15.06.2018 - 01:50
Josep Andreu és un dels batlles històrics d’ERC. Governa a Montblanc del 2007 ençà i abans n’havia estat regidor durant molts anys. Andreu és un dels càrrecs locals republicans crítics amb la ponència estratègica que ha presentat la direcció del partit, que es debatrà a la conferència nacional d’ERC a final de mes. Aquesta document definirà el full de ruta dels republicans dels anys vinents i Andreu lamenta que la via unilateral cap a la república hagi passat al segon pla. Malgrat la discrepància, diu que està content amb la direcció i espera que es pugui pactar el full de ruta.
—Voleu que s’introdueixin esmenes a la ponència d’ERC. En què consisteixen?
—Divuit persones de diverses demarcacions i contrades del país vam presentar nou esmenes. Volem centrar l’atenció en l’esmena que fem a la ponència oficial que abandonava en part la unilateralitat. No podem fer-ho. Qualsevol acció política és una acció unilateral. No podem aspirar que l’estat espanyol algun dia digui que hi està d’acord i que multilateralment o bilateralment pacti la independència de Catalunya. Ens han admès vuit esmenes, però encara no sabem el text exacte que s’acabarà pactant. Entre més raons, perquè el punt més punyent és aquest de la unilateralitat. L’únic que no s’ha acceptat és l’esmena al títol. Proposem ‘Fem República i Som República’, i que al subtítol s’hi digui que no descartem cap proposta per a accedir a la independència sempre que sigui pacífica i democràtica.
—La direcció d’ERC ha expressat la voluntat d’arribar a acords i d’incorporar les esmenes a la ponència que es voti a la conferència nacional.
—Sí. Vull deixar clar que estem contents amb la direcció del partit. Hi ha bona voluntat. Però volem acabar de pactar el títol de la ponència i reblar el clau. Si s’incorpora l’esmena al títol, la direcció recollirà l’opinió i el clam majoritari que ens sembla que hi ha entre les bases. Podem anar equivocats, però creiem que és així.
—Per què doneu tanta importància al títol de la ponència?
—Dir que no som República és com un menyspreu a les posicions que tenia Esquerra Republicana el primer d’octubre, el 3 d’octubre, el 26 i el 27 d’octubre… no podem passar d’unes posicions que vam defensar tots unànimement a unes altres sense fer un debat i una reflexió interna. Seria com passar de l’independentisme a l’autonomisme.
—Què implica la unilateralitat?
—Som conscients de les circumstàncies en què vivim i de tot això que ha passat. Sortosament, ja fa dies que tenim govern i hem de centrar-nos a recuperar les institucions. No proposem la unilateralitat per a demà passat ni per a d’aquí a un mes. Ara, ERC no pot renunciar a la independència ni a la unilateralitat. Esquerra va néixer per a això l’any 1931 i ho duu incrustat a l’ADN. ERC neix al març i el 14 d’abril es pren una decisió unilateral del poble de Catalunya amb la proclamació de la República Catalana i després s’aconsegueix la Generalitat. No hi podem renunciar, és part de la nostra història. En canvi, si hem de fer autonomisme, molta gent d’ERC no en sabrem. Vam entrar a ERC perquè lluitàvem per la independència. Si no, hauríem anat a unes altres formacions polítiques.
—Heu notat malestar entre les bases del partit?
—Ni els qui han redactat la ponència no s’hi senten còmodes. Som conscients que parlem d’una conferència que definirà el corpus ideològic d’ERC dels anys vinents. Tenim un debat ideològic. Insisteixo, no qüestionem la direcció. La prioritat és fer sortir els presos polítics de les presons espanyoles i que tornin els exiliats. Tenim el president a Estremera i la secretària general exiliada a Suïssa. És un moment molt important. Però tots hem quedat una mica sorpresos de la poca participació que hi ha hagut en els primers debats en diverses territorials. Això és incomprensible a ERC, que sempre ha fet gala d’una gran participació en congressos i conferències del partit, perquè el vot és indelegable i ha de ser presencial. Vivim un moment crucial per a Catalunya i hi ha una participació minsa. Vull aprofitar l’avinentesa per fer una crida –i segur que coincidim amb la direcció– perquè la gent s’inscrigui i participi en la conferència nacional i que voti en consciència en el debat. Una de les característiques d’ERC és que els debats sempre han estat amplis i s’han pogut fer amb una gran llibertat, han estat absolutament democràtics i així ha de continuar sent. També demano a la direcció que no tanqui la inscripció el dia 18, que l’ampliï fins al 24 o el 25.
—Confieu a arribar a la conferència d’ERC amb consens?
—Crec que sí. És important d’arribar a un consens absolut, també en la qüestió del títol, com més imatge d’unitat donem millor. Això és un debat intern d’ERC, però no és un secret, la gent ha de saber què opinem internament. Esperem que el diàleg sigui franc i fraternal. Si podem arribar a transaccions totals de les esmenes, seria una gran notícia.
