27.02.2025 - 13:30
|
Actualització: 27.02.2025 - 14:01
Una recerca dels historiadors Jaume Miró i Julià Rodríguez ha permès d’identificar Josefina Garcia Prats com la darrera de les cinc infermeres assassinades a Manacor la matinada del 5 de setembre de 1936. L’estudi La cinquena miliciana, que es presentarà a Manacor dijous vinent, posa fi a un dels misteris més grans de la guerra de 1936-1939 a Mallorca, segons que ha informat l’ajuntament en un comunicat.
La investigació apunta que Josefina Garcia era una de les cinc voluntàries de la Creu Roja que desembarcaren a l’illa amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo l’agost de 1936. L’assassinat de les cinc milicianes és un dels episodis més colpidors i enigmàtics de la memòria històrica de Mallorca i, en particular, de Manacor, que durant la guerra de 1936-1939 va viure episodis especialment sanguinaris.
La matinada del 5 de setembre de 1936, les cinc milicianes catalanes voluntàries de la Creu Roja van ser assassinades pels feixistes. Una d’elles, autora d’un diari sobre l’expedició a Mallorca, fins ara no havia estat identificada. Després d’anys d’investigació, la seva identitat ha estat revelada públicament.
L’acte de presentació de l’estudi es farà a l’Escola Municipal de Mallorquí a les 19.00 i comptarà amb la presència dels autors i de la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol, que ha publicat l’article en l’edició del 26 de febrer. També hi intervindrà el periodista i historiador Toni Tugores, especialitzat en la memòria històrica de la guerra de 1936-1939 i la repressió franquista a Mallorca. La xerrada serà moderada per la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló.
L’ajuntament ha destacat que l’acte és una oportunitat única per aprofundir en un dels capítols més foscos de la història de Mallorca i reivindicar la memòria de les dones que van perdre la vida defensant la llibertat, la democràcia i la justícia.
Els investigadors
Jaume Miró és llicenciat en filosofia contemporània, dramaturg i historiador especialitzat en la guerra de 1936-1939 al Llevant de Mallorca. Ha combinat el teatre documental i la recerca històrica en projectes com Diari d’una miliciana i el documental Milicianes. També ha escrit obres teatrals com Dels llargs camins i Les cançons perdudes, centrades en la repressió franquista i la guerra a Mallorca. Ha participat en diversos estudis sobre les fosses comunes de la guerra de 1936-1939.
Julià Rodríguez ha estat professor d’història en diversos instituts i tècnic d’Art i Història a La Virreina Centre de la Imatge de l’Ajuntament de Barcelona. És un dels fundadors del Grup d’Història de Nou Barris-Can Basté i de La veu de la foscor, sobre la caiguda de Barcelona el 1939 i la repressió. Ha ofert conferències amb el grup Dones del 36, que recull testimonis de dones que van viure la República i la guerra. També és autor de la pàgina Barcelona Anys Trenta.
