20.10.2022 - 13:12
|
Actualització: 20.10.2022 - 13:58
“Al senyor Florentino Pérez ja no el molestem més, que suposo que haurà de descansar perquè anit era a París (a la gala de la Pilota d’Or)”. Aquestes paraules del jutge José Manuel del Amo en el judici contra Neymar Da Silva i els ex-presidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, va sorprendre propis i estranys per la seva alta generositat. El president del Reial Madrid acabava de declarar com a testimoni en el cas que investiga el fitxatge del jugador brasiler pel Barça. Però Del Amo semblava no voler incomodar en excés el dirigent madridista i el va acomiadar així: “Moltes gràcies i tant de bo descansi”.
En l’arrencada del judici Del Amo va evidenciar els seus coneixements futbolístics en reconèixer que havia mirat el calendari del PSG, equip de Neymar, i que li adaptaria el judici “el millor possible”. De fet, seguidament, va acceptar la petició de la defensa del jugador i li va permetre que no assistís al judici per cansament: “Mentre vostè feia un gol, jo ja era al llit”. A més, li va perdonar que s’hagués de modificar l’ordre del dia per la seva absència.
El seu tracte benevolent va generar reaccions que ell va voler tallar: “Això que estiguem aquí fent-li l’onada (a Neymar) com si estiguéssim a la grada, doncs no. Se l’està tractant com es tractaria qualsevol altre acusat”.
Durant el judici ell mateix ha tret a passejar noms de futbolistes com Isco i Iniesta i ha insinuat la seva admiració pel club blanc. Però també ha donar la seva opinió sobre les actituds dels futbolistes, que en moltes ocasions canvien d’equip sense immutar-se: “Aquí tothom sap que un futbolista juga 45 minuts i ja està fent petons a l’escut”. O la frase “els jugadors juguen on volen”, que ha pronunciat en més d’una ocasió.
El català com a llengua d’ús habitual
Del Amo fa quatre anys que està a l’Audiència de Barcelona. Va arribar a Catalunya a mitjan anys vuitanta per ocupar una plaça de secretari judicial en un dels jutjats de Manresa. Dotze anys més tard, va opositar a jutge i va ocupar, primer, una plaça a Berga i, més tard, una al Jutjat d’Instrucció 1 de Manresa, en aquest últim cas ja com a magistrat.
Tal com explicava en aquesta entrevista a VilaWeb, va ser a cavall d’aquestes dues ciutats que va adoptar el català com a llengua d’ús habitual en la seva professió. Per això, va començar a escriure sentències en català. Aquest fet tan poc comú, i més encara per algú nascut a fora de Catalunya, li va valer el reconeixement de la professió. El 2013 el Consell de l’Advocacia Catalana li va atorgar el Premi Agustí Juandó i Royo, en reconeixement de la seva tasca de normalització del català en l’àmbit dels tribunals. “He trobat advocats catalanoparlants que, per costum, recorren al castellà. Hi hauria d’haver un canvi de mentalitat”, explicava en l’entrevista.
El 2018 va deixar Manresa per ocupar una plaça a l’Audiència de Barcelona on presideix la secció sisena d’aquest tribunal. Allà, mantenir el català com a llengua habitual li ha estat més complicat: “A l’Audiència tenim un percentatge considerable d’acusats estrangers. En jurisdicció penal convé que els acusats tinguin molt clar per què són condemnats o per què són absolts. Jo, per tant, faig servir aquest criteri: si els destinataris de la tasca judicial són gent de parla catalana, el judici es desenvolupa en català”. És per aquest motiu que els seus comentaris futbolístics els fa en castellà.
