El magistrat discrepant del TSJC alerta del perill per a la salut pública si les eleccions es fan el 14-F

El TSJC ha publicat la resolució de la sala contenciosa administrativa que ahir va resoldre de mantenir provisionalment les eleccions el 14 de febrer, després d’haver rebutjat el recurs presentat pel govern. La interlocutòria compta amb un vot particular entre els set que la signen. És el de José Manuel de Soler Bigas, que hauria optat per aixecar la suspensió cautelar i esgrimeix força dubtes sobre la idoneïtat de fer les eleccions el 14 de febrer.

Soler sosté que no comparteix els arguments dels seus companys perquè abans del 14 de febrer les incerteses sobre la situació sanitària no s’hauran “dissipat” i, per tant, els ciutadans continuaran tenint la percepció d’estar en perill durant el procés electoral.

Diu que els arguments sanitaris de l’informe presentat el 15 de gener per Salut Pública estan ben justificats. L’informe indicava que no era descartable que, atesa l’evolució de casos actuals, s’haguessin de prendre noves mesures de restricció durant la campanya. “Així, no és possible descartar en aquest moment que, respecte de la interacció i la mobilitat social inherents al procés electoral, en les seves fases decisives, campanya electoral i jornada electoral, no pugui haver-hi un repunt de la gravetat de la pandèmia, quant als contagis, ingressos hospitalaris i morts”, diu un dels arguments.

Per tot això, considera que les eleccions són un “esdeveniment imprevisible” davant del qual es podria aplicar l’article 84 de la LOREG, que preveu la suspensió d’actes de votació per causes de força major. Assenyala que en cas que es fessin, es podrien vulnerar els drets de participació política i el dret de la igualtat, atès que les persones aïllades o en quarantena no podrien votar, i també el dret de la vida i la integritat física, a més del dret de la protecció de la salut.

Entre els arguments finals, el magistrat també afegeix una “reflexió addicional” i assenyala que no es pot descartar que la percepció psicològica dels ciutadans pugui derivar en una baixa participació electoral i que això deslegitimi el resultat.

També pren en consideració que la majoria de partits polítics s’ha manifestat públicament d’acord amb l’ajornament de la cita electoral i que cap partit amb representació al Parlament de Catalunya ha comparegut al TSJC per impugnat el decret del govern.