Jorge Rodríguez, el príncep d’Ontinyent

Ja no hi ha cap tràmit més que separe Jorge Rodríguez, batlle d’Ontinyent, del banc dels acusats. Després de la interlocutòria del magistrat Miguel Ángel Casañ Llopis, titular del jutjat d’instrucció número 9 de València, en què s’acorda l’obertura del judici oral, només falta l’assenyalament de la data. Rodríguez, ex-president de la Diputació de València, és processat per l’anomenat cas Alqueria. La fiscalia anticorrupció li demana vuit anys de presó. L’acusen de prevaricació, malbaratament de diners públics i falsedat documental.

Per a Ricard Gallego, ex-cap de gabinet de Rodríguez a la diputació, i mà dreta, conseller i assessor seu, encara, la fiscalia fa la mateixa petició de vuit anys de presó. L’assessor Manuel Reguart, l’ex-gerent José Ramón Tíller i l’ex-cogerent Agustina Brines s’enfronten a la mateixa petició.

El presumpte delicte

Segons anticorrupció, Rodríguez va contractar de manera irregular set alts directius per a l’empresa pública Divalterra. Persones que mai no havien exercit cap càrrec directiu. I ho va fer sabent que s’incomplien els principis de publicitat, mèrit, transparència i capacitat. “L’única motivació per a contractar-los és l’adscripció o vinculació dels contractats als dos partits polítics que governen la diputació”, diu l’escrit del fiscal. El presumpte malbaratament de cabals públics s’ha quantificat en més d’un milió d’euros.

Divalterra no era altra cosa que l’intent de reconstrucció i de rentada de cara de la molt corrupta i saquejada IMELSA de l’època del popular Alfonso Rus i Marcos Benavent, altrament dit, el “jonqui dels diners”. Les persones contractades eren totes del PSPV o de Compromís. Segons l’acusació, durant la instrucció no s’ha pogut demostrar que aquestes persones tinguessen unes funcions concretes dins l’empresa pública.

Rodríguez ha mantingut sempre el relat contrari: ha dit que sí, que amb ell a la diputació no passava com amb el PP quan hi havia els anomenats treballadors zombis, que cobraven sense anar-hi.

Això, diu, ho demostrarà quan s’assega al banc dels acusats. Ho farà sense dimitir de batlle del seu poble.

Un assumpte personal

Quan el cas va esclatar, el 27 de juny de 2018, Rodríguez militava al PSPV i era batlle d’Ontinyent  des del 2011. A les eleccions del 2015 havia obtingut una majoria absoluta aclaparadora, amb més del 60% dels vots i 14 regidors. Tot aquest cabal polític, aquesta mena de carisma que arrossegava, el projectava lluny, més enllà de la Vall d’Albaida, i li permetia d’aspirar a tot. A tot. Fins i tot a liderar el partit. A succeir Ximo Puig a la presidència de la Generalitat. La Diputació és un bon lloc per a veure i ser vist. Per a adquirir rellevància pública.

L’esclat del cas Alqueria li va costar la presidència de la Diputació. Les imatges de Rodríguez detingut, somrient, i acompanyat per membres de la policia judicial, van fer saltar les alarmes entre els socialistes i Ximo Puig va eixir poques hores després a retirar-li la confiança en públic i a demanar-li que dimitís.

No el va perdre mai, el somriure, Rodríguez. Ans al contrari, se li accentuà quan tornà al poble després de la detenció i va veure la rebuda tan espectacular que li feien els seus veïns. També la militància socialista. El convertiren en heroi. En un messies.

Potser per això, el PSPV va intentar fins poques setmanes abans de les eleccions del 2019 que Rodríguez repetís com a cap de llista a l’ajuntament. Fins i tot van arribar a publicar-ne la candidatura.  El 16 d’abril van aparèixer detalls del sumari del cas i Puig va entendre que aquella candidatura era insostenible. Rodríguez tenia una bala guardada. Feia mesos que havia registrat un partit polític que estava inactiu fins que ell va anunciar que n’era el candidat: La Vall ens Uneix. Hi hagué un transvasament de noms d’una llista a una altra.

Jorge Rodríguez va convertir les municipals en un assumpte personal, en un plebiscit. Va unir el seu nom al d’Ontinyent i va articular una mena de discurs entre victimista i cabdillista que li va donar uns resultats excel·lents. Va tornar a arrasar: disset regidors de vint-i-un. I encara es va cobrar una altra peça: el PSPV va desaparèixer d’Ontinyent.

La calculadora i el calendari

Rodríguez no dimitirà. La Vall ens Uneix, el seu partit, en el sentit més literal del possessiu, no li ho demanarà. Diu que té ganes que comence el judici per a defensar la seua innocència. Ho farà amb la vara de batlle a la mà. Ha engegat la calculadora i el calendari i, amb el ritme que duen els jutjats valencians, és possible que s’assega al banc dels acusats d’ací a un any, quan encara en faltarà un per a les eleccions del 2023.