Joseba Asiron: “Pamplona no és Madrid”

Joseba Asiron (Pamplona, 1962) va tornar a la batllia de Pamplona la setmana passada, després d’una moció de censura en què EH Bildu va rebre el suport del PSN, cosa que va ocasionar grans titulars. En les seves primeres hores al despatx de la batllia, ha descobert que alguns dels ordinadors de la seva àrea han estat formatats, de manera que no contenen cap informació, i que no hi ha ni fulls de paper. Però diu que aquesta actitud d’Unió del Poble Navarrès, el partit desallotjat del poder, no serà cap obstacle. Admet que no ha pogut aturar-se ni un minut i sap que serà així en el futur. Un futur que contempla amb molta il·lusió: “Ara hem de començar a construir. Espero que en quatre anys estiguem completament ajustats a l’engranatge polític que anem creant.”

—Com vau viure la moció de censura?
—Va ser una emoció molt gran. No sé d’on va sorgir tanta gent. La reunió va ser molt tensa i plena de detalls: mirades, comentaris, discursos… tot. I vam explotar quan vam sortir al balcó. Aquell va ser un moment d’una emoció intensa.

—UPN va fer una crida a mobilitzar-se contra vostra a la plaça de l’Ajuntament i va semblar que cercava la confrontació amb els qui hi eren per celebrar el canvi. Els va sortir malament, la jugada?
—Va ser una lliçó. És veritat que volien escalfar els ànims, i això és molt arriscat i perillós. Tot i això, al final va haver-hi molta pau al carrer. A la plaça hi havia gent que pensava de manera diferent i tothom era clar i obert, amb banderes i tot, però tranquils. Vam demostrar la maduresa de la societat. Pamplona no és Madrid.

—Amb qui us vau reunir primer, després d’haver pres possessió?
—No hi havia cap ordre de transició. M’hauria agradat reunir-me primer amb l’antiga batllessa. Li vaig trucar i no va agafar el telèfon. Li he escrit dues vegades i no vol reunir-se. Sembla que no podrà ser.

—Fins i tot, us vau trobar els ordinadors buits.
—Sí. Tot seria molt millor i més automàtic, més fàcil, si es fes de manera coordinada. Així i tot, els nous treballadors tenen experiència i ja ho resoldrem.

—Us preocupa aquesta actitud?
—No, és molt comprensible. Jo he passat per aquesta situació i ho puc entendre. En política, a voltes ets al cim i unes altres vegades, a baix de tot. Has de ser constant en dues coses: integritat i humilitat. UPN és important, representa una gran part de la nostra ciutat i això hem de tenir-ho en compte. Nosaltres no podem dir que estimem la ciutat i que volem construir-la i, aleshores, girar l’esquena al 20% dels veïns perquè voten un partit determinat.

—La dreta ha fet una gran campanya amb aquest acord, ha parlat de traïció a Pamplona, de vendre la ciutat a Bildu…
—La dreta té un problema. Ells es creuen que han estat cridats a governar la ciutat i que tots els altres són dolents. Espero que això canviarà en aquesta etapa. Ara no hi ha hagut únicament un canvi de govern: tot el paradigma, ha canviat. És molt més profund i va més enllà d’aquesta oficina i del càrrec que ocupo.

—Per què? Què ha canviat ara respecte del 2015, quan ja vau ser batlle?
—El 2015 va ser molt important. En gran part, això d’ara és el fruit del que va passar aleshores. Però ara és l’hora de veure que hi ha una altra manera de fer les coses. Que més enllà d’UPN no hi ha el caos, com ens volen fer creure, sinó una manera més honesta i directa de fer les coses. Quatre anys després d’haver perdut la batllia, s’ha tornat a aconseguir. Quina és la diferència entre aleshores i ara? Que, aquesta vegada, ha canviat la majoria, i hem trobat una majoria progressista que havia estat tota la vida a les institucions però que no es feia servir. I que jo crec que serà sostenible.

—Ara el Partit Socialista forma part de l’acord, però el 2019 la seva regidora Maite Esporrin va celebrar la vostra partida. Què ha canviat?
—Aquella nit, Maite Esporrin va dir allò i després se’n va penedir públicament. No podem agafar-nos aquests temes de manera personal. Aquí, en política, hi ha moltes coses que es diuen amb una càrrega de ressentiment. Ara ens hem reunit amb ells i busquem sinergies. Ha estat un procés llarg i tots hem vist que no podíem continuar amb aquesta paràlisi, que implicava tenir majories progressistes que no es podien articular. Pamplona no podia continuar paralitzada quatre anys més.

[Podeu llegir l’entrevista original en èuscar a Berria]