els qui no. Tots els qui facin teletreball i en necessitin, en tindran. La bretxa digital és doble: socioeconòmica i cultural. Per això, aquest estiu també hem fet campanyes i programes de formació digital de professorat. Per a superar la bretxa cultural. I ara encara en fem molta. Perquè els mestres no tenen la bretxa socioeconòmica, però alguns sí la cultural. Com algun mitjà de comunicació molt important en paper, que també n’ha hagut de fer, de formació…

—Heu calculat quants alumnes no tenen diners per a pagar-se ordinadors a casa. Dels 1,6 milions, quants? La bretxa digital dels alumnes està calculada?
—Calculem que uns 180.000 tenen bretxa digital socioeconòmica. Però del cert, ho sabrem ara, amb tots a l’aula. I preguntant. Perquè alguns tenen adreça electrònica, és veritat, però resulta que són vuit germans amb un sol ordinador. Això ara no ens surt, i hauria de sortir com a bretxa digital. Ho és.

—Quina és la cosa que creieu que heu fet millor, i on s’ha de millorar?
—Hem de millorar la capacitat de comunicar i la capacitat d’arribar a més consensos. I el consens no és fàcil, perquè no hi ha comunitat educativa. Hi ha comunitats educatives. De llars d’infants privades a instituts públics i a l’Escola Superior de Música de Catalunya, és tot un món complex, el nostre. Per exemple, tenim tres sindicats: mesa de la pública, concertada i personal laboral. Consens amb les associacions de famílies? També en són tres: FAPAC primària, FAPAE secundària, FAPEL concertada. He anat reunint-me amb tots, sí. Consensos? N’hem anat tenint i no tenint. No podrem tenir mai un consens únic amb la comunitat educativa, perquè els interessos són molt diferents. Però si em demaneu on hem de millorar, us dic aquests dos: comunicació i consens.

—I què heu fet millor?
—El treball conjunt amb Salut aquest juliol i agost.

—L’arribada del doctor Argimon marca un abans i un després?
—Al juliol i a l’agost vam treballar amb el doctor Ramentol, l’actual secretari general. Sí que és veritat que amb Argimon ha estat molt més fàcil la interlocució única.

—A mig curs, eleccions. I potser un nou conseller. Teniu pensat el procés de transició?
—La transició és fàcil si els qui hi intervenen en tenen ganes. I crec que en una pandèmia, tothom té ganes de fer-ho bé. Si les eleccions són a començament de febrer, o a mitjan, el nou govern arribarà al març o a l’abril, amb la preinscripció començada i normativitzada, o fent-se. La nostra obligació és treballar mentalment fins a final de curs. Com a conseller d’Educació no m’ha de preocupar quan siguin les eleccions, sinó el funcionament de l’escola. Quan siguin, seran. Em preocupen obsessivament els 5.455 centres i els 1,6 milions d’alumnes.

—Voldríeu continuar de conseller?
—Jo sempre he tingut una cosa molt clara. Quan et nomenen, només tens clar que l’endemà et poden cessar. I per tant, no val la pena plantejar-se res més. A mi em preocupa una altra cosa.

—Quina?
—Totes les mesures sanitàries hi són perquè es pugui fer classe. La qüestió important és què es fa a classe. Com es fa el procés d’aprenentatge dels alumnes malgrat la pandèmia, com agafem alumnes a l’aula després de sis mesos, com preparem alumnes que faran medicina a la universitat, la sortida laboral dels que acaben FP, com es tracta la pèrdua, i el dol, dels alumnes. Això és important. Màscara, mans i ventilació són les condicions per a fer la feina de contingut, habilitat i actitud. I ara hem de remarcar això. Els continguts tradicionals, el currículum de sempre, l’hem de flexibilitzar. Hem de treballar amb centres i professors, no hem de fer tots els temes, sinó treballar bé i arribar al final de curs amb condicions. I, de moment, tot això no és damunt la taula, tot i que és el més important.

—Teniu calculat quants alumnes han marxat fora de les ciutats a viure a pobles?
—No hi ha canvis importants. La ciutat de Barcelona no ha perdut alumnes significativament. No sé què passarà en el futur, amb la matrícula viva. Però de moment, a la matrícula, el canvi no ha estat significatiu. A la vegada, molts ajuntaments ens diuen que han crescut en empadronament. Són gent sense fills? Grans amb els fills fora de l’escola? Són dades que s’han d’acabar de veure.

—La pandèmia, l’hem passada amb un conseller d’Educació gran. Uns diuen, sort n’hi ha, té experiència. Uns altres diuen, llàstima que el conseller no tingui trenta anys i ganes de menjar-se el món.
—Ha! Home, aquesta pregunta… Hi ha hagut moments en què l’experiència ha estat important. Jo ja havia viscut moments convulsos, com la crisi de l’ensorrament del Carmel. En certs moments m’ha anat bé tenir experiència. Per un altre cantó, entenc que la tendència és personalitzar, però això fa que no es vegi que en aquests grans departaments, com Educació, Salut i Treball, o hi ha equip o no funciona. Si aquí hem fet coses, és perquè hem treballat molt. I l’equip és molt divers en edat.

—Voleu afegir res que no hagi preguntat?
—Obrir 5.455 centres després de la pandèmia era molt complicat. I això s’ha fet perquè hi ha pencat molta gent. Hem tingut gent dels serveis centrals que el pont de l’Onze van treballar divendres, dissabte i diumenge, matí, tarda, nit i matinada. S’ha aconseguit d’obrir les escoles amb èxit. I s’ha aconseguit perquè ha pencat moltíssima gent dels serveis centrals, territorials, dels centres de direccions. De famílies. I els alumnes s’ho prenen amb responsabilitat absoluta. Si hem tingut problemes amb les màscares, ha estat amb pares, no amb alumnes. Hem obert les escoles per molts motius, el principal és perquè no podem tenir una generació de nanos sense formar. I el següent és que la millor educació, també la sanitària, es fa a partir de l’escola. Un curs de reciclatge a les escoles farà que els pares s’eduquin per mitjà dels fills. Amb la sanitat passa igual.