26.05.2023 - 21:10
|
Actualització: 26.05.2023 - 21:14
Darrer dia de la campanya electoral. Aquestes darreres hores, els candidats les han dedicades a tancar-la. Alguns han començat de bon matí, perquè van recorrent el país abaixant les persianes d’aquest teatret ambulant construït amb frases fetes i estudiades. Són frases prêt-à-porter, que serveixen per a tota mena de públic que es troba als mercats municipals, les places, les platges i els mercats ambulants.
Al País Valencià, la campanya electoral ha tingut un perfil molt pla i, tret dels incidents racistes a Mestalla que van provocar una reacció de tots els partits, no s’ha sortit del viarany previst pels equips de campanya. S’ha mantingut la dita que és més important no equivocar-te que brillar. I així ho ha fet la majoria dels partits que esperen uns bons resultats diumenge. Fins i tot, els dos debats entre els sis candidats a la presidència de la Generalitat han estat purs tràmits amb escaramusses petites i controlades.
Primera volta de les eleccions espanyoles?
Els partits d’arrel i obediència espanyola han emprat els seus dirigents perquè els donaren suport i alè. Fins al darrer moment han vingut a dir la darrera paraula. Tots, és clar, amb l’horitzó al mes de novembre.
L’únic partit d’arrel valenciana ha presumit que no necessita que vinga un cosí forçut a traure les castanyes del foc a ningú. Això, si no comptem l’empenteta que una vice-presidenta espanyola va donar ahir al candidat a la batllia, deixant amb un pam de nas els correligionaris.
Catàleg d’ofertes i promeses
Entre els temes que s’han tractat sobresurt el de l’habitatge i totes variants: la turistificació, l’accés a un habitatge digne, la limitació dels preus del lloguer, la construcció d’habitatge públic per a arribar a acostar-se a estàndards europeus amb molta tradició en l’estat del benestar. La sanitat també ha estat un element d’intercanvi de retrets entre els uns i els altres. Entre els qui diuen que la defensen pública i de qualitat, i els qui diuen que és un desastre i que la gent es mor pels racons abans no és atesa o intervinguda quirúrgicament.
S’ha parlat molt poc de llengua i de cultura. N’han parlat la dreta i l’extrema dreta per alertar del fantasma dels Països Catalans, com si el Botànic s’hagués passat tota la legislatura mirant al nord, o aprovant lleis que afavoreixen l’ús social de la llengua, per exemple. O com si haguera aprovat un requisit lingüístic amb cara i ulls.
Sí que s’ha parlat molt de tornar al passat, al model que va regnar fins el 2015, a la corrupció i a les privatitzacions. La campanya ha tractat d’això, de confrontar dos models encarnats per dos blocs que han fet el seu paper en tot moment, del qual pràcticament no s’han desviat. El bloc de la dreta i el bloc de l’esquerra.
I quant a les promeses electorals, les ofertes i les propostes, n’hi ha de tota mena i per a tots els votants. Rebaixes d’imposts, famílies nombroses de dos fills, ajuts per als audiòfons, quota zero per als autònoms, més beques, transport gratuït per a joves durant més mesos…
El tancament de campanya digital
A mesura que passen les hores sembla que a mitjanit la carrossa es convertirà en carabassa i els oripells de la campanya entraran en uns llimbs de silenci i de cotó, on les ànimes seran pures. Són les úniques vint-i-quatre hores de la legislatura en què els ciutadans no han de rebre cap input de cap partit. Les han de dedicar a la reflexió i a la letargia. Potser al silenci. I és per això que els exèrcits de piuladors i repiuladors exacerben la seua activitat. Twitter avui és un míting digital. S’ha omplert de vídeos fets a posta per a omplir aquestes darreres hores i de frases pensades per a mobilitzar els votants. En alguns casos, per a insistir en les maldats dels adversaris més que no pas ressaltar les bondats del candidat propi. Frases d’última hora, denúncies sobrevingudes, acusacions no fetes fins ara, o alguna oferta que s’havia quedat al fons d’un arxiu informàtic. Tot això és abocat pels equips de comunicació dels partits, mentre els dirigents s’espremen per a arredonir els darrers missatges.
La jornada de reflexió
Un altre clàssic d’aquest dia en què es tanca la campanya i del dissabte de reflexió és saber què faran els candidats sense poder fer promeses ni demanar el vot. És “el dissabte”. Sembla un dia tan llarg i ample que equival a tot el mes de vacances de qualsevol mortal. Els candidats aprofiten el dissabte per a llegir aquella novel·la que van comprar en la fira del llibre, estar amb la família, passejar el gos, anar a comprar, al cine o al teatre, llegir el diari, fer una marató de Succession, celebrar l’aniversari d’algun amic o familiar, dormir… Totes aquestes coses, les persones normals necessiten un mes sencer per a fer-les, però els polítics ho fan durant la jornada de reflexió. I ho publicaran a les xarxes, no siga cosa que els votants tinguen síndrome d’abstinència o s’obliden d’ells si durant unes hores no són presents a les seues vides.
Serà un miratge, perquè a partir de diumenge al vespre tornaran a la roda de les declaracions, les promeses, les respostes…
