Josep Anglada, de la porta del parlament a la residualitat política

Actualment, en el panorama polític català gairebé no hi ha rastre de partits xenòfobs amb representació. Gairebé, perquè Plataforma per Catalunya (PxC) –que viu una greu crisi interna– té vuit regidors al Principat. Ara Josep Anglada, el fundador d’aquest partit del qual fou expulsat fa dos anys, intenta construir una nova força política: el Front Nacional Identitari Català. Vol ocupar l’espai que ha deixat PxC, atreure tot el vot xenòfob i racista i arribar a les cotes de protagonisme que havia tingut.

Pels volts de les nou del vespre del 28 de novembre de 2010 molts ciutadans catalans es van alarmar. Es feien els primers recomptes de les eleccions al Parlament de Catalunya i Josep Anglada, aleshores president i cap de llista de PxC, semblava que havia obtingut un escó. A mesura que va anar avançant l’escrutini les esperances del partit ultradretà es van anar esfumant i finalment van desaparèixer: no va obtenir cap diputat. Va sumar la xifra gens negligible de 75.321 vots, un 2,4% del total, només a set mil vots del 3%.

Anglada, ex-membre de Fuerza Nueva i franquista reconegut, feia temps que havia teixit una àmplia estructura territorial. El seu discurs xenòfob penetrava, sobretot, en algunes ciutats amb alts índexs d’immigració. El creixement havia estat constant des del 2003 i en aquell moment ja tenia disset regidors al Principat, en llocs com ara Manlleu, el Vendrell, Roda de Ter, Manresa, Olot i Vic, on ell mateix era cap de l’oposició.

El 2010 Anglada hauria pogut donar un cop d’efecte si hagués entrat al parlament, però, segons que explica Xavier Rius Sant, periodista expert en ultradreta i autor del llibre ‘Xenofòbia a Catalunya’, va cometre dos errors. D’una banda, va expulsar Pablo Barranco, que denunciava que en algunes llistes hi havia molta gent amb antecedents penals. Barranco era educat, tenia bona formació i donava un aire de seriositat a un partit que ja bregava amb prou escàndols.

L’errada següent va ser de caràcter mediàtic. Durant l’última setmana de campanya electoral, TV3 va donar un minut d’espai televisiu a tres partits sense representació parlamentària i PxC va ser un dels escollits. Es van emetre unes imatges d’un míting Gavà on a primera fila es podia veure un cap rapat amb l’esvàstica i el lema ‘White Pride’ –’orgull blanc’– tatuats al clatell.  ‘Aquesta imatge li va fer molt de mal i crec que aquí va perdre més dels set mil vots que li van faltar per a assolir un escó’, recorda Rius.

Multiplica per quatre
Els 75.321 vots i la inèrcia agafada a les eleccions parlamentàries es van convertir en 65.905 vots i un total de 67 regidors a les municipals de sis mesos més tard. PxC havia aconseguit de multiplicar per quatre la representació del 2007; un èxit rotund. Va mantenir la presència a molts ajuntaments, però també va fer el salt a la resta de províncies i en diversos punts de l’àrea metropolitana com ara l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

‘Abans d’aquestes eleccions molta gent creia que PxC era un fenomen propi de la Catalunya carlina: Manresa, Vic, Igualada… Es creia que a l’àrea metropolitana no hi penetraria. I el 2011 a Santa Coloma de Gramenet amb una llista de gent que no era ni de la ciutat obtenen tres regidors, i a l’Hospitalet, dos…’, explica el periodista.

