José Villarejo, el comissari més fosc de la policia espanyola

Jorge Fernández Díaz i els dirigents del govern espanyol actual han esgrimit tot sovint el concepte de l’estat de dret, com a empara de les mesures que l’executiu, la fiscalia o el poder judicial espanyol han pres contra el procés independentista o contra partits independentistes. Però l’ofensiva principal contra el procés des de l’àmbit policíac s’ha anat teixint al marge de tot allò que significa aquest estat de dret. Ho hem vist en l’anomenada ‘operació Catalunya‘. I es veu en la manera de procedir d’un dels comissaris més foscs de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, que ha tingut un paper decisiu en la unitat especial de la policia contra l’independentisme i en més investigacions i maniobres tèrboles des de fa més de vint anys, amb una clara intencionalitat política. Al marge de l’estat de dret, és clar.

José Manuel Villarejo és ara en les primeres planes de molts mitjans de comunicació, perquè ha estat encausat per presumpta revelació de secrets, per l’enregistrament il·legal d’una reunió entre agents de policia i del CNI sobre el cas contra el ‘petit Nicolás’. En la seva declaració al jutjat la setmana passada va admetre l’existència d’una ‘operació Catalunya’ dins la policia espanyola, en la qual havia participat amb l’ex-comissari Marcelino Martín-Blas Aranda, ara enemic declarat seu en la guerra de comissaris.

Villarejo, com a adjunt a la direcció adjunta operativa (DAO) de la policia, feia i desfeia en les investigacions i les accions que va dur a terme des del 2012 la unitat de la ‘policia patriòtica’ contra l’independentisme. Per exemple, diversos mitjans espanyols li atribueixen la responsabilitat de l’informe fantasma de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) amb informació falsa contra Mas i Pujol que va publicar El Mundo durant la campanya de les eleccions del 2012. I, segons que explica el periodista Ernesto Ekaizer a El País, fou ell mateix que va portar aquell mateix any l’ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez, davant la policia judicial perquè declarés contra el fill gran de l’ex-president de la Generalitat.

Aquest comissari s’ha sabut moure dins del cos de la policia com un home alhora imprescindible i temut, tant en els anys de governs del PP com en els de governs del PSOE. ‘És un comandament policíac, però no té càrrec orgànic dins l’estament. José Villarejo és un policia veterà que es troba en “serveis especials”. És adscrit a la Direcció Adjunta Operativa, però realment no depèn de ningú. Fa i desfà. Des del segle passat, apareix relacionat amb assumptes d’allò més escabrosos, i tots amb vinculacions polítiques’, explicava el diari El Mundo. Als anys noranta el nom de Villarejo ja va sortir a la llum: aquest mateix diari informava de l’anomenat ‘informe Veritas’, el 1994, quan governava un PSOE cada vegada més esquitxat d’escàndols. Aquell informe fou encarregat pel ministre d’Interior per a treure draps bruts que desacreditessin Baltasar Garzón quan investigava el cas dels GAL.

Actua com un ‘agent encobert’, obtenint informació i fent-la arribar a qui considera oportú, normalment amb un propòsit polític clar. Va tornar a sentir-se’n el nom el 2012, en l’anomenada operació Emperador d’emblanquiment de capital per part de la màfia xinesa. Durant el procés, la unitat d’afers interns va elaborar uns quants informes, i en alguns s’esmentava el fill de Villarejo. Finalment no fou encausat, però el comissari, segons que van relatar fonts policíaques, va jurar venjança contra el director de la unitat d’afers interns, Martín Blas-Aranda.

Villarejo acusava Martín de voler-lo coaccionar per evitar que revelés l’existència de ‘gestions secretes per a la direcció del PP’. Segons Villarejo, el cap de la UAI investigava per al partit de Rajoy les proves que Bárcenas encara no havia lliurat al jutge Ruz, de manera que facilitava la defensa del PP.

Arran de la guerra oberta entre ell i Martín Blas-Aranda, Villarejo va aconseguir que aquest fos destituït com a director de la unitat d’afers interns, el 2015. I va utilitzar una web, informacionsensible.com, una de les responsables del qual és la seva muller, Gemma Isabel García Garcés. Aquesta web va publicar en primícia la informació de la detenció del ‘petit Nicolás’, amb el titular ‘Exclusiva: Detingut un jove que havia estafat els Pujol simulant ser un agent del CNI enviat per la vice-presidenta.’ Nicolás va esmentar Villarejo en la declaració davant el jutge, dient que tenia relació amb ell i que Javier de la Rosa devia a Villarejo 250.000 euros. Casualment, De la Rosa era un dels empresaris que als anys noranta van ser investigats per Villarejo i una vintena d’inspectors de la policia.

Fora d’aquests casos, de Villarejo no se’n sap pas gaire cosa, i n’hi ha ben poques imatges: unes fotografies en blanc i negre que li va fer El País i unes altres de l’agència Efe arribant a declarar al jutjat la setmana passada, amb una boina i tapant-se la cara.