José Luís Roberto, l’odi i la infecció

“El meu nom és José Luís Roberto i sóc feixista”, diuen que va dir el dirigent d’Espanya 2.000 en un sopar el 17 de juliol proppassat. Celebraven l’aniversari del cop d’estat de Franco del 1936. Els assistents a l’acte li van respondre amb un espanyolíssim “olé” i, entre copes de vi i de conyac, Roberto va continuar amb un discurs tot ple de fel contra el govern espanyol “perquè tots són rojos”, va bossar insults i va continuar arengant els seus camarades feixistes a revoltar-se contra la democràcia i contra el sistema.

A més de feixista, xenòfob i incitador a la violència, José Luís Roberto és un home de negocis. Advocat amb despatxos oberts a Madrid, València, la Corunya i Barcelona. Entre els seus clients, hi ha alguns dels processats per les agressions contra periodistes i més persones en la manifestació del Nou d’Octubre del 2017. Roberto és també propietari de l’empresa de vigilància Levantina de Seguridad, i proxeneta. Regenta uns quants bordells, i durant molts anys va ser president de la patronal dels prostíbuls. Això li ha originat l’animadversió d’una part de l’extrema dreta espanyola amb arrels nacionalcatòliques, que observaven esparverats aquesta mena d’activitat.

L’any 1990, el periodista i polític Jordi Sebastià ja va publicar un reportatge a la revista el Temps detallant la teranyina que formaven els seus negocis i les relacions que mantenia amb organitzacions neonazis i feixistes.

Qui és José Luís Roberto?

José Luis Roberto va començar a emergir els anys vuitanta del segle passat. D’ençà del 2002, és el dirigent i ideòleg del grupuscle d’extrema dreta, feixista i violent España 2000. Anteriorment, va dirigir Falange Española-Frente Sindicalista. També té uns quants gimnasos: és allà on s’entrenen la majoria dels guàrdies de Levantina, que, alhora, són alguns dels camarades que protagonitzen les marxes intimidatòries. No debades, Roberto els organitza cursos pràctics de guerrilla urbana per a poder “fer front als enemics” en allò que anomenen “guerra als carrers”.

El seu mur de Facebook, obert per a tothom qui vulga, és un fangar en què insulta, presumeix de les seues gestes i adoctrina.

Idees bàsiques i populistes

El periodista Miquel Ramos escriu en un volum col·lectiu publicat per la Fundació Rosa Luxemburg que Roberto ha estat una persona clau en l’extrema dreta espanyola d’aquests darrers trenta anys sense haver ocupat mai cap més càrrec que la presidència del partit.

Probablement, aquest anar per lliure i una gran disponibilitat de recursos econòmics li ha donat la llibertat necessària per a estirar la corda, per a servir-se del sistema que vol tombar, per a fregar els límits i per a defensar-se els centenars de vegades que els ha ultrapassat.

L’ideari d’Espanya 2000 és fet de sintagmes bàsics i senzills, dels que van directament a l’estómac. Missatges poc elaborats de digestió fàcil. Social-patriotes. Nacional-populistes. Contraris a la immigració descontrolada i invasiva. Contraris a l’estat de les autonomies… Són pocs, però fan molt de soroll. No s’amaguen, ans cerquen qualsevol excusa per a exhibir-se.

Com en la més antiga tradició feixista, España 2000 cerca els acòlits entre les capes de població més desafavorides, víctimes de la crisi, sense feina, gent que viu als marges i que troba en aquesta organització el seu lloc al món. Galons, uniformes i, encara que també hi ha dones militants, molta testosterona. L’any 2012, van posar en marxa un centre social, batejat amb el nom de la mare de Roberto, en què repartien menjar als més necessitats. Només a espanyols.

Un autobús a Chueca

Dissabte passat, el feixista José Luis Roberto va organitzar un autobús perquè els camarades de la “joventut nacional”, ell anomena així els seus seguidors, anaren a Madrid per a empastifar amb discursos xenòfobs i símbols franquistes el barri de Chueca. Banderes espanyoles amb l’escut de Franco, camises blaves, tatuatges feixistes, braços en alt, pancartes amb missatges ofensius i tota la parafernàlia necessària per a escampar l’odi per un barri que s’ha convertit en símbol de la tolerància i la convivència. Tot per a: “Netejar el barri d’indesitjables i marietes, que Espanya necessita homes-homes i dones-dones.”

Roberto hi era, però no va participar de tota la marxa. Mai no ho fa. Es posa en un costat, en una vorera, i observa. El rodegen dos o tres guardaespatlles. Homes grans, amb gorra i ulleres fosques, que el protegeixen, tenen cura de la seua seguretat, li reten homenatge i miren d’atemorir els periodistes. Mai no va sol, José Luís Roberto.

Abans de començar els actes, agafa el megàfon, escalfa l’ambient i arenga. Dóna instruccions. Diu als seus soldats com han d’actuar per a no eixir dels límits de la llei, perquè no els detinguen. Demana als serveis d’ordre, que ell mateix ha instruït i organitzat, que tinguen cura que no passe res. I tots es quadren i tots es preparen per a posar cara d’odi, per a encendre les torxes i per a marcar el ritme amb cops de bota damunt l’asfalt. Caçadores bómber i ulleres d’espill. Canten himnes feixistes, insulten, fan onejar les banderes i amenacen aquells que els escridassen als balcons perquè no els volen als seus barris. Sempre amenacen. A vegades peguen. Sempre odien.