La figura d’Anglada s’havia fet grossa, suscitava interès i apareixia habitualment en mitjans com ara Canal Català, Telecinco o La Sexta, on el programa ‘Salvados’ li va dedicar aquest reportatge.

https://www.youtube.com/watch?v=gBGNt479Euc

Però, per què tenien èxit les propostes xenòfobes de PxC? ‘El discurs d’Anglada havia aconseguit de retroalimentar-se amb el de Xavier Garcia Albiol, que atacava els romanesos, i amb el de Josep Antoni Duran i Lleida, que deia que no podia ser que nasquessin més Mohammeds que Jordis’, opina Rius. A banda, cal recordar que el 2011 els discursos alarmistes tenien molt més impacte perquè es barrejaven amb els estralls de la crisi econòmica. Rius ho exemplifica així: ‘A tothom, qui més qui menys, li havia arribat la llegenda que a totes les dones musulmanes embarassades que tenien dret d’assistència social els regalaven un cotxet. Una absoluta mentida.’ El cas és que Anglada i PxC havien tocat sostre.

‘La immigració va sortir de l’agenda política i mediàtica, la qual cosa és positiva. Abans del 2011 qualsevol incident entre immigrants era notícia, hi havia molt alarmisme. Però el discurs antiimmigració, per la raó que fos, deixava de ser rendible políticament’, explica Rius. PxC va originar múltiples escàndols en uns quants municipis, com a Salt, on la regidora va ser obligada a dimitir perquè tenia un xicot subsaharià. O el portaveu del partit a Santa Coloma de Gramenet, que va agredir un veí el dia de la presa de possessió. Anglada, al seu torn, es trobava implicat en tot de denúncies.

El periodista Bertran Cazorla, que va seguir l’ascens de PxC, va fer un mapa dels escàndols relacionats amb el partit:

A mitja legislatura el partit, amb una forta crisi interna, va decidir de destituir Josep Anglada, el fundador i president. ‘Una colla d’escàndols, que van des de les acusacions per part del seu fill d’exercir violència en l’àmbit familiar fins a processos contra alguns dels seus regidors per haver incitat l’odi, han minat el lideratge d’Anglada. Alguns membres de la direcció ja feia temps que havien deixat de veure’l com un actiu i el percebien com un llast per a les expectatives de creixement electoral de PxC.’ Així ho explicava a la Directa el periodista Bertran Cazorla.

Anglada va intentar per via judicial de tornar a entrar al partit, però no hi va reeixir. Tot amb tot, recupera Plataforma Vigatana, el partit que havia fundat el 2002 abans de PxC, i a les municipals del 2015 surt escollit regidor a l’Ajuntament de Vic. PxC, en canvi, s’esfondra a tot el Principat, també a Vic, on només arreplega 106 vots, i passa de 67 regidors a 8.

Últims moviments
Vic se li fa petita i a l’octubre de l’any passat Anglada comença a moure fils per registrar un nou partit. Des del mes de febrer passat al registre de partits polítics del Ministeri de l’Interior espanyol hi consta el Frente Nacional Identitario. El partit pretén tenir per àmbit d’actuació tot l’estat espanyol, però el fet és que de moment només organitza la divisió de Catalunya: el Front Nacional Identitari Català que, òbviament, és capitanejat per Anglada.

Té un objectiu clar: ocupar l’espai deixat per PxC i aliar-se amb ex-membres de PxC que han plegat després de quedar-se sense regidoria. Ara com ara, va creant estructura territorial i ja ha teixit contactes en alguns municipis com ara Manresa, Vic, Figueres, Badalona, Canovelles i Granollers. ‘De moment, estarem a tres províncies’, explica Anglada a VilaWeb.

És un projecte a llarg termini que no preveu de presentar-se fins a les eleccions municipals del 2109, tal com reconeix: ‘Si hi ha eleccions generals, evidentment no ens hi presentarem, i si hi ha unes eleccions autonòmiques d’aquí a setze mesos, tampoc, perquè encara no tindrem la infraestructura muntada.’

Anglada va poder aixecar PxC el 2002 gràcies al capital que havia guanyat fent de comercial durant la bombolla immobiliària. Ara, segons que expliquen algunes fonts consultades, la seva situació econòmica és més precària. La realitat és que, de moment, Anglada té poc suport i li serà molt complicat de sortir de la marginalitat política a què s’ha trobat abocat.