José Antonio Rovira, el conseller desencadenat

D’ençà que va començar la legislatura, el conseller d’Educació, Cultura i Universitats, José Antonio Rovira, ha protagonitzat tota mena de polèmiques, sempre relacionades amb el menysteniment del català i de la comunitat educativa. La darrera és d’aquesta setmana mateix, quan va decidir que les vacances de Nadal eren una bona època per a obrir el termini d’al·legacions contra la consulta sobre la llengua base que pretén de fer a final de gener. Revisant l’hemeroteca es pot veure que Rovira és el rotovàtor del president Carlos Mazón. Van arribar al càrrec amb una agenda tancada que executen amb mà de ferro, passe què passe al seu voltant. Encara que passe una barrancada que afecte cent quinze centres escolars i deixe dos-cents vint-i-tres morts i destrosse pràcticament una comarca.

Contra la llengua, sempre i a tot arreu

L’agost del 2023, quan feia molt pocs dies que havia pres possessió, el conseller d’Educació, Universitats i Ocupació (va assumir Cultura el mes de juliol passat, quan Vox va abandonar el Consell), va destapar les cartes de quin seria el seu tarannà durant la legislatura. Provocador, fatxenda i obstinat a assolir el seu objectiu: menystenir el català, eliminar-lo del sistema acadèmic i restar en conflicte permanent amb la comunitat educativa.

Com un militar que té un pla traçat, la primera andanada la va etzibar contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’entitat que, segons l’Estatut d’Autonomia, és l’autoritat lingüística al País Valencià. “No crec que l’AVL tinga la veritat absoluta, com no la té ningú”, va dir, quan li van demanar per què el conseller d’Agricultura d’aleshores, de Vox, emprava un català no normatiu a les xarxes socials. Rovira va reblar el clau a consciència: “Em resulta estrany que les facultats d’on surten els professors de valencià es diguen facultats de filologia catalana. Em resulta estrany, ho pose sobre la taula, només.” I encara va destapar més cartes quan va dir que no era un expert en qüestions lingüístiques, “sóc d’Alacant”. L’AVL va fer un comunicat en resposta a Rovira i, entre més qüestions, el va acusar d’atiar de manera estèril i artificial un conflicte lingüístic que era residual.

Això va fer que Carlos Mazón es veiés obligat a intervenir i, de facto, va reconèixer l’autoritat lingüística de l’AVL com un organisme estatutari reunint-se amb la presidenta, Verònica Cantó. Tot molt institucional i sense cap més gest de reconciliació.

A desgrat d’aquest moviment cosmètic del president, tot el joc s’havia destapat. A partir d’aquell dia calorós d’agost, tota la tasca del conseller ha tingut d’únic objectiu eliminar la llengua pròpia del País Valencià. Però aquell dia ja va pronunciar el mot que s’ha convertit en el leitmotiv que l’ha acompanyat tota la legislatura: llibertat. Va ser en la mateixa compareixença en què va dir que el seu objectiu era que tots els infants aprenguessen la llengua, tot respectant-ne la llibertat d’elecció. Amb el suport, és clar, del cap del Consell.

L’amic de l’ànima de Carlos Mazón

José Antonio Rovira va nàixer l’any 1962 a Sant Vicent del Raspeig, l’Alacantí, i és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials. Quan era jove jugava a l’hoquei herba. Ha estat diputat a les Corts Valencianes unes quantes legislatures i també regidor de l’Ajuntament d’Alacant. La seua relació amb la conselleria que ara dirigeix ve de lluny. Entre els anys 2001 i 2007 va ser director general de Personal i entre el 2013 i el 2014 va ser director territorial de la Conselleria d’Educació. Però la dada del currículum que més va valorar Carlos Mazón quan el va nomenar conseller d’Educació, Universitats i Ocupació és la gran amistat que els uneix. La relació va començar perquè la dona de Rovira, Consuelo Maluenda, va coincidir amb el president de la Generalitat a les joventuts del PP. Quan Mazón va ser nomenat director general de l’Institut Valencià de la Joventut, Rovira, Rovi, per als amics, va ser elegit diputat. Viatjaven junts i van arribar a compartir pis a València.

Per a Rovira és molt important la conciliació familiar, ho va demostrar el dia que es va morir un operari de TRAGSA a Massanassa, quan treballava en una escola molt malmesa per la barrancada. Aquell dia no va anar a l’escola a consolar els companys de la víctima i fins a poqueta nit no va comparèixer a València tot adduint que tant ell com el president tenien dret d’estar amb la família a Alacant. I és per això que quan Mazón li va demanar que l’acompanyàs al Consell, Rovira es va fer el ronso, perquè deixar Alacant li feia mandra. Així i tot, com a bon soldat, sempre a les ordres, es va sacrificar per anar a la conselleria de Campanar a complir ordres i a executar el pla.

