05.08.2024 - 10:35
|
Actualització: 05.08.2024 - 18:00
Jornada negra a les borses mundials. El retrocés de l’índex Nikkei 225 –que ha tancat la sessió amb un retrocés del 12,40%, cosa que implica el pitjor dia del selectiu japonès d’ençà de l’anomenat “dilluns negre” de l’octubre del 1987– ha empès a la baixa la borsa nord-americana i els mercats europeus, tot escampant el temor a una possible recessió a l’economia dels EUA, que fins aquest juliol havia exhibit una gran resiliència tot i el manteniment dels tipus d’interès en els valors més alts de les darreres dècades.
L’índex de referència de la borsa de Tòquio ha tancat el dia a 31.458,42 punts, és a dir, una caiguda del 19,5% en les tres jornades hàbils, incloent-hi una baixada del 5,8% en la sessió de divendres. Les pèrdues van començar dijous després de la decisió del Banc del Japó de reprendre les pujades de tipus fins a un nivell no vist d’ençà del 2007. Això s’ha traduït en un enfortiment del ien d’un 13% envers el dòlar, cosa que ha perjudicat els inversos que –aprofitant la diferència entre tipus d’interès– s’endeutaven en aquesta divisa per a invertir en actius denominats en dòlars o euros. Les pèrdues resultants d’aquesta estratègia, coneguda com a carry trade, han empès els inversors a reduir la seva exposició al ien i han empès a la baixa els actius japonesos.
L’11 de juliol, el Nikkei va arribar a marcar un màxim de 42.426,77 punts, i d’aleshores ençà acumula una correcció de més del 25%. La resta dels principals mercats asiàtics també han registrat caigudes significatives avui. L’índex Taiex de la borsa de Taiwan ha tancat la sessió amb una caiguda del 8,35%, i el selectiu Kospi de Corea del Sud ha baixat d’un 8,77%. L’índex Hang Seng de la borsa d’Hong Kong perdia un 1,46% i el selectiu de la borsa de Xang-hai un 1,54%.
El vermell s’estén a Wall Street i les borses europees
L’espiral negra de les borses asiàtiques no ha trigat a arrossegar Wall Street i les borses europees. El Nasdaq Composite ha encetat la jornada amb una caiguda d’un 6,2%, mentre que l’S&P500 ha caigut un 4%. A Europa, l’Íbex espanyol ha caigut en un 2,5% en l’obertura i ha arribat a perdre un 3%, mentre que el DAX alemanya ha arribat a caure d’un 3% i el CAC francès d’un 2,9%. L’Euro Stoxx 50, que agrupa una cinquantena de companyies d’onze països de la zona euro, ha arribat a caure d’un 2% i s’ha acabat estabilitzant entorn d’un -1,5%.
Tot i que la patacada al mercat japonès n’ha estat el detonant immediat, la caiguda a la borsa nord-americanes es deu a dos factors de caràcter més estructural: el temor creixent pel debilitament de l’economia nord-americana, d’una banda, i l’escepticisme sobre la intel·ligència artificial, de l’altra.
L’alarma per la debilitat de l’economia nord-americana ja va començar a sonar divendres, quan les dades d’ocupació als Estats Units (114.000 llocs de feina creats i un augment de la taxa d’atur de dues dècimes, fins el 4,3%) van caure per sota de les expectatives del mercat (que n’anticipava 175.000). Les xifres, que arribaren després d’una primera meitat d’any en què l’economia més gran del planeta havia capejat els alts tipus d’interès sense mostrar símptomes d’alentiment, com sí que havien exhibit economies occidentals com ara l’alemanya.
A aquesta por s’afegeix la preocupació per la possibilitat que la Reserva Federal arribi tard a la rebaixa de tipus i, de retruc, contribueixi a refredar l’economia excessivament l’economia dels EUA, tot empenyent-la cap a la recessió. El president banc central nord-americà, Jerome Powell, ja va anunciar aquest juliol que la Fed podria començar a retallar el preu dels diners, però les males dades d’ocupació de divendres i el daltabaix d’avui als mercats podria fer augmentar la intensitat de la rebaixa de tipus que es preveu per aquesta tardor.
En tan sols unes quantes jornades, els analistes han passat d’anticipar dues retallades de 25 punts base (0,25%) a especular amb la possibilitat de tres retallades successives de 50 punts base (0,50%) a les reunions del setembre, el novembre i el desembre.
En paral·lel a aquest vendaval macroeconòmic hi ha l’escepticisme creixent als mercats sobre l’oportunitat de negoci que representa la intel·ligència artificial, el factor que es troba rere l’excepcional auge dels valors de les grans tecnològiques conegudes com les set magnífiques: Nvidia, Alphabet, Microsoft, Apple, Meta, Amazon i Tesla.
Amb l’excepció notable de Tesla, aquestes set companyies han estat responsables de bona part de les taxes extraordinàries de creixement registrades durant els set primers mesos de l’any al mercat nord-americà. L’onada recent de resultats d’aquestes companyies –que, tot i majoritàriament positius, molts analistes consideren que no s’ajusten als valors elevats en què cotitzen ara– ha abonat l’escepticisme d’aquells qui desconfien del potencial de la intel·ligència artificial per a inflar, si més no a curt termini, els beneficis de les grans tecnològiques, tal com els mercats havien anticipat durant la primera meitat de l’any.
Aquesta desconfiança generalitzada en el futur del mercat a curt i mitjà termini ha fet disparar el Vix o índex de la por, que mesura allò que els inversors paguen per protegir-se del risc de caigudes a Wall Street. L’índex, que enguany havia cotitzat en valors històricament baixos, s’ha disparat avui fins a 35 punts, un nivell inèdit d’ençà de la pandèmia del 2020.
