01.09.2017 - 22:00
El gener del 2015, el govern espanyol va posar en funcionament un nou organisme que havia de ser ‘el gran escut’ contra el gihadisme, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). I José Luis Olivera, un home de la màxima confiança del ministre de l’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz, n’era nomenat director. El CITCO és integrat per membres de la policia espanyola, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i el CNI. Aquest nou organisme es va crear poc temps després de la consulta del 9-N, passat un període en què la policia espanyola havia investigat polítics independentistes per mirar de desprestigiar-los; i un dels encarregats de fer-ho havia estat, justament, José Luis Olivera.
En efecte, Olivera va formar part de la brigada política de Fernández Díaz que va conspirar contra els polítics independentistes. Ell era un dels dos policies, juntament amb Marcelino Martín Blas, que el 29 d’octubre de 2012, pocs dies abans de les eleccions d’aquell any, van anar a Barcelona a entrevistar-se amb els fiscals del cas Palau per persuadir-los de fer un escorcoll a la seu de Convergència. I ho feien d’esquena al jutge instructor. De fet, els fiscals van acabar alertant el jutge d’aquella estranya maniobra.
Poc temps després, va aparèixer a El Mundo un informe fantasma atribuït a la unitat de delictes fiscals de la policia espanyola (UDEF) que deia que Artur Mas, aleshores candidat de CiU, tenia diners en paradisos fiscals. Justament, agents de la UDEF van denunciar aquell any que Fernández Díaz utilitzava un comissari de la seva confiança per a supervisar la investigació de casos de corrupció que empastifaven el PP, com el cas Gürtel i el cas dels papers de Bárcenas. Aquell comissari era José Luis Olivera.
Tot i la seva participació directa en les maniobres de l’operació Catalunya (o potser precisament per causa d’això), Olivera va ser condecorat el 2013 per Fernández Díaz amb la Medalla Roja, un reconeixement que anava acompanyat d’una pensió de per vida. Però el gran reconeixement a aquest home, que en més d’una ocasió havia aparegut a les travesses com a possible nou director adjunt operatiu, és a dir, l’home fort de la policia espanyola, va ser la designació, primer, com a director del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO) i, després, com a director del nou CITCO.
Des d’aleshores, a començament del 2015, el CITCO ha mirat de centralitzar tota la gestió de la informació sobre possibles atemptats a l’estat espanyol, amb una focalització en el gihadisme. Els Mossos d’Esquadra no tan sols no en formen part, sinó que han vist limitat el seu accés a informació sensible i, fins i tot, han patit entrebancs en les investigacions. És el cas, per exemple, d’uns suposats gihadistes que eren investigats pels Mossos i que van ser alertats per part de la policia espanyola.
La tensió d’aquells dies entre cossos policíacs va acabar fent esclatar Fernández Díaz, que va declarar que ‘la lluita antiterrorista’ no es podia ‘deixar en mans dels qui no tenen ni el més mínim sentit de l’estat’. En aquell moment, Olivera ja havia estat designat director del CITCO, i va ser ell qui va prendre la decisió de marginar els Mossos en aquest àmbit, segons fonts policíaques que cita el diari Público.
En unes declaracions del passat juny a OK Diario, Olivera va dir: ‘Estat Islàmic pot tenir els mesos comptats, si no els dies’. Dos mesos després, hi havia els atemptats de Barcelona i de Cambrils. El Periódico ha difós, des del moment dels atemptats, la informació segons la qual la CIA va avisar-ne els Mossos. El cas és que aquell suposat avís, fos qui fos que l’enviés, va anar a parar també al CITCO, segons el mateix diari. I qui hi ha al capdavant del CITCO, qui en controla la informació, és José Luis Olivera.