Abans de ser nomenat conseller, Rovira era l’administrador d’una societat dedicada als negocis immobiliaris. Li va costar unes quantes setmanes deixar de ser-ho i l’octubre del 2023 el seu nom encara constava al registre mercantil. Fins i tot, Compromís va anunciar que denunciaria aquesta situació a l’Agència Valenciana Antifrau. Finalment, Rovira va deixar l’empresa, Rojo Inver SL, a nom de la seua dona, que és cap de gabinet del president de la Diputació d’Alacant, però, segons que consta en el portal de transparència, hi manté una participació de 296.000 euros. Fa pocs dies, Eldiario.es publicava que en el darrer exercici va tenir uns beneficis de més de 57.000 euros. El patrimoni net de la societat és de 2,3 milions d’euros i entre els anys 2022 i 2023 el resultat net de l’empresa va augmentar d’un 41,24%.

La llei de la dita llibertat educativa

La legislatura de Carlos Mazón tenia unes quantes fites i una l’havia de protagonitzar el seu amic Rovi. Seguint el camí de pedretes que van marcar quan, a principi de tot, va dir allò de la llibertat, després de Falles van presentar l’anomenada llei de llibertat educativa. El seu contingut és encara pitjor que no s’havia sospitat i que no es podia esperar. El resum és la segregació lingüística entre els alumnes que estudien en castellà i els que estudien en català. I la mesura estrella per a justificar la paraula “llibertat” és una consulta a les famílies sobre quina és la llengua en què volen que siguen educats els seus fills. El procediment és tan pervers que ha tingut la capacitat de posar d’acord pràcticament tota la comunitat educativa per anar-hi en contra. També l’han valorada negativament les universitats, el Consell d’Europa i l’AVL. El mes de novembre, el Tribunal Constitucional espanyol va admetre a tràmit el recurs que Compromís havia presentat contra la norma.

El 23 de maig el País Valencià va viure una jornada de vaga educativa com feia anys que no es veia, amb marxes i manifestacions a les ciutats principals. Entitats civils per la llengua, associacions de famílies i sindicats de l’ensenyament reunits en la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic va dir clarament al conseller Rovira que aquesta llei era un desficaci i que trencava tots els consensos sobre didàctica.

La consulta s’havia de fer al novembre, però la gota freda es va interposar entre Rovira i els seus desitjos. Però entre les prioritats de la conselleria aquests dies no ha figurat la visita als centres escolars malmesos, ni accelerar les tasques de neteja i reconstrucció per procurar que els infants tornassen a l’escola tan prompte com fos possible. Els serveis administratius de la conselleria han treballat amb celeritat i diligència per eliminar el requisit del català a la inspecció educativa i per accelerar els terminis per a publicar al DOGV que durant les vacances de Nadal es poguessen presentar al·legacions a la consulta que es farà a final de gener.

El dit assenyalador de Rovira

El principi de curs del 2023 va ser un dels més conflictius que es recorden perquè l’adjudicació de les places als professors interins va ser un caos incontrolable. Vint-i-un mil docents es van veure immersos dins un ball de canvis de destinació a última hora, desaparició de les llistes, assignacions de places llunyanes quan faltaven pocs dies per començar el curs… Quan es va demanar explicacions, Rovira va culpar el Botànic d’haver boicotat el començament de curs com a rebequeria per haver perdut les eleccions.

Fa tres setmanes, quan el conseller va decretar que tots els centres malmesos per la gota freda havien d’obrir tant sí com no, va acusar i assenyalar els equips directius de tres centres que s’hi havien negat perquè consideraven que l’estat de les instal·lacions no era l’idoni per a acollir els alumnes. Rovira va fer públics els noms i cognoms d’aquests docents quan va publicar una nota de premsa en què els responsabilitzava que els alumnes encara no anessen a l’escola.

L’actuació de Rovira les setmanes posterior de la gota freda va ser tan nefasta i tan mal rebuda que pocs dies després d’una gegantina manifestació per a demanar la dimissió de Carlos Mazón se’n va fer una altra, també molt multitudinària, per demanar la dimissió de tots dos, de Mazón i de Rovira.

La irascibilitat de Rovira a les Corts Valencianes

El capteniment de José Antonio Rovira ha escrit unes quantes pàgines negres al diari de sessions. La darrera, la setmana passada, durant la sessió de control al Consell, quan va tenir gests i paraules de menyspreu per al president espanyol, Pedro Sánchez, que se n’anà de Paiporta durant la visita dels reis espanyols. Això va enutjar els diputats socialistes, que van demanar empara a la presidenta, cosa que encara va animar més Rovira, que no parava de gesticular.

Unes setmanes abans, durant la compareixença a la Comissió d’Economia, Rovira va protagonitzar un enfrontament molt dur amb Gerard Fullana, el portaveu d’educació de Compromís. Quan Fullana li va recordar que Rovira era un alt càrrec de la Conselleria d’Educació quan hi va haver el saqueig a l’empresa pública CIEGSA, el conseller va cridar “pocavergonya!” a Fullana. Una diputada del PP va dir que ningú havia sentit res, però Rovira va insistir: “És un difamador professional i a la gent se l’ha de citar pel seu nom”, va dir sobre Fullana.

El 2 d’octubre passat, en un debat a les Corts, quan Fullana va haver dit que al conseller no li interessaven ni la llengua ni la política educativa ni la igualtat d’oportunitats perquè no li havia calgut perquè sempre havia tingut Eduardo Zaplana de padrí, el conseller va insinuar que havien regalat les oposicions a Fullana perquè son pare era un alt càrrec de la conselleria.