I Roberto camina feixugament en paral·lel a la marxa. Sempre atent a allò que passa. Aprovant o censurant amb la mirada. Para en una cantonada i passa revista a la desfilada. Transmet missatges a l’oïda dels seus goril·les perquè els facen arribar a la capçalera de la manifestació.

Infectar la ciutat amb altíssimes dosis d’odi

La participació d’Espanya 2000 a la manifestació de Chueca és un exemple de com actuen. Amb aquestes marxes sorolloses proven d’infectar les ciutats amb el virus de la intolerància, de l’odi i de la xenofòbia; volen atemorir, amenaçar, cridar; sense embuts dieun que volen fer fora aquells que no entren dins els seus esquemes. Això és l’ADN i la columna vertebral d’España 2000.

A València, ho han fet a Russafa, als Orriols i, el 12 d’octubre passat, a Benimaclet. Allà, els veïns i els col·lectius antifeixistes que estaven previnguts els van rebre sorollosament picant atuells o fent sonar, dels balcons estant, altaveus amb la Muixeranga i més músiques de grups valencians. D’aquesta manera, els van fer saber que no eren ben rebuts al barri. Això no obstant, els feixistes, protegits per un cordó de la policia espanyola, van desplegar tota la parafernàlia. Van encendre torxes, van exhibir símbols prohibits i van amenaçar. Roberto també hi era, a la plaça de Benimaclet, amb els seus goril·les.

En aquest cas, la delegació del govern espanyol no va trobar res delictiu en aquest comportament. Res. La Conselleria de Qualitat Democràtica sí que va actuar i va obrir un expedient informatiu que va acabar amb la multa a dues persones que exhibien simbologia franquista. I això va ser notícia.

Manifestacions autoritzades

La policia espanyola mateixa, que va obrir el pas a la marxa de torxes per Benimaclet, havia encapsulat prèviament centenars de militants antifeixistes que volien protestar per la presència dels feixistes als carrers.

Crits de 'els carrers seran sempre nostres' a la concentració antifeixista de Benimaclet. #BenimacletSenseOdi

Més informació: https://t.co/EJELFySiCX pic.twitter.com/ltwgcHdYLc

— VilaWeb (@VilaWeb) October 12, 2020

José Luís Roberto trau el seu exèrcit al carrer sempre que vol. Les delegacions del govern espanyol sempre li donen el vistiplau. Va passar a Chueca i passa sovint a València. Quan alguna associació que fa de tapadora presenta la notificació de la concentració, els funcionaris no són capaços de veure-hi mai darrere la marca blanca d’Espanya 2000. Mai. Encara que siga el 12 d’octubre, el 9 d’octubre o el Primer de Maig. Els carrers sempre poden ser seus.

I ho aprofiten. Roberto i els seus camarades saben com provocar, com atraure l’atenció dels mitjans, com despistar. Saben que la policia els protegirà, que rodejarà els antifeixistes i, amb l’excusa d’evitar enfrontaments, els retindrà a centenars de metres d’ells, que s’ensenyoreixen dels carrers. I Roberto també sap que, si hi ha alguna batussa, els detinguts sempre seran els altres.

I així va ser a la manifestació del Primer de Maig a València. El mateix procediment que a Benimaclet. José Luis Roberto i els seus camarades van embrutar amb la seua presència el carrer de Cavallers i les torres dels Serrans. Van desfilar a peu i a cavall. I allà, a les torres, Roberto va cloure la festa del treball llançant visques a Hitler. Els antifeixistes van restar varats i controlats per la policia, a l’altra banda del riu, a l’estació del Pont de Fusta. Tot en ordre.

Escarns, performances i denúncies

José Luís Roberto haurà d’anar a declarar a l’Audiència de València com a investigat per haver convocat fa uns mesos una concentració amb el lema “No Islam”. S’hi va fer una performança en què es menystenia l’Islam i se’n feia befa. Roberto, amb el seu megàfon, cridava a lluitar contra la invasió, i deia que els musulmans eren un perill. Tot plegat, transmès per Facebook. L’associació València Acull el va denunciar i l’Audiència sí que considera que hi ha indicis que s’hi va cometre un possible delicte d’odi.

Una dona musulmana va insistir als policies que custodiaven l’acte perquè ho aturaren. Va ser sancionada per la delegació del govern espanyol per pertorbació de l’ordre públic.

L’any 2017, va ser absolt després de la denúncia de la vice-presidenta del consell Mónica Oltra per assetjament. Roberto es va presentar a casa seua amb alguns camarades i, a l’hora de sopar, la va increpar i insultar.

I amb aquest gust que té per trepitjar els jutjats, José Luís Roberto va denunciar ara fa uns mesos els guionistes, el director i tots els productors de La mort de Guillem. Segons ell, l’assenyalen com a autor intel·lectual de la trama criminal que va acabar amb l’assassinat del jove antifeixista de Burjassot.